Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Bachillerato y Selectividad

Evolució i funcions del Partenó al llarg de la història

Funció: La funció original és que va ser un temple dedicat a la deessa Atena. Al llarg de la seva història mil·lenària, l’edifici ha assumit diversos rols:

• Segle VI: Església cristiana.
• Segle XV: Sota la dominació otomana, va passar a ser una mesquita.
• Segle XVIII: Es va utilitzar com a magatzem de pólvora, fet que va provocar una gran explosió i va malmetre l’edifici.

La Koré de pèplum: Context històric i característiques

Context històric de l'època arcaica

El seu autor és desconegut i es va realitzar durant el segle VI aC, en l’època arcaica grega. Aquesta etapa és un període de transició entre l’Edat Fosca i l’època Clàssica. Van sorgir i es van consolidar... Continuar leyendo "L'Evolució del Partenó i la Koré de Pèplum de l'Art Grec" »

Anàlisi Comparativa de Monuments Clau de l'Art Islàmic

La Mesquita de Còrdova: Esplendor del Califat

La Mesquita de Còrdova és una de les obres més importants de l'art islàmic a la península Ibèrica. Es va començar a construir l'any 785, durant l'època en què els musulmans governaven Al-Àndalus. En aquest període, Còrdova era una ciutat molt rica i important, sobretot quan es va convertir en capital del Califat. Era un moment d'esplendor, amb gran creixement cultural, científic i urbà, i els governants musulmans volien mostrar el seu poder amb grans edificis religiosos.

En aquesta etapa, la religió era el centre de la vida social, i les mesquites eren fonamentals perquè servien per resar i reunir la comunitat. Aquesta mesquita... Continuar leyendo "Anàlisi Comparativa de Monuments Clau de l'Art Islàmic: Des de Còrdova fins a l'Índia" »

Arquitectura Románica

Materiales

• Piedra: Es el material predominante. Se utilizaba para construir muros gruesos, columnas, arcos y bóvedas, aprovechando especialmente la piedra local.
• Mampostería: En algunas regiones, se empleaban piedras irregulares unidas con mortero para estructuras más simples y rurales.
• Madera: Utilizada para techos, puertas talladas, elementos decorativos y el interior de las iglesias.

Características Estructurales

• Muros gruesos: Edificios con estructuras macizas y sólidas para soportar el peso.
• Arcos de medio punto: Elemento distintivo presente en puertas, ventanas y arcadas.
• Bóvedas de cañón: Semicirculares, empleadas para cubrir espacios en iglesias y otros edificios.
• Escaso uso de ventanas: Aberturas pequeñas y moderadas,

Arquitectura Religiosa en la Acrópolis

Estamos ante obras arquitectónicas de carácter religioso. El templo dedicado a Atenea Niké (Atenea victoriosa) tenía como finalidad conmemorar la victoria sobre los persas.

El Erecteion

El Erecteion fue erigido en honor a Atenea, protectora de la polis, y a Poseidón Erecteo, el primer rey de la ciudad-estado de Atenas.

Localización

Se sitúa en la parte más alta de la Acrópolis, junto a otros templos fundamentales como el Partenón y el templo de Atenea Niké.

Estilo y Datación

La obra pertenece al periodo clásico de la arte griega (siglo V a.C.), coincidiendo con el gobierno de Pericles.

Autoría

• Partenón: Supervisado por Fidias, con los arquitectos Ictino y Calícrates.
• Atenea Niké: Obra de Calícrates.

Introducció a l'art romànic

L’art romànic es desenvolupa a Europa occidental entre els segles XI i XII, en un context marcat pel feudalisme i el gran poder de l’Església. És un art profundament religiós, que té com a objectiu principal transmetre els valors del cristianisme a una societat majoritàriament analfabeta.

Característiques generals

• Arquitectura: Edificis sòlids i robustos, amb murs gruixuts, poques obertures i una il·luminació escassa. Predomina l’ús de l’arc de mig punt i de la volta de canó. Les plantes solen ser basilicals o de creu llatina.
• Escultura: Subordinada a l’arquitectura amb una funció didàctica. Representa escenes bíbliques amb un estil poc naturalista (figures rígides, allargades i adaptades

L'Estil de Rodin: Entre Impressionisme i Expressionisme

Situar l'estil de Rodin en l'impressionisme, encara que és difícil d'atribuir a un període concret, és rellevant. L'obra de Rodin és l'escultura més important del segle XIX, perquè recull bona part dels moviments de mitjans del segle XIX i obre tot un vocabulari que serà la base de les avantguardes. Recull els estils propis del segle XIX i anticipa les avantguardes.

