Chuletas y apuntes de Biología de Secundaria

Composició química i nivells d'organització dels éssers vius

BiologíaActualizado el 8,65 KB

La composició química dels éssers vius

Els éssers vius estan constituïts pels elements químics, però en una proporció molt diferent, atès que uns elements són molt més adequats per a constituir éssers vius que uns altres. Recordem que els elements químics són els diferents tipus d'àtoms i que l'enllaç de dos o més àtoms junts dona lloc a les molècules. Hi ha molts tipus d'àtoms que no es poden enllaçar entre si per constituir les molècules que serveixen per a constituir éssers vius; els enllaços són massa febles i es trenquen.

Els bioelements

Els elements que formen els éssers vius es denominen bioelements. 27 són bioelements i el més important és el carboni, ja que constitueix la base de la gran majoria de les molècules...

Continuar leyendo "Composició química i nivells d'organització dels éssers vius" »

Nutrició i respiració dels éssers vius: tipus, fotosíntesi i respiració cel·lular

BiologíaActualizado el 4,94 KB

La Nutrició: Objectius i Tipus

La nutrició té dues finalitats principals:

  • Fabricar la seva pròpia matèria, necessària per refer les estructures destruïdes, créixer i reproduir-se.
  • Obtenir l'energia necessària per dur a terme activitats (p. ex., moure's o intercanviar substàncies amb el medi).

Existeixen dues formes de nutrició:

Nutrició Autòtrofa

La duen a terme els éssers vius capaços de captar l'energia solar i utilitzar-la per elaborar matèria orgànica a partir de substàncies inorgàniques del medi (aigua, diòxid de carboni i sals minerals). Les substàncies que prenen del medi són la matèria primera amb la qual elaboren els materials de construcció de la seva pròpia matèria, però no són la seva font d'energia.

Nutrició

...
Continuar leyendo "Nutrició i respiració dels éssers vius: tipus, fotosíntesi i respiració cel·lular" »

Transporte celular: transporte pasivo, activo y por vesículas a través de la membrana

BiologíaActualizado el 3,41 KB

El transporte celular es el proceso mediante el cual las sustancias entran y salen de la célula a través de la membrana plasmática. La membrana tiene permeabilidad selectiva, es decir, permite el paso de algunas sustancias y dificulta el de otras.

Transporte pasivo

No necesita energía (ATP) porque las sustancias se mueven a favor del gradiente de concentración, es decir, de donde hay más hacia donde hay menos.

  • Difusión simple: sustancias pequeñas pasan directamente por la membrana, como el oxígeno (O₂) y el dióxido de carbono (CO₂).
  • Difusión facilitada: sustancias que no pueden atravesar fácilmente la membrana pasan mediante proteínas de transporte. Ejemplo: glucosa e iones.
  • Ósmosis: es el movimiento de agua a través de una membrana
...
Continuar leyendo "Transporte celular: transporte pasivo, activo y por vesículas a través de la membrana" »

Mutaciones genéticas: tipos, causas y enfermedades relacionadas

BiologíaActualizado el 3,86 KB

Mutaciones: Definición y Conceptos Básicos

Las mutaciones son cambios en la secuencia del ADN. Pueden ser espontáneas o provocadas por agentes mutágenos. Estas alteraciones aumentan la variabilidad genética, constituyendo la base de la evolución, y pueden clasificarse según su efecto en: beneficiosas, neutras o perjudiciales.

Clasificación de las Mutaciones

  • Según las células afectadas:
    • Somáticas: No se heredan.
    • Germinales: Se heredan (fundamentales para la evolución).
  • Según los alelos: Dominantes y recesivas.
  • Según el efecto: Beneficiosas, neutras y perjudiciales.

