Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Bachillerato y Selectividad

Glosario de términos de arquitectura histórica: arco ojival, contrafuerte, crucero y más

Arte y HumanidadesActualizado el 4,01 KB

Glosario de Términos Arquitectónicos Fundamentales

Explora los conceptos esenciales de la arquitectura histórica con este vocabulario detallado. Comprende los elementos clave que definen estilos como el Románico y el Gótico.

Abocinado
Dícese de cualquier vano cuya anchura aumenta o disminuye progresivamente.
Ajedrezado
También conocido como taqueado jaqués, es un motivo decorativo muy difundido en diversas versiones en el Románico español.
Arco apuntado (u ojival)
Compuesto por dos porciones de curva que forman un ángulo en la clave, por lo que posee dos centros.
Arco carpanel
Arco de tres centros de distinto radio, distribuidos a ambos lados del eje de simetría: dos en la línea de impostas y uno por debajo de ella.
Arco conopial
Arco en
...
Continuar leyendo "Glosario de términos de arquitectura histórica: arco ojival, contrafuerte, crucero y más" »

Antígona de Sòfocles: personatges, argument i context de la tragèdia grega

Arte y HumanidadesActualizado el 9,26 KB

Antígona de Sòfocles: Argument, Espai i Temps

A l'Antígona de Sòfocles, la història comença un cop Etèocles i Polinices han mort. El rei Creont, oncle dels nois, prohibeix el sepeli de Polinices, ja que el considerava culpable de l'infortuni d'Etèocles i de Tebes. Les germanes dels joves, Antígona i Ismene, se senten destrossades per la mort dels dos. Antígona decideix desobeir el seu oncle i donar sepultura a Polinices. Creont ordena que Antígona sigui enterrada viva. A continuació, el fill de Creont, Hèmon, promès d'Antígona, es treu la vida i, més endavant, ho fa Eurídice, la seva mare. Creont se n'adona del seu error, però quan decideix desenterrar Antígona, ja és massa tard: ella és morta.

En primer lloc, tractarem l'...

Continuar leyendo "Antígona de Sòfocles: personatges, argument i context de la tragèdia grega" »

Análisis formal y iconológico de la Alhambra de Granada

Arte y HumanidadesActualizado el 5,46 KB

Títu la Alhambra

Identificación

1.-IDENTIFICACIÓN DE LA OBRA
La Alhambra es una ciudad palatina andalusí situada en Granada. El Conjunto palacial de La Alhambra está constituido por dos construcciones Diferenciadas, por una parte el Palacio del Generalife y por otro el Amplio entorno amurallado conocido propiamente como La Alhambra. El Primero se halla en efecto fuera del recinto fortificado de La Alhambra, Concretamente en una colina diferente denominada Cerro del Sol, situada Enfrente de La Alhambra en su parte NE, sirviéndole de defensa el viejo Castillo de Santa Elena, la popular Silla del Moro.
En época de Muhammad V se construye el Palacio de Los Arrayanes, denominado así por Los arbustos de esa especie que flanquean el estanque del
...
Continuar leyendo "Análisis formal y iconológico de la Alhambra de Granada" »

Mihrab y maqsura de la Mezquita de Córdoba: ampliación de Al-Hakam II

Arte y HumanidadesActualizado el 5,36 KB

MEZQUITA DE Córdoba

siendo califa Alhaken II, se fomentó considerablemente la cultura y el conjunto de las artes estéticas y literarias. Así mismo durante ese periodo se incrementaron los contactos políticos y culturales con la gran capital oriental de Bizancio.

Alhakem II añade doce tramos más, aproximándose aún más hacia el curso del Guadalquivir, alcanzando la definitiva profundidad de hoy día. Todos los materiales que se utilizaron son ex profeso para la obra. Se alternan fustes de mármol rosado y azules y se realizan capiteles denominados de pencas, resultando ser una esquematización de los órdenes clásicos. En la qibla o muro final de la construcción, se encuentra el mihrab o nicho al que se dirigen las oraciones. Dicho...

Continuar leyendo "Mihrab y maqsura de la Mezquita de Córdoba: ampliación de Al-Hakam II" »

El Romanticismo: características, arquitectura, pintura y escultura

Arte y HumanidadesActualizado el 1,34 MB

Características del Romanticismo

El Romanticismo fue un movimiento cultural y artístico que surgió a principios del siglo XIX. Inicialmente, apareció como una reacción conservadora y tradicionalista frente al poder napoleónico y su imperialismo (Congreso de Viena, 1815). Posteriormente, evolucionó hacia una corriente revolucionaria y liberal.

Actitudes

El Romanticismo es, ante todo, una actitud frente a la vida, no solo un movimiento artístico. Se caracteriza por:

  1. Culto al “yo”: Espíritu individualista, con una violenta exaltación de la propia personalidad.
  2. Ansia de libertad: En la política (derechos y libertades del ciudadano), en la moral (la pasión y el instinto como única ley de vida) y en los sentimientos (pérdida de la serenidad
...
Continuar leyendo "El Romanticismo: características, arquitectura, pintura y escultura" »

Palau i Jardins de Versalles: anàlisi formal i significat del Barroc francès

Arte y HumanidadesActualizado el 3,32 KB

PALAU I JARDINS DE VERSALLES

Louis Le Vau i Jules Hardouin. Materials: fusta, maons, pedra blanca, pissarra, marbres de colors diversos, bronze, vidre, tela, guix, estuc, plata, etc. Elements de suport: murs amb carreus i maons revestits, columnes, pilars i pilastres clàssiques.

