L'Economia d'Entreguerres i el Crac del 29

Problemes econòmics de la postguerra

Alemanya deu diners a tots els països. Molts països deuen diners als EUA. Alemanya és la més afectada per la guerra, és la que en surt més mal parada, ja que augmenta l’atur, augmenten els preus i la moneda s’haurà de devaluar. Respecte a l’economia, aquesta va estar basada en la inflació, és a dir, la ràpida pujada dels preus, la depreciació monetària i l’augment de l’atur.

Els EUA com a primera potència econòmica mundial

Al final de la Primera Guerra Mundial, es va veure que els EUA gaudien d’una gran prosperitat econòmica i s’havien posicionat com la primera potència mundial. La pujada econòmica va ser deguda al fet que els EUA es van mantenir durant quasi tot el conflicte al marge, posicionant-se com els principals prestadors dels països en conflicte. En acabar la guerra, tots aquests països europeus que havien rebut préstecs van passar a estar endeutats amb els EUA, de manera que aquests obtindrien una pujada econòmica exponencial a causa del retorn constant de diners. A partir d’aquí es van originar els coneguts com a feliços anys vint, en què els EUA es trobaven en una època de bonança econòmica.

Conceptes clau de la crisi econòmica

• Superproducció: Va ser una de les causes de la crisi del 29. Es va posar de manifest un excés d’oferta que el mercat era incapaç d’absorbir.
• Especulació: És la compra d’un bé per a la seva posterior revenda a un preu més alt, amb la qual cosa el revenedor surt guanyant. En el cas del crac del 29, la població estalviava i invertia en borsa; en esperar, el preu de les accions pujava i va arribar a un punt en què el preu estava molt per sobre del seu valor real. Va ser una de les causes de la crisi del 1929.
• Crac del 29: Va ser la caiguda del mercat de valors de la borsa dels Estats Units.
• Dijous negre: Es va produir el 24 d’octubre de 1929 per una venda massiva d’accions, que va provocar l’enfonsament del seu valor i la ruïna dels inversors.
• Gran depressió: Va ser una crisi econòmica causada per la borsa. La destrucció de l’estalvi va provocar la reducció dels préstecs, del consum i de la inversió.
• New Deal: El president Roosevelt el va posar en marxa. Amb aquest es van invertir molts diners en obres públiques i en subvencions per a l’agricultura per tal de crear ocupació i augmentar la protecció social.

Causes i conseqüències del crac de 1929

Durant els feliços anys vint, en què els Estats Units estaven en auge econòmic, una de les activitats econòmiques que es van convertir en habituals va ser la inversió en borsa, en què es va popularitzar la idea que, per fer-se ric, només calia comprar accions i esperar per vendre-les més cares. Això va ocasionar un creixement constant en la producció (l’oferta superava la demanda) i l’especulació (en esperar, el preu de les accions pujava, però va arribar a un punt en què el preu pujava molt per sobre del seu valor real). Aquestes causes van ocasionar el crac del 29, ja que van fer que s’inflés una bombolla borsària i que arribés un punt en què ningú no comprava les accions. Això va provocar una explosió de la bombolla i, més endavant, una fallida econòmica dels bancs. Aquest crac també va tenir altres conseqüències per als EUA: va provocar una crisi econòmica, els bancs van tancar l’aixeta, moltes empreses es van enfonsar i moltes persones van caure en la misèria. A escala global, va provocar l’ofegament dels països que havien demanat préstecs als EUA, els quals havien de retornar els diners immediatament.

L'impacte global del crac financer

Perquè una vegada van fer fallida econòmica els bancs dels Estats Units, es va decidir reflotar l'economia reclamant la tornada immediata d’aquells préstecs que s'havien fet als països europeus durant la Primera Guerra Mundial i que, a poc a poc, anaven pagant. Com que els EUA reclamaven els deutes de la gran majoria de països europeus poderosos, aquests es van veure obligats a retornar els préstecs amb més agilitat, fet que va afectar la seva economia i els va ofegar encara més. La solució que van trobar els països europeus per retornar els diners i no quedar-se en números vermells va ser reclamar diners al país vençut que havia ocasionat la Primera Guerra Mundial: Alemanya.