Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Primaria

Ordenar por
Materia
Nivel

Impacte de la Revolució Industrial a Europa

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,54 KB

Revolució Industrial

A mitjans del segle XVIII, la regió britànica de Lancashire va protagonitzar un procés de concentració industrial basat en la creació de fàbriques. Va ser un procés de canvi que va afectar tots els sectors i els seus efectes es van expandir ràpidament a altres països. Aquest gran pas va permetre parlar de la creació d'un mercat mundial.

Primera Revolució (1780-1870)

Ús del carbó com a font d'energia. Símbols del nou maquinisme: màquina de vapor i fàbrica.

Segona Revolució (1870)

Els símbols de la nova transformació del capitalisme van ser l'electricitat, el petroli i el motor d'explosió.

Revolució Demogràfica

La població anglesa es va triplicar en un segle i mig. El creixement demogràfic va ser tant un... Continuar leyendo "Impacte de la Revolució Industrial a Europa" »

Imperialisme, Revolucions i Conflictes: Segles XIX i XX

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,71 KB

El Repartiment d'Àfrica i els Imperis Colonials

L'expansió imperialista va començar a l'Àfrica. Fins al 1870, la presència europea es limitava a factories i petits enclavaments costaners. França i el Regne Unit van donar els primers passos. La Conferència de Berlín (1884-1885), impulsada per Bismarck a causa de les rivalitats entre França i Bèlgica pel Congo i l'interès creixent dels comerciants alemanys per l'Àfrica central, va establir les bases del repartiment.

Acords principals de la Conferència de Berlín:

  • Llibertat de comerç i navegació pels rius Níger i Congo.
  • Prohibició de l'esclavitud.
  • Reconeixement de l'Estat Lliure del Congo com una colònia personal del rei de Bèlgica, Leopold II.
  • Principi de l'ocupació efectiva: per
... Continuar leyendo "Imperialisme, Revolucions i Conflictes: Segles XIX i XX" »

Tractats i conquestes a Castella: Cronologia i detalls

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,58 KB

Tractats a Castella

  • 1151 Tractat de Tudillén

    Rei d'Aragó podia conquerir les taifes de València, Dènia i Múrcia.
  • 1179 Tractat de Cazola

    : on es confirma el domini de la Corona d'Aragó a la Taifa de València i Dènia, però Múrcia passava a la Corona de Castella. Les primeres fases de la conquesta segueixen aquest tractat, en 1179 la conquesta arriba a Biar on es posa el límit. Però en la conquesta cap a Biar sorgeixen les diferències per les aspiracions dels catalanoaragonesos.
  • 1244 Tractat d'Almiçra

    : on s'intenta solucionar els problemes previs. Resolent les diferències confirmant en la castellà el límit. L'ampliació de la Corona d'Aragó es veuria en plena època de Jaume II el Just.
  • 1304 Sentència de Torrelles

    : Quedaria en mans
... Continuar leyendo "Tractats i conquestes a Castella: Cronologia i detalls" »

Positivismo, Falsacionismo, Paradigmas y Programas Científicos: Hempel, Popper, Kuhn y Lakatos

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 7,81 KB

Carl Hempel (1905-1997)

El Positivismo mantiene que solo son legítimas las pretensiones del conocimiento fundadas directamente en la experiencia. Al Positivismo se le suele caracterizar por haber postulado el Monismo Metodológico. Es la idea de unidad del Método Científico y entre la diversidad de los objetos temáticos de la investigación va a mantener que solo hay un único Método Científico. La consideración que las Ciencias Naturales, exactas y en particular la Física y la Matemática establecen un ideal metodológico que mide el grado de desarrollo y de perfección de todas las demás ciencias, incluidas las Ciencias humanas.

Fue Carl Hempel, dentro del Círculo de Viena, quien más intentó caracterizar la explicación y su naturaleza.... Continuar leyendo "Positivismo, Falsacionismo, Paradigmas y Programas Científicos: Hempel, Popper, Kuhn y Lakatos" »

Formas de Gobierno y Virtudes Cívicas: De Platón y Aristóteles a la Ciudadanía Moderna

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 7,48 KB

Tipos de Gobierno según Platón y Aristóteles

Clasificación de las Formas de Gobierno

Formas de gobierno, composición, causas de ilegitimidad y desarrollo:

  • Timocracia:
    • Gobierno de castas guerreras.
    • Utilizan el poder para enriquecerse.
    • Da lugar a la oligarquía.
  • Oligarquía:
    • Gobierno de pequeños grupos de alto rango social.
    • No distribuyen bien los recursos.
    • La protesta social da lugar a la democracia.
  • Democracia:
    • Gobierno de muchos.
    • No todos los ciudadanos están bien preparados.
    • Alguien audaz podría tiranizar la asamblea.
  • Tiranía:
    • Un individuo con apoyo de la fuerza.
    • Solo se busca el interés personal.
    • Acaba por convertirse en una timocracia.
Gobiernos LegítimosGobiernos Ilegítimos
Monarquía: Gobierno de uno en interés de la comunidadTiranía: Gobierno
... Continuar leyendo "Formas de Gobierno y Virtudes Cívicas: De Platón y Aristóteles a la Ciudadanía Moderna" »