Elements sostinguts: arcs de mig punt, voltes variades, cúpula, però també entaulaments i teulades a dues vessants. Anàlisi formal.

Espai interior

Fixem-nos primer en la planta:

  • Trobem un pati central en forma d'U. A la base de la U es troba la façana i les cambres principals (apartaments reials, salons i capella). Es tracta d’una construcció oberta.
  • L’eix longitudinal (d’uns 500 m.) està format per les dues grans ales que formen angle recte amb el pati reial.
...
Continuar leyendo "Palau i Jardins de Versalles: anàlisi formal i significat del Barroc francès" »

Escultura romana: influencias griegas y etruscas, realismo y géneros clave

Arte y HumanidadesActualizado el 4,29 KB

La Escultura Romana: Orígenes, Influencias y Características Distintivas

La escultura romana se nutre de dos tradiciones principales que moldearon su identidad artística:

  • La tradición griega: Consecuencia directa de la moda romana de saquear las obras griegas y de llevarse a Roma a los escultores, ya sea como contratados o esclavos. Esta influencia aportó el idealismo y la perfección formal.
  • La tradición etrusca: Posee un mayor sustrato popular, que se manifestará en el característico realismo del retrato romano.

En Roma, estas dos corrientes se combinan: una aristocrática e idealista (de origen griego) y otra popular y realista (de origen etrusco). El tema escultórico central en Roma sigue siendo el hombre, reflejando la importancia...

Continuar leyendo "Escultura romana: influencias griegas y etruscas, realismo y géneros clave" »

Història de l'Art: resum cronològic de la prehistòria al Renaixement

Arte y HumanidadesActualizado el 10,72 KB

Art Prehistòric: Orígens i Etapes

Context Històric

  • Període: Des dels orígens fins al *3500 a.C.*
  • Etapes principals: Paleolític, Neolític, Edat dels Metalls.
  • *Paleolític (P):* Vida lligada a la natura.
  • *Neolític (N):* Desenvolupament de l'agricultura i la ramaderia. Sedentarisme. Formació dels primers nuclis de població.

Escultura

  • Art mobiliari (exemples: *Venus de Willendorf*).
  • Escultures i talles d'animals.

Arquitectura

  • Megàlits: Menhir, Dolmen, Alineament.
  • Illes Balears: Talaiot, Taula, Naveta.

Exemples Destacats

  1. Stonehenge.
  2. Cacera de cérvols.

%IMAGE%

Art de Mesopotàmia, Pèrsia i Egipte

  1. Piràmides de Gizeh.
  2. Temple de Luxor.
  3. Escriba assegut.
  4. Toros alats.
  5. Lleona ferida.

Art Grec: Simetria i Harmonia Visual

Context Històric

  • Període: Segles *IX al
...
Continuar leyendo "Història de l'Art: resum cronològic de la prehistòria al Renaixement" »

Arte erromanikoa eta gotikoa: eskultura, pintura eta arkitektura

Arte y HumanidadesActualizado el 6,1 KB

Eskultura erromanikoaren ezaugarriak

Eskultura erromanikoa —pintura bezala— arkitekturaren menpe zegoen (integratuta eraikinean) eta, sarritan, monumentala izaten zen: marko arkitektonikoari egokituta agertzen da.

  • Elizetako portadak eta klaustroetako arkuen kapitelak eskulturaren gune berezituak izan ziren.
  • Helburu didaktikoa: helburua ez zen errealitatea fideltasunez irudikatzea, eskola gabeko herriari Itun Zaharreko eta Itun Berriko ideiak eta kontzeptuak irakastea baizik; maiz "harrizko bibliak" ziren.
  • Ikonografia: gehien errepresentatzen zen gaia Kristoren irudia azken epaiketan (Pantokrator), tetramorfosarekin inguraturik; Ama Birjina eta animalia fantastiko zein errealak ere agertzen ziren.
  • Konposizioek simetria-printzipioa eta perspektiba
...
Continuar leyendo "Arte erromanikoa eta gotikoa: eskultura, pintura eta arkitektura" »

L'art romànic: context històric, arquitectura, escultura i pintura

Arte y HumanidadesActualizado el 4,85 KB

Context Històric del Romànic i la Societat Feudal

El Romànic correspon a l'Alta Edat Mitjana, un període marcat per l'Europa feudal. L'Edat Mitjana es divideix en dues grans èpoques: l'Alta (Romànic) i la Baixa (Gòtic).

Extensió Geogràfica i Centres Importants

Aquest estil s'estén des d'Alemanya (riu Rin) fins a la zona dels Pirineus catalans, incloent-hi ciutats com Londres i Milà. El Romànic estava dividit per regnes, sent Aquisgrà, capital del regne de Carlemany, un dels centres més importants.

El Feudalisme i la Societat

El sistema polític, econòmic i social s'anomena feudalisme. La societat estava fortament jerarquitzada. El vassall realitzava un jurament de fidelitat al rei, establint un contracte de vassallatge a canvi d'un...

Continuar leyendo "L'art romànic: context històric, arquitectura, escultura i pintura" »