L'Art Romànic: Context Històric, Arquitectura i Característiques

Context Històric del Romànic i la Societat Feudal

El Romànic correspon a l'Alta Edat Mitjana, un període marcat per l'Europa feudal. L'Edat Mitjana es divideix en dues grans èpoques: l'Alta (Romànic) i la Baixa (Gòtic).

Extensió Geogràfica i Centres Importants

Aquest estil s'estén des d'Alemanya (riu Rin) fins a la zona dels Pirineus catalans, incloent-hi ciutats com Londres i Milà. El Romànic estava dividit per regnes, sent Aquisgrà, capital del regne de Carlemany, un dels centres més importants.

El Feudalisme i la Societat

El sistema polític, econòmic i social s'anomena feudalisme. La societat estava fortament jerarquitzada. El vassall realitzava un jurament de fidelitat al rei, establint un contracte de vassallatge a canvi d'un feu. La població era majoritàriament analfabeta i profundament religiosa, per la qual cosa l'ensenyament es realitzava a través d'imatges.

Cada feu es dividia en dues zones: la de reserva i la dels mansos. Els regnes, tot i estar separats, compartien la religió cristiana, formant un imperi cristià.

Exemples d'art romànic català: Cardona, Batlló, Creació, Taüll, Veciana, D'Avià, Ripoll.

Arquitectura Romànica: Característiques del Temple

El temple romànic per excel·lència sempre parteix de la planta de creu llatina, amb nau central i transsepte. La nau central és habitualment més ampla i alta que les naus laterals.

Elements Estructurals Clau

• Cimbori: Torre octogonal que s'aixeca damunt el creuer. Se sustenta sobre trompes i la seva funció principal és il·luminar el centre del temple.
• Sistema Constructiu: És voltat. La volta emprada és la de canó.
• Arcs: La volta de canó se sustenta sobre arcs de mig punt anomenats formerets.
• Suports: Els arcs es descarreguen sobre pilars amb columnes adossades, buscant un efecte més estètic.
• Murs: Són massissos i a l'exterior presenten contraforts.
• Il·luminació: No hi ha vitralls. La llum entra per espitlleres, petites obertures als murs.

Decoració Exterior

La decoració exterior es caracteritza per la presència de molt mur, tot i que es decora amb elements com:

• Arcuacions cegues (arcs secs)
• Bandes llombardes
• Permòdols

Donat l'analfabetisme dels membres de la societat feudal, la manera de difondre els passatges bíblics era a través de la decoració pictòrica i escultòrica dels absis i murs, sense deixar espai lliure (horror vacui).

L'Escultura Romànica: Funció Didàctica

Materials i Estil

El suport habitual és la fusta o el marbre (talles, no fosa ni forja). Les escultures solen estar policromades. La seva forma és hieràtica i la seva funció és eminentment didàctica.

Les figures no busquen la perfecció formal ni mantenen els cànons clàssics. Són escultures simètriques que s'adapten al lloc on han de ser esculpides.

Temes Predominants

• Crucificacions
• Davallaments
• Representacions de la Mare de Déu

La Pintura Mural i sobre Fusta

Iconografia i Simbolisme

A la pintura romànica hi predominen els Pantocràtors (Crist en Majestat) i els arcàngels. El Crist es representa en posició de jutge, sovint dins d'una màndorla, que simbolitza el cel.

La pintura té una forta influència bizantina: la imatge va acompanyada de símbols, les figures són molt simètriques i geomètriques, i l'expressivitat és limitada, ja que l'objectiu és transmetre el missatge religiós.

Característiques Tècniques

• Suport: La paret es preparava amb calç per absorbir la pintura (fresc). També s'utilitzava la fusta al tremp per als frontals d'altar i les miniatures en llibres.
• Estil: Figures planes, bidimensionals, sense dimensió ni expressivitat.
• Color: Ús de colors primaris. Sovint monocromàtic.
• Dibuix: Dibuix ferm, utilitzant el color negre per marcar contorns, parts anatòmiques i plecs de roba.
• Composició: Horror vacui (por al buit) i ordenació jeràrquica (hieratisme), on les figures més grans són les més importants.

Estils Regionals

• Francoromànic: Es desenvolupa a l'Oest de França i a Castella. És un estil més expressiu.
• Bizantí: Es troba a Itàlia i a Catalunya.