Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Primaria

ELEMETNS DE LA Organització DE L’espai públic( espais verds) són els que organitzen la ciutat,  Època romana.
Cal destacar l’àgora romana, la qual es va convertir amb la primera plaça. Utilitzaven la geometria, dos eixos marcaven la ciutat. L’àgora de Palma es trobava situada baix la Seu. També cal destacar el circ i el pa. Al Passeig d’Es Born, a Palma, les cases que podem veure’s actualment es troben situades sobre un antic amfiteatre ROMà mentre que el pa és un punt d’intercanvi a nivell perimetral, és a dir, les portes d’entrada a la ciutat sempre tenen un espai que solen representar les places de mercat. 

Període islàmic

Durant aquest període es poden observar les mateixes murades, és a dir, les mateixes estructures... Continuar leyendo "Baixa el valor de canvi respecte d’altres monedes estrangeres" »

Arquitectura Gótica: Luz, Espacio y Monumentalidad

La catedral gótica (como ejemplo, la Catedral de León) es el edificio representativo de la nueva sociedad urbana y es consecuencia de un cambio en la sensibilidad cristiana. La luz tendrá una notable repercusión en la nueva arquitectura; en efecto, Dios es como la luz, capaz de traspasar los cuerpos sólidos sin romperlos. Es lógico, entonces, que la catedral gótica, que al fin y al cabo es la morada de Dios, deba concebirse en base a esta nueva espiritualidad cristiana como un espacio lleno de luz, lleno de Dios.

Los soportes tectónicos del románico difícilmente favorecían esto; por ello, se van a introducir cambios para lograr este objetivo prioritario: rasgar los muros para que... Continuar leyendo "Arte Gótico: Un Viaje por su Arquitectura, Escultura y Evolución Estilística" »

Vil·la del Poeta Tràgic

Documentació general

Vil·la del poeta tràgic: Desconegut. Segle I aC. Pompeia, Nàpols. Pedra. Estil romà pompeià. Civil (casa). Mosaic (opus tessellatum). Fresc (quart estil).

Context històric

Pompeia era un enclavament important per al comerç entre fenicis i grecs. El 91 aC, la van conquerir els romans i, posteriorment, es va convertir en un lloc d'estiueig de les classes altes romanes. El 24 d'agost del 79, durant el regnat de Titus, el Vesuvi va entrar en erupció i va soterrar la ciutat. El segle XVIII es va descobrir i es van iniciar les excavacions. Actualment, és el jaciment arqueològic romà més ric del món i permet reconstruir la vida quotidiana dels seus habitants, els aspectes urbanístics i la decoració... Continuar leyendo "Vil·la del Poeta Tràgic i Sarcòfag dels Esposos" »

August de Prima Porta (còpia del segle I d.C.)

Documentació general: Museus Vaticans (Vil·la Ad Gallinas Albas). Estil romà imperial. Fosa (còpia talla), bronze (còpia marbre). Escultura exempta, dempeus, policroma. 2,04 m.

Context Històric: Roma Imperial

Octavi August, primer emperador de Roma (27 aC - 14 dC), posa fi a les guerres de conquesta, començant un període de pau (pax romana) que durà dos segles. August va ser representat de diverses maneres: cap militar, Pontifex Maximus, amb toga senatorial…

Característiques Artístiques

• Influència grega (hel·lenística especialment)
• Gran realisme (època imperial, tendència a idealitzar)
• Subordinació a l'arquitectura (relleus commemoratius)
• Materials més comuns: bronze, marbre i pedra
• Retrats

Art Bizantí: Santa Sofia

Santa Sofia: Aquesta basílica va ser construïda sobre les restes d'un temple del segle IV que Constantí havia consagrat a la Saviesa Divina. Justinià, al segle VI, per mostrar el seu poder, va aixecar de nou aquest temple i també el consagrà a la Saviesa Divina. Per erigir aquesta obra excepcional, no va confiar en mestres d'obra tradicionals, sinó que va buscar dos teòrics de la llei de la música – Antemi de Tral·les i Isidor de Milet - i no hi va escatimar diners ni recursos. La basílica de Santa Sofia té una funció religiosa.

