Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Otros cursos

Característiques de l'Arquitectura Romana

• Planificació Urbana: Els romans, grans enginyers, planificaven les ciutats abans de construir-les.
• Herència Etrusca: Ús de l'arc de mig punt, volta de canó, volta d'aresta i cúpula de mitja esfera. La cúpula del Panteó és un exemple destacat.
• Ordres Arquitectònics: A més del dòric, jònic i corinti, introdueixen l'ordre toscà (fust llis) i el compost (volutes i fulles d'acant).
• Materials: Ús de marbre, maó i argamassa (ciment), una innovació constructiva.
• Decoració: Entaulaments amb guirnaldes i brucanis, interiors de voltes i sostres amb cassetons.

Característiques de l'Urbanisme Romà

• Planta Hipodàmica: Ciutats construïdes en quadrícula.
• Carrers Principals: Cardo (Nord-Sud) i Decumanus

Materiales y técnicas constructivas

Conceptos, materiales y elementos característicos de la arquitectura griega clásica y helenística.

• Sistema adintelado o arquitrabado → Arquitectura basada en vigas horizontales que descansan sobre columnas.
• Órdenes arquitectónicos → Dórico (sólido), Jónico (elegante), Corintio (decorativo).
• Anatírosis → Pulido parcial de los sillares para encajar mejor las juntas.
• Emplecton → Muro doble relleno de piedras y barro.
• Entasis → Ligera curvatura del fuste de las columnas para corregir la percepción visual.
• Estilóbato → Último escalón del templo sobre el que descansan las columnas.
• Períptero → Templo rodeado de columnas en todos sus lados.
• Canteras → Lugares de extracción de piedra: Paros,

La Madeleine: Arquitectura Neoclàssica a París

Fitxa Tècnica

• Autor: Pierre-Alexandre Vignon
• Cronologia: Primera meitat del segle XIX
• Tipologia: Temple arquitravat i voltat
• Material: Pedra
• Estil: Neoclàssic d'inspiració grecoromana

Anàlisi Formal

El temple és octàstil perípter i presenta columnes de 20 metres d'alçada. Les columnes corínties tenen base i un fust estirat. El conjunt està elevat en un podi al qual s'accedeix des d'una gran escalinata situada a la façana principal. A la part superior, l'entaulament inclou l'arquitrau, el fris, la cornisa i el frontó.

Interior

La planta és rectangular, d'una sola nau voltada, acabada en un absis semicircular. La nau es divideix en tres trams coberts amb cúpules esfèriques sobre petxines,... Continuar leyendo "Anàlisi d'Obres Clau: Neoclassicisme i Romanticisme" »

Elementos Arquitectónicos en Templos Religiosos

A continuación, se presenta una relación de términos arquitectónicos fundamentales para comprender la estructura y el simbolismo de los edificios religiosos, con ejemplos notables:

• Ábside: Proyección semicircular o poligonal en la cabecera de la iglesia, opuesta a la entrada principal. Ejemplo: Iglesia de Santa Sofía (ISS).
• Atrio: Espacio abierto o patio que se encuentra frente a la entrada principal de iglesias o catedrales. Ejemplo: ISS.
• Baldaquino: Estructura que cubre y protege un altar dentro del templo. Consta de columnas, doseles, arcos y cúpula. Ejemplo: Basílica de San Pedro (BDSP).
• Baptisterio: Estructura dedicada al bautismo. Ejemplo: ISS.
• Deambulatorio: Pasillo semicircular que

Escultura Romana

Subordinada a la arquitectura: Las esculturas romanas son exentas y representan un signo de exaltación de los personajes, con gran importancia en los encargos imperiales. Esto explica la abundancia de retratos y relieves históricos. Los materiales utilizados son piedra, mármol y bronce. La principal aportación romana es el gusto por el realismo, presente en la tradición etrusca y helenística. El realismo triunfó en el arte privado y popular, abandonando el naturalismo en favor de proporciones colosales y antinaturalistas.

Géneros Escultóricos

• Retrato
• Relieve histórico

Escultura Religiosa

Los temas mitológicos dominan esta categoría. Encontramos copias de obras griegas, realizadas por artistas emigrados, que dominan el... Continuar leyendo "La Escultura y Arquitectura Romana: Un Viaje a Través del Arte Clásico" »

L'ART: Conceptes Fonamentals

Influències i Funcions de l'Art

• Influències: Polítiques, socials, econòmiques, l'art per l'art.
• Funcions: Política, crítica social, religiosa.

El Client i el Mecenatge

El client pot ser un Mecenes o un Donant.

ARQUITECTURA

Tipologies Arquitectòniques

• Civil:
  • Domèstica
  • Lúdica
  • Institucional

Material i Elements Sostenidors

El Material en Funció de:

• Disponibilitat
• Tipus
• Valor

Elements Sostenidors Clau

• Mur: De càrrega, de separació, regular o irregular.
• Columna: (Base, Fust, Capitell)
• Altres elements: Pilar, Pilastra, Contafort, Mènsula, Llinda.
• Arc:
  • Apuntat: (Volta de creueria, volta apuntada)
  • Mig punt: (Línia d'impostes, llum, dovella, llanterna) (Volta de canó, volta d'aresta)
• Cúpula: (Llanterna, Casquet, Tambor)
• Cariàtides

Elements

Les Piràmides de Gizeh

Documentació general

• Títol: Piràmides de Gizeh (Kheops, Kefren i Micerí)
• Autor: Atribuït a Hemiunu (arquitecte de Kheops)
• Cronologia: 2551–2494 aC
• Tipologia: Tomba monumental
• Material: Blocs de pedra calcària i granit
• Estil: Art de l'Imperi Antic egipci
• Localització: Necròpolis de Gizeh, a 20 km del Caire (Egipte)

Context històric i cultural

L'art egipci es divideix en tres grans períodes: l'Imperi Antic, l'Imperi Mitjà i l'Imperi Nou. El primer faraó que va unificar l'Alt i el Baix Egipte va ser Narmer. La civilització va perdurar fins a la mort de Cleòpatra, l'última reina de la dinastia ptolemaica, quan el territori va ser conquerit per Roma.

Anàlisi formal i tècnica

• Piràmide de Kheops: La més gran, amb una

Notre Dame y Viollet-le-Duc

En el contexto de la Francia post-revolucionaria (siglo XVIII), y ante la destrucción de los edificios que representaban el antiguo régimen, surgen no solo las primeras teorías de conservación de los monumentos, sino también los primeros intentos de restauración de los edificios destruidos, antiguo patrimonio de la iglesia, la nobleza y la monarquía. Abajo, a la izquierda, podemos ver en imagen las antiguas cabezas de los reyes de Judá que antes conformaban la fachada de Notre Dame, cortadas durante la revolución, con el deseo de borrar cualquier vestigio del feudalismo.

Ante el caos y el desorden de los diferentes restauradores, se inician las primeras voces críticas contra la destrucción del patrimonio... Continuar leyendo "Notre Dame, Sevilla, Córdoba y Granada: Patrimonio Arquitectónico en la Historia" »