Derechos de 1º 2º y 3º generación

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 6,27 KB

1. Los derechos humanos:


El alcance o la exigencia de los DH concretamente una carácterística en los tiempos contemporáneos es reconocer los derechos y proteger los derechos del ser humano. Además va más allá del pluralismo político y cultural,  se reconocen a toda la humanidad dentro del orden ético y tienen alcance universal.
Los derechos universales según Cantini no son una expresión de un voluntarismo jurídico de alabanza pero discrecional, sino una exigencia de la naturaleza humana que es anterior a cualquier ordenamiento jurídico positivo.

El principal desarrollo de los DH se da en la Carta de Organización de las Naciones Unidas (1945), la Declaración de los Derechos Humanos (1948) y el Pacto Internacional de Derechos Económicos,
... Continuar leyendo "Derechos de 1º 2º y 3º generación" »

La Revolució Industrial: Orígens i Desenvolupament Clau

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,51 KB

La Revolució Agrícola

L'increment de la població va provocar un augment de la demanda d'aliments i, com a resultat, l'alça dels preus agrícoles. Això va estimular els propietaris a millorar la producció. Aquest avenç es va aconseguir gràcies a la privatització del sòl i l'aplicació de nous mètodes i tècniques de conreu.

Per estimular la producció, es van aprovar lleis que posaven fi a l'antic sistema senyorial i comunal de propietat de la terra. La terra es va convertir en una propietat privada en la qual els grans propietaris podien fer les transformacions que volguessin.

En les tècniques de conreu, es va suprimir el guaret i es va substituir per plantes farratgeres. Es va iniciar una mecanització progressiva de les tasques agrícoles.... Continuar leyendo "La Revolució Industrial: Orígens i Desenvolupament Clau" »

La democracia: origen, principios y requisitos para ser ciudadano

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 4,34 KB

¿Qué es la democracia?

La democracia (del latín tardío democratĭa, y este del griego δημοκρατία dēmokratía1) es una forma de organización social que atribuye la titularidad del poder al conjunto de la ciudadanía. En sentido estricto, la democracia es una forma de organización del Estado en la cual las decisiones colectivas son adoptadas por el pueblo mediante mecanismos de participación directa o indirecta que confieren legitimidad a sus representantes. En sentido amplio, democracia es una forma de convivencia social en la que los miembros son libres e iguales y las relaciones sociales se establecen de acuerdo a mecanismos contractuales.

Origen de la democracia

Pero no todas las personas eran consideradas ciudadanas en Atenas:

... Continuar leyendo "La democracia: origen, principios y requisitos para ser ciudadano" »

El Feudalisme Medieval: Característiques, Estaments i Vida Quotidiana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,43 KB

Característiques Clau del Feudalisme Medieval

  • El poder reial era dèbil: els reis perdien autoritat davant uns senyors poderosos amb castells i cavallers propis dels quals depenien.
  • La societat estava dividida en estaments. La noblesa i el clergat no pagaven impostos i gaudien de privilegis, mentre que la resta de la societat estava sotmesa a la seva autoritat i vivia en condicions precàries.
  • El sistema econòmic era de subsistència i es basava principalment en l'agricultura i la ramaderia.

La Societat Feudal: Estaments i la Noblesa

La noblesa era el grup privilegiat que tenia la missió de defensar els altres ordres socials, segons el pensament de l'època. Es dividia en:

L'Alta Noblesa: Poder i Influència

  • L'alta noblesa era molt poderosa, posseïa
... Continuar leyendo "El Feudalisme Medieval: Característiques, Estaments i Vida Quotidiana" »

Història Moderna: De l'Antic Règim a la Industrialització

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,97 KB

L'Antic Règim: Societat, Economia i Política

El terme Antic Règim va ser encunyat durant l'Assemblea Constituent francesa a finals del segle XVIII per referir-se a les estructures socials, polítiques i econòmiques que s'havien d'abolir. Aquesta forma d'organització va caracteritzar els països europeus des del segle XVI fins al XVIII.

Característiques Principals de l'Antic Règim:

  • Model Polític: Predominava la monarquia absoluta, on el rei concentrava tots els poders (legislatiu, judicial, executiu, etc.). Es considerava que el monarca governava per dret diví, sense constitució ni limitacions, i el poble era considerat súbdit.
  • Societat: Estava dividida en estaments i era profundament heterogènia. Es distingien principalment:
    • Privilegiats:
... Continuar leyendo "Història Moderna: De l'Antic Règim a la Industrialització" »