1. Característiques generals

El Renaixement és un moviment cultural que suposa la recuperació dels models de l’antiguitat clàssica grecoromana i el progressiu abandonament de la mentalitat medieval. El pensament dominant és l’Humanisme, que defensa el valor de l’ésser humà, la raó i el coneixement, i considera l’art clàssic com a model de perfecció.

S’imposa una nova visió del món basada en l’antropocentrisme, segons la qual l’home és el centre de totes les coses. En l’art apareixen nous sistemes de representació, com la perspectiva, la proporció matemàtica i l’organització racional de l’espai.

Els teòrics de l’arquitectura antiga, com Vitruvi, i els tractats d’artistes com Leon Battista Alberti van establir... Continuar leyendo "El Renaixement: Art, Arquitectura i Humanisme" »

Jacques-Germain Soufflot

Se formó en Italia, donde estudió la Antigüedad grecorromana y la obra de Palladio. En Soufflot se dan las características del arquitecto influenciado por el Clasicismo, pero también por el estilo nacional en Francia, el Gótico. Construyó la Iglesia de Santa Genoveva (Panteón de París).

Antonio Canova

Artista veneciano, fue uno de los más brillantes escultores neoclásicos de Italia y de Europa. Nació en una familia con escasos medios económicos, quedó huérfano a muy corta edad y tuvo que colocarse en una cantera. Allí entró en contacto con la piedra y encontró un protector gracias al cual pudo desarrollar algunos estudios artísticos. Su producción inicial, desarrollada en Roma dentro de los patrones... Continuar leyendo "Figuras Clave del Neoclasicismo: Arquitectos y Artistas Europeos" »

Gotiko eta Erdi Aroko artelanak: katedralak eta eskulturak

Notre-Dame (Pariseko katedrala)

Kronologia: XII–XIII. mendeak

Lekua: Paris (Frantzia)

Mugimendu artistikoa: Gotiko klasikoa

Espezifikazioak / Ezaugarriak:

• Arku zorrotzak
• Gurutze-gangak
• Arbotanteak eta kontrahormak
• Fatxada: hiru ate abozinatuekin
• Arrosetoi handia
• Beirate koloretsuak
• Pinakuluak eta gargolak

Leoneko katedrala

Kronologia: XIII. mendea

Lekua: León (Gaztela)

Mugimendu artistikoa: Gotiko klasikoa

Espezifikazioak / Ezaugarriak:

• Oinplano gurutze latinoa
• Nabe altuak eta argitsuak
• Beirate koloretsu ugari
• Arbotante eta kontrahormak
• Bertikalitatea eta argitasuna

Sainte-Chapelle (Santa Kapera)

Kronologia: XIII. mende erdia (1241–1248)

Lekua: Paris (Frantzia)

Mugimendu artistikoa: Gotiko rayonnant (garaia)... Continuar leyendo "Gotiko eta Erdi Aroko artelanak: katedralak eta eskulturak" »

De la Fantasia al Nihilisme

El gòtic és una estètica fosca, inspirada en els contes de fades (situats en l’Edat Mitjana). Avui dia, cal distingir entre el gòtic medieval i altres manifestacions del gòtic, com el moviment musical dels anys 70-80. L’Edat Mitjana, com a concepte romàntic, va ser inventada al segle XIX.

Horace Walpole, com a resposta al món francès de la Il·lustració i l’Acadèmia, va afirmar que la societat volia tornar al món medieval, al món de la fantasia i la tradició. Per això, va escriure El Castell d’Otranto (1765), una història gòtica considerada la punta de llança d’aquest retorn al gòtic. Autors com Mary Shelley (Frankenstein) i John William Polidori (The Vampire) van ser importants per entendre... Continuar leyendo "El Gòtic: De la Fantasia Medieval al Nihilisme" »

El dinar campestre (Édouard Manet)

