El període d'entreguerres i el Crac del 29: La Gran Depressió

Introducció

El període d’entreguerres va ser una època d’inestabilitat i convulsió greu, marcada per:

• Rancors entre els vencedors i els vençuts en la PGM.
• Problemes econòmics greus.
• Por a l’expansió del comunisme.

Tot això va portar al retrocés de la democràcia i a l’aparició de règims totalitaris.

Als anys 20, els EUA havien sortit molt beneficiats de la PGM gràcies al fet que no hi va haver destrucció al seu territori, van tenir poques pèrdues humanes i van obtenir beneficis econòmics del comerç i dels prèstecs que Europa els va demanar. Per aquest motiu, es van convertir en l'hegemonia econòmica mundial. Per l’altra banda, el país més perjudicat, Alemanya, no podia pagar les reparacions exigides pel Tractat de Versalles; això va provocar una gran inflació monetària que va donar lloc a una gran crisi.

El Crac del 29

Als EUA hi va haver un gran creixement econòmic continuat (1918-1929). S’expandeix l’estil de vida americà i els valors que defensava. La seva economia es basava en la producció de béns, la innovació tècnica i el taylorisme i fordisme. Va ser l’era del consum de masses i la prosperitat es va reflectir en un gran apogeu de la borsa.

El crac borsari del 1929

Molts accionistes eren conscients que la cotització de les accions era molt superior al seu valor real. La desconfiança es va estendre entre els inversors i, el 24 d’octubre de 1929, hi va haver una gran onada venedora (tothom volia vendre accions, però ningú no en volia comprar). Això va provocar que el valor caigués en picat.

Milers d’inversors es van arruïnar i els bancs van haver de tancar per falta de fons. En pocs anys, la crisi es va estendre a tots els sectors de l’economia i va provocar una recessió econòmica generalitzada (Gran Depressió).

El New Deal

Molts països van adoptar mesures per pal·liar els efectes de la profunda crisi i afavorir la recuperació de l’economia. El president Roosevelt va proposar el New Deal (basat en les idees de Keynes), que defensava la intervenció de l’Estat en l’economia:

• Àmbit econòmic: Subvencions a empreses privades, creació d’empreses públiques, destruir els estocs agrícoles acumulats i control sobre els bancs per part de l’Estat.
• Àmbit social: Lluitar contra l’atur mitjançant un gran pla d’obres públiques, l'incentiu de l’augment salarial i la reducció de la jornada laboral.