Baixa el valor de canvi respecte d’altres monedes estrangeres

ELEMETNS DE LA Organització DE L’espai públic( espais verds) són els que organitzen la ciutat,  Època romana.
Cal destacar l’àgora romana, la qual es va convertir amb la primera plaça. Utilitzaven la geometria, dos eixos marcaven la ciutat. L’àgora de Palma es trobava situada baix la Seu. També cal destacar el circ i el pa. Al Passeig d’Es Born, a Palma, les cases que podem veure’s actualment es troben situades sobre un antic amfiteatre ROMà mentre que el pa és un punt d’intercanvi a nivell perimetral, és a dir, les portes d’entrada a la ciutat sempre tenen un espai que solen representar les places de mercat. 

Període islàmic

Durant aquest període es poden observar les mateixes murades, és a dir, les mateixes estructures defensives. També hi ha places de mercat. A Mallorca cal destacar restes de jardins islàmics com ara, Banc dels Àrabs o la Seu, la qual també té orientació islàmica. 

Període medieval

Hi ha element representatius d’aquest període com ara, el Palau Episcopal, pintures de Pere Nissan etc. Les places no solien ser regulars i això aportava a que hi hagués una manca de criteris organitzatius però amb la presència d’homogeneïtat. 

Renaixement

Fou a aquest període quan començà a existir les normes, és a dir, les lleis. Les murades defensives solien ser grosses, hi havia uns criteris específics per a les façanés de les cases etc.

Per tant, durant el Renaixement fou quan va començar la normativa urbanística i aquest període, es caracteritzat per l’heterogeneïtat. A Mallorca es poden apreciar moltes infraestructures d’aquest temps com per exemple la Plaça de Toros (circ), la Plaça de Santa Catalina, Porta de Sant Antoní...  

Glocis militar

Les antigues murades passaven per la ciutat. Permetia l’agricultura però no les estructures i això va conduir a molta polèmica ja que les persones estaven molt enfadades per no poder construir.  

Principi del Segle XX

La ciutat creix, les murades deixen de tenir sentit. Es tracta de l’època moderna. Comencen a sorgir els primers enjardinaments i les instal·lacions públiques. Durant aquest període, predominen les estructures lineals. També hi té lloc l’entrada de cotxes a les avingudes, anteriorment conegudes com a Boulevards. 

Actualitat

Palma presenta una estructura radial, en forma de lluna. Hi ha carreteres destacades i punts identificatius. L’estructura és molt diferent a la que s’ha vist fins ara. Recordar que la proposta antiga era crear falques verdes ( una d’elles és Sa Riera).Comença a utilitzar-se un nou concepte conegut com a “Sòl d’utilització privada” és a dir, sòls verds que s’han de deixar lliures. Es comencen a fer intervencions periurbanes (Haussmann) on a Mallorca cal destacar el Castell de Bellver, Es Carnatge i el Campus UIB .

Espais visitats:  1. Sa Riera

Constitueix el primer enjardinament periurbà caracteritzat per ser molt d’estil mediterrani, rural. Generalment podem dir que és una zona blana ja que hi ha una línia d’aigua que prové de la potabilitzadora i ens refrigera, vegetació que dóna ombra al paviment i aquest no absorbeix l’energia tèrmica i finalment, una entrada que porta fins al mar relativament oberta.  Actualment s’ha posat en marxa un projecte que té com a objectiu que l’embat entri a dintre, hi hagi prou verd en funció de la construcció, rentabilitzar-ho al màxim, que tots els paviments siguin permeables, establiment d’enfiladisses etc. 

2. Carrer de Jaume III

Fins als anys 60 no hi havia cases sinó que sols hi havia horts. Per tant, podríem dir que fins al segle XXX era agronòmicament sostenible la ciutat. 

3. Porta de Santa Catalina

Era l’entrada principal del peix i s’hi poden observar diferents molins fariners. És un punt d’intercanvi. 

4. Es Baluard:

És tracta d’una zona restaurada; tot el que s’ha afegit s’ha procurat contrastar,com per exemple, les planxes de formigó presents actualment.  Des d’adalt, es pot observar el Jardí del Bisbe, Castell de Bellver, La Seu ... És a dir, els elements més potents com són ara els capellans i l’exèrcit. La resta dels edificis, la majoria d’ells són construïts de nou ja que l’Ajuntament de Palma els comprava i els tornava a fer de bell nou. Tot i això, a poc a poc s’ha anat valoritzant amb petites places.