Tipos de Alteraciones Genéticas

  • Génicas (moleculares): Alteran la secuencia de ADN y afectan a las proteínas. Ejemplo: anemia falciforme.
  • Cromosómicas: Modifican la estructura
...
Continuar leyendo "Mutaciones genéticas: tipos, causas y enfermedades relacionadas" »

Ehun motak: ezaugarriak eta funtzioak

BiologíaActualizado el 4,57 KB

GKMcNiEWa_6Lm5yKzu9E-xW9NM9npv4MUgug-3HvWuIomELTs3ZcLtiK-epPOVLGn-42yIwxxq6HdYaL3tPZ8EohO2HugGBb_n7Qj-ByjQlcmqyzNXAK-DeekmK9tumELNqgSL0b

aqLXXPXhygV-zuU5vIMoWr3yxkkG4COwrbWF15Pv_GGXkdQmoimclfOG2VRCKmWbx00lEm4MAAXVH5GcxEIq82baLSR65hK16-uK-FAJBgSvd-OODkz24B9VtScxSrn1MIOcqJ0I

bxy_RWXu8x1ZM9BZuKkmQeas2aJiR_BE9pO84HDuChmy5iA3XMqOs1W05aeFg5Ud7t3m_t7dfaRposej61x-xyovSYbHMU8c84YEBzERfkymPOMJGesYxxjGFcGweFRpootjKFI7

aWv3BopQtr6vbwzvTYzI71voDg22lbnPPkWxtXSJa5GqNarxrDUO48YtzLxkTzGEVEvpt1qlZ9LiQgUENNDiIF3WBUh-AY2OLFWHz-KtbaUC12b8VydPwnUE6YhItDiB0dhvfGJC

1. Ehun kartilaginosoa

Kartilagoak eratzen ditu, eskeletoari euskarria eta elastikotasuna emanez. Bere zelulak kondroblastoak eta kondrozitoak dira. Kondrozitoak matrizean zulatutako hutsuneen barruan daude (aintzirak). Zuntzak kolageno eta elastina dira, biskositate handiko oinarrizko substantziekin nahasita.

2. Ehun adiposo zuria

Larruazalaren azpian aurkitzen da. Zuntz erretikularren artean adipozitoak daude: zelula handiak, zitoplasman bakuola erraldoia dutenak eta nukleoa baztertuta dutenak.

3. Ehun adiposo marroia

Zelula txikiagoak ditu eta zitoplasman lipido-tanta ugari. Odol-kapilare asko ditu zelulen artean. Hibernazioa egiten duten animalietan agertzen da.

4. Hezur-ehun trinkoa

Paraleloan kokatutako osteona edo Haversen sistema ugariz eratuta

...

Continuar leyendo "Ehun motak: ezaugarriak eta funtzioak" »

Característiques dels rèptils, les aus i els mamífers

BiologíaActualizado el 2,78 KB

Els rèptils

  • Poden ser terrestres o aquàtics.
  • Quasi tots són carnívors i alguns herbívors.
  • Es mouen per reptació: arrosseguen la part inferior del cos per terra.
  • Pell coberta d'escates o closca. Les serps i els llangardaixos, quan creixen, muden la pell i es desprenen de l'anterior, que rep el nom de camisa.
  • Tenen quatre potes amb cinc dits acabats en ungles (les serps no tenen extremitats).
  • Tenen una cua llarga i acabada en punta.
  • Són poiquiloterms i hibernen.

Classificació dels rèptils

  • Sargantanes i llangardaixos: Cos allargat i amb cua de la qual es poden desprendre. Exemples: dragons, iguanes i camaleons.
  • Tortugues: Poden ser terrestres o aquàtiques. Cos curt i ample protegit per una closca. No tenen dents, tenen bec corni. Les marines tenen
...
Continuar leyendo "Característiques dels rèptils, les aus i els mamífers" »

Zirkulazio-aparatua: anatomia, fisiologia eta patologiak

BiologíaActualizado el 7,23 KB

Zirkulazio-aparatua

Bihotzak, odol-hodien sare batek eta odolak osatzen dute. Odolak, bihotzak bultzaturik, odol-hodietan barrena zirkulatzen du.

1. Zirkulazio-aparatuaren anatomia: bihotza eta odol-hodiak

1.1. Bihotza

Paretek, barrunbeek, arteriek, zainek eta nerbioek osatzen dute.