Monreale

Monreale: Programa iconogràfic de l'absis presidit pel Pantocràtor. Entrecreuament dels dos dits simbolitza l'Encarnació de Déu en Jesús i els altres tres remeten... Continuar leyendo "Art Bizantí: Santa Sofia i altres obres d'art religiós" »

L'Art i l'Arquitectura a l'Antiga Roma

Termes i Conceptes Clau

1. Elements arquitectònics i tipologies d'edificis:

• Aigua: termes
• Dos teatres: amfiteatres
• Quadrigues: circ
• Administració: basílica
• Pisos: insulae

2. Amfiteatre Flavi (Colosseu):

• Elements: Arena, velarium, càvea, vomitoria.
• Ordres: Corinti, jònic, dòric, toscà.
• Informació: Desconegut, encarregat per Vespasià (dinastia Flàvia). 72 - 80 dC, Roma imperial.
• Sistema constructiu: Arquitravat i voltat.
• Funció: Amfiteatre, públic i lúdic.

3. Domus Romana (Casa Romana):

• Tabernae: botigues, establiments comercials.
• Atrium: pati tancat amb una obertura zenital (compluvium) just a sobre de l'impluvium.
• Cubiculum: habitacions per a convidats o familiars.
• Lararium: espai on es veneraven els déus

Mare de Déu Veciana

És una verge asseguda a un tron, decorat amb petites columnes. Té el cap cobert amb un mantell, cenyit per una corona. Amb la mà esquerra aguanta un orbe, que simbolitza la perfecció, mentre que amb la dreta mostra un lleuger acostament afectuós cap a Jesús.

L'infant està assegut al genoll dret de Maria. També està coronat i beneeix amb la mà dreta i sosté un llibre amb l'esquerra. Els dos personatges presenten una postura hieràtica, distant i geomètrica. Són estàtues molt rigides i transmeten molt bé el missatge.

L'escultura aporta un cert grau de serenitat i dolçor, que humanitza les figures.

Funció: Didàctica. Religiosa. Estètica

Frontal d'Avia

A la part central la Verge i l'Infant presideixen el frontal;... Continuar leyendo "Escultura i pintura religiosa: simbolisme i funció" »

El Arte Barroco

Características Generales del Barroco

Los historiadores denominan arte barroco al estilo artístico nacido en el siglo XVI y que se extiende hasta gran parte del siglo XVII.

El Espíritu del Barroco

Principios de la Nueva Estética:

• Predominio del movimiento y la complejidad con el uso de formas curvas, cóncavas y convexas.
• La luz y el color son más importantes que el dibujo para dar forma.
• El realismo en las representaciones busca exaltar los sentimientos y emociones, y sorprender al espectador.
• Gusto por lo excéntrico y simbólico. A veces, la obra de arte se presenta como un decorado teatral para introducir al espectador en el mundo de los sentimientos y sensaciones.

Arte y Propaganda Religiosa

La Iglesia Católica, tras el Concilio... Continuar leyendo "El Arte Barroco: Características, Contexto Histórico y Estética" »

Victòria de Samotràcia

Informació General

• Nom: Victòria de Samotràcia
• Autor: S'atribueix a Pithokritos, de l'escola de Rodes
• Cronologia: 190 a.C.
• Estil: Grec hel·lenístic
• Material: Marbre
• Sistema constructiu: Escultura exempta
• Localització original: Santuari dels Cabirs de Samotràcia
• Localització actual: Museu del Louvre
• Dimensions: 2,45 m

Context històric, social i cultural

El naixement de la cultura i l'art grec va tenir lloc entre els segles IX i VIII a.C., després de la crisi per l'enfonsament de la civilització cretomicènica i la invasió dels doris. Aquest període inicial es va caracteritzar per la recuperació del comerç i la colonització de territoris a l'extrem occidental del Mediterrani. Al segle VII, el contacte amb les cultures... Continuar leyendo "Victòria de Samotràcia i Discòbol de Miró: Anàlisi i Comparació" »

Santa Maria del Mar

Santa Maria del Mar: va ser edificat al mateix lloc on hi havia hagut Santa Maria de les Arenes, un temple anterior que degut al creixement i desenvolupament de la ciutat, va anar quedant insuficient. Així doncs, Santa Maria del Mar forma part del procés d'expansió urbana i d'intensa activitat constructiva que va experimentar Barcelona, i va ser bastida per tal de complir una funció purament religiosa.

La Llotja de València

La llotja de València: Les llotges servien per acollir l'activitat comercial de les ciutats, i la Llotja de València no és cap excepció. A la Sala de Contractació s'hi feien les transaccions, a la Sala Consolat del Mar, els litigis entre mercaders, i la Torre servia de presó i de capella. Representava... Continuar leyendo "Art Gòtic a Catalunya" »