Hi ha propostes de Rodin molt properes al romanticisme; on destaquen autors com Rude; al simbolisme, on les formes són menys dures, menys dramàtiques, amb moviments menys intensos, i on destaquen obres com El petó de Nereida. També influeix a Llimona, l'autor de Desconsol. El realisme també és present.

El Rodin més... Continuar leyendo "Rodin: Escultura entre Impresionisme i Expressionisme" »

Características Esenciales del Arte Romano

El arte romano se distingue por su carácter ecléctico, resultado de la asimilación de las culturas de los pueblos conquistados, entre los que destacan los etruscos y los griegos. A continuación, se detallan sus principales características:

Innovaciones Arquitectónicas

• Incorporación de la arquitectura abovedada y el uso del arco de medio punto.
• Adopción de la bóveda de cañón y arista de origen etrusco.
• Empleo de los órdenes dórico, jónico y corintio, junto con el orden toscano (etrusco) y el orden compuesto (combinación de volutas jónicas y hojas de acanto corintias).
• Articulación de fachadas mediante la superposición de órdenes.
• Desarrollo del ábside (eje de simetría horizontal) y la

Tapís de la Creació

Fitxa Tècnica

Aquesta obra és el Tapís de la Creació. Més que d'un tapís, es tracta d'un brodat fet a finals del segle XI, segons Pere de Palol. És d'estil romànic, brodat amb llana de colors sobre sarja de lli, d'autor desconegut i es troba a la catedral de Girona.

Context Històric

El Tapís es realitzà cap a finals de l'Alta Edat Mitjana, un període en què tota Europa era dominada pel feudalisme, el món rural i les construccions més representatives eren els monestirs i els castells. En el segle XI, Catalunya no existia encara com a entitat política. El territori era dividit en comtats i el comtat de Barcelona era el més important i a partir del qual s'articularia la formació de Catalunya. El teixit de la... Continuar leyendo "Art Gòtic i Romànic: Anàlisi d'Obres Mestres" »

Laocoont i els seus fills: Anàlisi Escultòrica

1. Fitxa Tècnica

• Títol: Laocoont i els seus fills
• Autors: Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes (o els seus fills)
• Cronologia: Segle I aC
• Localització: Ruïnes del Palau de Titus (Roma) / Museus Vaticans
• Material: Marbre (còpia romana d'un possible original en bronze de Rodes)
• Tècnica: Talla i trepanat
• Forma: Exempta
• Tipologia: Grup escultòric
• Cromatisme: Monocrom
• Estil: Grec hel·lenístic

2. Descripció Formal

Descripció general

Es tracta d’un grup escultòric format per tres figures masculines nues: un home adult (Laocoont) i dos joves (els seus fills), que lluiten per alliberar-se de dues serps que els enrotllen.

Línia

Predominen les línies corbes i diagonals, visibles en les serps, els braços... Continuar leyendo "Anàlisi de 4 Obres Mestres de l'Art Clàssic: Laocoont, Partenó, Dorífor i August" »

1. Dades bàsiques

• Autor: Eugène Delacroix.
• Títol: La Llibertat guiant el poble.
• Cronologia: 1830.
• Material i suport: Oli sobre tela.
• Mides: 260 x 325 cm.
• Ubicació original: Saló de París (1831).
• Ubicació actual: Museu del Louvre, París.

2. Descripció formal

• Iconografia: Una al·legoria a la llibertat, mig nua i amb la bandera francesa. Sota el seu guiatge, la burgesia, el proletariat i el jovent esdevenen símbols d'esperança per al futur en el context de la Revolució francesa de 1830.
• Funció: Al·legòrica i propagandística.
• Composició: Oberta i triangular.
• Línies compositives: Predomini de les diagonals.
• Recursos tècnics: Domini del color damunt la línia, clarobscur, utilització de colors càlids que reforcen la composició, cossos moribunds