1.1.1. Bihotzaren barrunbeak eta balbulak

Trenkada batek bi zatitan banatzen du bihotza. Erdi bakoitzak aurikula bat eta bentrikulu bat dauka.

Aurikulak

Eskuineko aurikulan goiko eta beheko kaba zainak bukatzen dira. Odol oxigenatu gabea bihotzera ekartzen dute, biriketara oxigenatzera joan dadin.

Ezkerreko aurikulan birika-zainak bukatzen dira. Biriketatik odol oxigenatua ekartzen dute bihotzera, gorputz osora zabal dadin.

Bentrikuluak

Bihotzera heltzen den odola bultzatu...

Continuar leyendo "Zirkulazio-aparatua: anatomia, fisiologia eta patologiak" »

Zelulen bizi-funtzioak eta zelula motak: gida osoa

BiologíaActualizado el 3,54 KB

Zelulen bizi-funtzioak

Zelulek hiru bizi-funtzio nagusi betetzen dituzte: nutrizioa, harremana eta ugalketa.

Nutrizio-funtzioa

Zelulek bizi-funtzioak betetzeko behar dituzten materia eta energia lortzeko prozesuen multzoa da.

  • Mantenugaiak: Zelulak kanpotik hartzen dituen substantziak dira, bere funtzioak betetzeko beharrezkoak.
  • Zelula-metabolismoa: Mantenugaiek zelulan jasaten dituzten prozesu kimikoak dira.
    • Katabolismoa: Substantzia organiko konplexuak bakunago bihurtzeko eta energia lortzeko prozesua.
    • Anabolismoa: Substantzia txiki eta bakunetatik zelularen berezko substantzia konplexuak lortzeko prozesua.

Harreman-funtzioa

Zelulek inguruko informazioa bildu eta beste zelula batzuekin komunikatzeko duten gaitasuna da.

Ugalketa-funtzioa

Zelula ama batek...

Continuar leyendo "Zelulen bizi-funtzioak eta zelula motak: gida osoa" »

Enzimas de restricción, Southern blot y técnicas moleculares: resumen de biología molecular

BiologíaActualizado el 9,09 KB

Introducción a la Preparación del ADN

  • Si el ADN es circular o superenrollado (supercoil), dificulta determinar el tamaño correcto debido a que el ADN enrollado atraviesa con mayor facilidad los poros del gel.
  • Lo que se debe hacer es digerir con una enzima que permita cortarlo y extenderlo (Circular $ ightarrow$ Lineal). Cuando está lineal, se puede determinar el tamaño correcto.
  • Se sabe que es el tamaño correcto mediante un estándar de tamaño conocido (DNA ladder).

Enzimas de Restricción

  • Se clasifican en 3 tipos, donde la mayoría pertenece al grupo II (proteínas monoméricas, poseen simetría rotacional y generalmente requieren $Mg^{2+}$).
  • Son enzimas que reconocen secuencias específicas de ADN y cortan cuando reconocen estas secuencias.
...
Continuar leyendo "Enzimas de restricción, Southern blot y técnicas moleculares: resumen de biología molecular" »

Plantas a raíz desnuda y en cepellón: métodos de cultivo y propagación

BiologíaActualizado el 3,28 KB

Plantas a Raíz Desnuda

En este método, el vivero cría la planta en tierra. Cuando se desarrolla, la descepa, la sacude y la comercializa. Es una planta joven con las raíces al aire y un sistema radicular limpio y fino. Este tipo de raíces son idóneas para volver a enraizar (raíces finas).

Características:

  • Enraizamiento menos seguro.
  • Manejo y transporte más fácil.
  • Más económico.

Planta comercial: Es una planta de mayor altura y raíz (lo que se vende en viveros a raíz desnuda). Tiene un mayor desarrollo y es más segura a la hora de su plantación.

Estas plantas están transpirando, pero no están absorbiendo ni agua ni nutrientes, por eso hay riesgo de que se marchiten. Se manejan en reposo invernal, así se minimiza el riesgo a que se...

Continuar leyendo "Plantas a raíz desnuda y en cepellón: métodos de cultivo y propagación" »