Palau i Jardins de Versalles: Anàlisi i Història

PALAU I JARDINS DE VERSALLES

Louis Le Vau i Jules Hardouin. Materials: fusta, maons, pedra blanca, pissarra, marbres de colors diversos, bronze, vidre, tela, guix, estuc, plata, etc. Elements de suport: murs amb carreus i maons revestits, columnes, pilars i pilastres clàssiques.

Elements sostinguts: arcs de mig punt, voltes variades, cúpula, però també entaulaments i teulades a dues vessants. Anàlisi formal.

Espai interior

Fixem-nos primer en la planta:

• Trobem un pati central en forma d'U. A la base de la U es troba la façana i les cambres principals (apartaments reials, salons i capella). Es tracta d’una construcció oberta.
• L’eix longitudinal (d’uns 500 m.) està format per les dues grans ales que formen angle recte amb el pati reial. En aquestes ales i al voltant de múltiples sales i estances hi ha diversos patis interiors. Espais a destacar poden ser l’església, l’òpera, etc. A l’ala esquerra trobem la residència dels prínceps i la noblesa i a la dreta les oficines dels ministeris.

Innumerable quantitat de salons, dependències, etc., normalment espais rectangulars amb grans finestrals que proporcionen una gran il·luminació. Però hem de destacar la importància de la decoració en els interiors. Espais destacats de l’interior són els salons del rei, de la reina, el Saló de la guerra, el Saló de la Pau, l’església, el teatre de l’òpera, etc., però potser el més conegut sigui el Saló dels Miralls.

Espai exterior

Dominat per línies rectes i formes geomètriques que es van repetint de forma contínua, cal destacar el predomini de l’horitzontalitat. Divisió en tres pisos separats per entaulaments i línies horitzontals, tot l’edifici és una repetició, elements sortints com columnes o pilastres. Elements no constructius: cal destacar els enormes jardins de Versalles, disposats a l’oest del palau, ocupant una extensió enorme en la que trobem una àmplia superfície ocupada per boscos, camins, canals, rotondes, estanys, estàtues i edificis.

Estil

Formalment presenta formes molt clàssiques i amb línies rectes predominants, raó per la qual es considera que el Barroc francès és menys dinàmic i irregular que l’italià, amb abundància de formes regulars i horitzontals.

Funcions i Significat

Funcions múltiples: palau reial però també una funció político-administrativa per la presència dels ministeris. Necessitats residencials i administratives d’un rei absolutista. Per tant, un edifici carregat de significacions i simbolismes: seu del govern i símbol del poder reial que domina al poble i a tot el territori (jardins i boscos), per tant, un exemple de centralització política.

L’art francès pren les formes espectaculars i grandioses del Barroc, però també pren les formes rectes per a que la monarquia es vegi com un poder ferm, estable i immutable.

Conclusió

Una mostra de com l’arquitectura barroca francesa presenta formes més clàssiques i renaixentistes que la italiana però comparteix amb aquesta la voluntat de teatralitat i un simbolisme, en aquest cas polític, que ens permet acceptar les idees d’Arnold Hauser comentades al parlar del concepte de Barroc.