Édouard Manet va ser un pintor francès del segle XIX, considerat el precursor de l'impressionisme, tot i que ell mateix no es va identificar amb aquest moviment ni va exposar amb els impressionistes. L'obra se situa l'any 1863, durant el Segon Imperi francès governat per Napoleó III. En aquest període, França viu la Revolució Industrial, amb la consolidació del capitalisme i l'expansió de la indústria. Socialment apareixen dues classes principals, la burgesia i el proletariat, fet que impulsa el moviment obrer i el desenvolupament de corrents com el marxisme i l'anarquisme. La burgesia es converteix en el principal mecenes de l'art i la cultura. Aquest context de canvis econòmics, socials i científics... Continuar leyendo "Obres mestres de l'art: De l'Impressionisme al Modernisme" »

El Hieratisme de l'Escultura Egípcia

L'escultura egípcia va ser una expressió artística destacada. S'utilitzaven materials com pedra dura, granit, esquist, fusta i bronze, aquest darrer amb la tècnica de la cera perduda. Les estàtues sovint presentaven ulls d'obsidiana i cornies de vori.

Existien dues representacions escultòriques principals:

• El relleu, que seguia la llei de la frontalitat.
• L'estatuària, caracteritzada pel hieratisme, amb figures rígides i idealitzades, especialment les dels faraons.

A més de l'escultura oficial, es realitzaven petites figures de fang o fusta que representaven escenes de la vida quotidiana.

La Pintura Egípcia: L'Art Funerari

Inicialment, la pintura egípcia va tenir poc impacte, però més tard es va desenvolupar... Continuar leyendo "Art Egipci i Grec: Escultura, Arquitectura i Pintura Comparada" »

La Iglesia de Sant'Andrea en Mantua: Un Manifiesto del Clasicismo Renacentista de Leon Battista Alberti

La Iglesia de Sant'Andrea en Mantua, diseñada por Leon Battista Alberti, es un ejemplo paradigmático del rechazo al estilo gótico y la adopción del clasicismo greco-latino durante el Renacimiento. Los arquitectos del Quattrocento se inspiraron en las formas clásicas para crear nuevos modelos basados en la proporción, la armonía y el equilibrio.

Leon Battista Alberti: El Humanista Polifacético

Leon Battista Alberti, junto con Brunelleschi, fue uno de los grandes arquitectos del Quattrocento. Representa a la perfección el espíritu de la época, siendo un ejemplo de artista cultivado, literato, poeta, artista, científico y más. Su polifacetismo... Continuar leyendo "Sant'Andrea de Mantua: La Visión Arquitectónica Renacentista de Leon Battista Alberti" »

Anàlisi d'Obres Mestres de l'Art Clàssic

Kore del Pèplum

Documentació General

• Autor: Desconegut
• Cronologia: 530–500 a.C.
• Estil: Grec arcaic
• Material: Marbre
• Tema: Votiu / funerari

Context Històric

Època arcaica (s. VIII–VI a.C.). Influència egípcia (rigidesa, frontalitat). Desenvolupament de la polis.

Anàlisi Formal i Tècnica

Frontalitat i simetria. Ulls ametllats. El somriure arcaic. Cabells treballats. Hieratisme.

Interpretació

Representació votiva o funerària d'una jove dona oferent. Marca la transició cap a un major naturalisme.

Dorífor de Policlet

Documentació General

• Autor: Policlet
• Cronologia: 430 a.C.
• Estil: Grec clàssic
• Material: Bronze (original), marbre (còpia)
• Tema: Esportiu

Context Històric

Època de Pèricles. Esplendor d’Atenes.... Continuar leyendo "6 Obres Mestres de l'Art Clàssic: Anàlisi i Context" »

Francisco de Goya: El 3 de Maig de 1808

Fitxa Tècnica

• Autor: Francisco de Goya
• Cronologia: Segle XIX
• Tècnica: Oli sobre tela
• Estil: Entre Neoclassicisme i Romanticisme
• Tema: Històric

Descripció Formal

Contraposició entre soldats mecànics i víctimes expressives. La llum focal il·lumina el protagonista, que alça els braços, evocant un Crist. Colors apagats i composició dramàtica.

Temàtica

Representa els afusellaments de civils per part de l'exèrcit francès després de la revolta del 2 de maig. Denuncia la brutalitat i la deshumanització de la guerra.

Models i Influències

Barroc (clarobscur), caràcter emotiu i crítica social, avançant el Romanticisme i l’Expressionisme.

Antoni Gaudí: Casa Milà (La Pedrera)

Fitxa Tècnica

• Autor: Antoni