El Neoclasicismo: Retorno al Orden Clásico

El Neoclasicismo abarca la segunda mitad del siglo XVIII y las primeras décadas del siglo XIX. Arraiga con mucha fuerza en Francia, aunque se extiende por toda Europa.

• Retorno a las formas clásicas de la Antigüedad (columna, frontón, orden dórico) y del Renacimiento (cúpula, clasicismo de Palladio).
• Imperan en la arquitectura y escultura, donde se refleja la claridad, el orden, la proporción y la pureza de los contornos.
• Se busca el equilibrio y la simplicidad, en contraste con la exaltación del Barroco.
• En la pintura, se define por ser el arte del dibujo.
• La Antigüedad se imita tanto en materiales como en los temas tratados, que son, preferentemente, los mitológicos, los históricos y los clásicos.

Bizanci: Santa Sofia de Constantinoble

Autors: Antemi de Tral·les i Isidor de Milet. Cronologia: 532-537. Tipologia: Església. Materials: Maó i marbre amb interior recobert de mosaics. Estil: Bizantí. Localització: Istanbul (antic Constantinoble).

Biografia dels autors

Antemi de Tral·les era l'arquitecte principal de Justinià; ambdós autors són arquitectes d'urbanisme i teòrics. Isidor de Milet, a part de ser arquitecte, va ser professor de la universitat d'Alexandria i de Constantinoble.

Context i descripció de l'obra

Es tracta d'un temple de planta basilical amb tres naus i un nàrtex que separa la gent que no està batejada. Té un iconostasi perquè la gent hi pugui veure. Té una forma rectangular de 70x80 m i una alçada de 55 m.... Continuar leyendo "Santa Sofia, la Mesquita de Còrdova i Monreale" »

El Neoclasicismo (Segundo tercio del siglo XVIII - Primer tercio del XIX)

Arquitectura

• Componente intelectual: toma como paradigma el arte clásico para crear obras perfectas, universales y eternas.
• Imitación del arte clásico; Grecia es el modelo idílico, símbolo de rectitud moral.
• Estilo de la Revolución Francesa y de la burguesía.
• Simplificación de las formas, geometrismo.
• Escasa decoración.

Francia

Francia es el epicentro de este nuevo estilo.

• El Panteón de los hombres ilustres: se basa en los planes de Bramante para San Pedro. Las columnas no son decorativas sino funcionales. Los pórticos con frontones se inspiran en el arte griego.
• El Arco de Triunfo (1806-1836), obra de Chalgrin, expresión de un concepto urbanístico grandioso.
• La iglesia

Catalogació

L'autor d'aquesta obra és Velázquez, realitzada l'any 1656. Les dimensions són de 3,18 x 2,76 m. Està situada actualment al Museu del Prado.

Aspectes bàsics

És un oli sobre tela.

Composició

Té una composició magistral. El punt de partida és l'artifici del cub, ple de figures que ocupen un lloc a l'espai. La meitat inferior està plena de personatges i objectes, sobretot el quadrat dret. La part superior està buida, amb "aire". La perspectiva amb línies convergents cap al fons (mirall), reforçada per la porta oberta, l'aposentador que es gira i mira enrere, i al mirall, on apareixen els reis.

Espai i Volum

La perspectiva aèria està aconseguida amb un joc de llum suau, que entra per dues finestres de la dreta i il·lumina... Continuar leyendo "Anàlisi de Les Menines de Velázquez: Descripció i Significat" »

Antonio Gaudí (1852-1926): Un Arquitecto Visionario del Modernismo Catalán

Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926) fue un arquitecto español, máximo exponente del modernismo catalán. Su obra, caracterizada por un estilo único y personal, fusiona la naturaleza, la religión y la arquitectura, dejando un legado inconfundible en Barcelona y el mundo.