5. Plaça de la draçana

De camí a la Plaça de la draçana, varem passar pel Carrer dels pescadors entre altres, i varem poder veure una petita placeta que representa una “còpia barata” de les arts d’Andy Goldsworthy, estructures lineals i molt puntuals que no se’ls dóna valor avui en dia, plaça irregulars amb un arbre central .. Respecte a la Plaça de la draçana, cal dir que és una plaça molt transitada i que hi fa falta vegetació.

6. Consolat de Mar i La Longa

La Longa és un element gòtic molt important a Mallorca però gran part d’aquest interès, es veu reduït per l’abundant vegetació que hi té al davant, el que permet que molta gent no li presti l’atenció que se li hauria de prestar. Principalment es Déu a l’espècie de Lagunaria Patersonii, arbre de copa molt vigorosa, actualment catalogat com a arbre singular però té el problema de que tapa l’edifici. 

7. Passeig de la Segregació

A aquest passeig, les palmeres hi abunden. Una nota molt important d’aquest passeig es que es va construir amb un sol vespre i va ser dissenyat per l’arquitecte Bennassar. 

11. Jardí del Rei

El Jardí del Rei és una recreació islàmica feta per Alomar durant els anys 70. Just a aquest mateix jardí, temps enrrere hi havia el mar i el pont petit que es pot observar al jardí, era l’entrada de les barques. És a dir, era com una petita caleta fins a la meitat del Passeig Es Born.

També cal destacar que fou un espai molt marcat per la presència de l’exèrcit.

Respecte a la recreació islàmica que va fer Alomar, hi hem trobat una sèrie de crítiques:

- Els camins no estan prou elevats.

- Les plantes no són adequades al període islàmic ( pèrgoles, murteres, Pittosporum tobira etc.)

- Els cítrics no haurien de fer pantalla a l’aigua.

- El renou de l’aigua és massa elevat.

- No han format la creu característica dels jardins islàmics.

12. Placeta ROMàntica

Són enjardinaments del final del període Renaixentista i principi del Classicisme. S’han desenvolupat unes textures naturals degut a la humitat, és a dir, són estructures carbonatades on s’hi comencen a ficar-se molses.

Prop d’aquesta plaça es pot observar una alienació d’oliveres al carrer just d’adalt. L’alienació amb aquestes plantes no és adequada ja que és una planta rústica però no adaptat al paviment i a més, el carrer corresponent presenta una certa pendent i això limita la recollida de les olives. Les oliveres s’empren normalment com a funció escultural.

13. Costa de n’Adarró

Hi podem observar restauracions posteriors. Presència d’una torreta , l’antic Palau de Mallorca, cases que tenen balconets damunt el portal que s’empraven com a estructures de defensa etc. 

14. Parc de la mar. (Anys 80)

Antigament, La Seu fou un aparcament però Pere Nicolau va fer una campanya urbana per llevar la seva funció d’aparcament i guanyà la seva proposta de fer una cala per a que es pugés veure el reflexe de La Seu sobre el mar però hi va haver certes reclamacions degut a la presència de l’autopista i el seu projecte no va ser viable.  Si a hores d’ara volguéssim projectar aquest espai, hauríem de tenir en compte certs inconvenients com per exemple, les espècies escollides haurien de ser resistents a la brisa del  mar, actualment aquest espai està a una cota molt baixa i seguirà baixant degut al canvi global etc. Destacar que les intervencions d’aquest lloc fou de Alies Torres.  Si ens fixam, el parc de la mar presenta un paviment obert degut a que la quantitat de persones que hi passen per allà diàriament és relativament baixa.  Al final del Parc de la mar, podem veure com comença una part ben diferenciada del que hem vist fins ara. Aquesta zona es caracteritzada per ser pobre; anteriorment hi havia les fàbriques.

Tot i que antigament ja fos la part de la ciutat pobre, bruta, dolenta etc. Les intervencions que s’han realitzat fa poc temps, no han permès que hi hagi un canvi de la visió ja que aquestes són relativament pobres. Destacar que a aquesta zona també hi havia un Cementiri.

15. Jardí del Bisbat

El jardí és propietat del Bisbat de Mallorca. Conserva la distribució clàssica dels jardins de les cases senyorials de Palma, amb la divisió del jardí en hort d’arbres fruiters, un hort d’hortalisses i una zona ornamental. L’Ajuntament de Palma començà a mantenir-lo i a restaurar-lo a l’any 2000.

Com a espècies a destacar, hi podem veure Cupressus, plantes aromàtiques, cítrics, safareig amb una pèrgola a sobre de Bougainvillea etc.

16. Plaça De Cort

Presenta una forma irregular i representa l’àgora actual.

17. Plaça Major

Presenta homogeneïtat ( les façanés són iguals). Presenta una idea de les places Renaixentistes.