Formación y Primeras Influencias

En 1873, Gaudí se trasladó a Barcelona y se matriculó en la Escuela Provincial de Arquitectura, segregada de la antigua Academia de Bellas Artes. Esta nueva escuela poseía un carácter renovador, prestando especial atención a la formación tecnológica del arquitecto. Allí, Gaudí se familiarizó con una nueva concepción del quehacer arquitectónico y con el... Continuar leyendo "Antonio Gaudí: Arquitectura, Modernismo y Legado Inmortal" »

ESTIL (AUTOR):

Brunelleschi, a la mida de l’home, el llenguatge arquitectònic. Actitud antropocèntrica. Orfebre, escultor i arquitecte iniciador de l’arquitectura del Quattrocento italià. La necessitat de representar sobre el paper l’arquitectura el porta a trobar la llei de la perspectiva lineal.

ANÀLISI FORMAL (ELEMENTS SUPORT I SUPORTAT):

S’alcen esveltes columnes corínties, els capitells de les quals es perllonguen en originals fragments d’entaulaments compostos d’arquitrau, fris i cornisa. Sobre aquestes columnes es recolzen arcs de mig punt que sostenen les finestres superiors i la coberta plana. Naus laterals cobertes per voltes de 4 punts, suportades en les arcades de la nau central i els murs laterals estan presidits... Continuar leyendo "Brunelleschi i l'Arquitectura del Quattrocento: Anàlisi i Influència" »

Contexto Histórico del Arte Paleocristiano

Tras la caída definitiva de Roma, transcurren tres siglos dominados por un arte espiritualmente en alza, pero económicamente en decadencia: el arte paleocristiano. Nace con los orígenes del cristianismo dentro del Imperio Romano, pero se manifiesta en su fase de esplendor a partir del 313, con el Edicto de Milán. Este arte finaliza con las invasiones germánicas.

Características Generales del Arte Paleocristiano

1. Influencia anticlásica: Un arte tradicionalmente simbólico y expresivo.
2. Difusión: Se difundió antes entre las clases sociales más bajas con un lenguaje más claro y fácilmente comprensible.
3. Expresionismo cristiano: El realismo clásico es sustituido por el expresionismo cristiano.
4. Adopción

Context Històric i Social de l'Art Romànic

El Romànic es desenvolupa a l'Europa Occidental durant els segles XI, XII i XIII, abastant l'Alta Edat Mitjana fins a l'inici del Gòtic. Aquest estil és una barreja de formes romanes, bizantines i musulmanes.

L'Europa Feudal (Segles XI-XIII)

• Sistema Polític i Econòmic: Europa es troba en plena feudalització, amb una economia eminentment agrària.
• Centres de Poder: Els castells i els monestirs són els principals nuclis socials.
• Estructura Social: Societat estamental, amb una monarquia feudal feble i el domini del clergat i la noblesa.

El Paper de l'Església

L'Església, liderada pel Papa, va ser fonamental en la promoció de l'art:

• Va ajudar a la construcció d'esglésies i monestirs.
• Va impulsar les

Columnata de Sant Pere del Vaticà

Documentació general

Títol: Columnata de Sant Pere del Vaticà

Autor: Bernini, Gian Lorenzo (1598-1680)

Cronologia: 1656-1667

Localització actual: Ciutat del Vaticà, a Roma (Itàlia)

Estil: Barroc

Sistema constructiu: Arquitravat

Dimensions: 15 m (alçada de les columnes)

Referents històrics

A Roma, al segle XVII, domina el poder papal, que té una autoritat temporal i espiritual. Roma és la síntesi de l'Església i l'Estat.

L'Església catòlica, després del Concili de Trent (1541-63), va renunciar als pobles protestants, però va establir una disciplina moral fèrria per als pobles que van continuar al si del catolicisme.

Estil

La columnata de Sant Pere del Vaticà és una obra arquitectònica del segle XVII... Continuar leyendo "Columnata de Sant Pere del Vaticà: Anàlisi i Significat" »