Vies d'accés a l'autonomia, Estatuts i competències de les comunitats autònomes

Vies d'Accés a l'Autonomia i l'Autogovern

Hi ha cinc vies per accedir a l'autonomia. Segons la via escollida per accedir a l'autogovern, és diferent la manera de redactar l'Estatut d'Autonomia i les competències assumides:

• Via d’accés ordinària o comuna (via lenta) (art. 143.2 CE)
• Via d’accés especial o reformada (via ràpida) (art. 151 CE)
• Via d’accés prevista per al País Basc, Catalunya i Galícia (DT 2 CE)
• Sistemes d’accés excepcionals
• Cas singular de Navarra

Què són els Estatuts d'Autonomia de les CCAA?

Els Estatuts d'Autonomia són lleis orgàniques pactades que integren l'ordenament jurídic espanyol i són la norma institucional bàsica de cada Comunitat Autònoma (CCAA). L'Estat les accepta.

Organització Institucional de les CCAA (Via 151.2)

Les CCAA que hagin utilitzat la via de l'article 151.2 de la Constitució Espanyola (CE) disposen dels següents òrgans essencials, tot i que n'hi ha d'altres:

• Una Assemblea Legislativa (Parlament)
• Un Consell de Govern (Consell Executiu)
• Un President (o President/a de la Generalitat)

Principis Organitzatius de l'Administració Autonòmica

Principi d'Unitat Estatal

La nació espanyola és indissoluble. La unitat es manifesta en:

• Unitat política: Totes les entitats públiques pertanyen a un Estat.
• Unitat jurídica: La CE és la norma de capçalera de l'ordenament jurídic.
• Unitat econòmica: Múltiples competències exclusives de l'Estat (art. 149 CE).

Principi d'Autonomia

Reconeixement i garantia del dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions de la Nació espanyola. Les CCAA no tenen dret a l'autodeterminació ni són independents.

Regulació Estatutària

Correspon als Estatuts d’Autonomia concretar l’àmbit de l’autonomia.

Principi d'Igualtat de les CCAA

Les CCAA assumeixen competències que no són reservades a l'Estat per la Constitució Espanyola.

El Sistema de Competències de les CCAA

L'adquisició de competències es fa mitjançant un sistema de repartiment entre l'Estat i la Generalitat. Inicialment basat en una doble llista de matèries, amb el temps el sistema ha creat una llista única per a les CCAA.

La Doble Llista Competencial

L'article 149 CE recull les competències de l'Estat i l'article 148 CE, les competències de les CCAA.

• Clàusula general: Les matèries no atribuïdes expressament a l’Estat per la CE podran correspondre a les CCAA. Les matèries que no s’hagin assumit als Estatuts d’Autonomia correspondran a l’Estat.
• Clàusula de prevalença: En cas de conflicte, les normes de l'Estat prevaldran sobre les de la CA, llevat que la competència li sigui atribuïda a la CA en exclusiva. A les CCAA, el dret estatal serà supletori al dret de les CCAA.

Tipus de Competències Autonòmiques

A) Competències Exclusives

• Exclusives plenes: Es posseeix tota la matèria i funcions.
• Exclusives limitades: Es posseeix una porció de la matèria i funcions.

Competències Exclusives de l'Estat

Són les que fonamenten l’existència de l'Estat espanyol, són necessàries, adreçades a mantenir la unitat del sistema polític i social espanyol i a assegurar la igualtat dels espanyols.

Competències Exclusives de les CCAA

• CCAA de via lenta (Art. 148 CE): Aquestes CCAA inclouen les competències de l'art. 148 CE. Passats 5 anys podran reformar els Estatuts i augmentar les matèries.
• CCAA de via ràpida (Art. 151 CE): Van incloure des de l'inici als seus Estatuts les matèries de l'art. 148 CE i algunes de l'art. 149 CE.

B) Competències Concurrents

Matèries on pot concórrer tant l'Estat com la CA.

C) Competències Compartides

Són aquelles en què l'Estat s'ha reservat competència sobre una matèria i la CA assumeix les no reservades per l'Estat.

D) Competències Indistintes

Dos o més ens tenen competència sobre la mateixa matèria.

Regla General i Ampliació de Competències

La regla general és que les competències de les CCAA són les que estan recollides als Estatuts d’Autonomia. Per ampliar-les, s'ha de modificar l'Estatut, amb els terminis marcats per la CE.

No obstant això, la CE disposa un sistema d'ampliació de competències amb l'alteració de la distribució competencial. Per tant, les competències es recullen als Estatuts i a les Lleis Marc i Lleis de Transferència. En aquests darrers casos, l'Estat és el titular de les competències, però se'n deixa l'exercici a les CCAA. En canvi, si es fes per reforma estatutària, la titularitat passaria a la CA.

Règim Jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya

El règim jurídic es basa en la Llei 3/1982 del Parlament, el President i el Consell Executiu (modificada posteriorment), i en:

• Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la Presidència de la Generalitat i del Govern.
• Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

Estructura Orgànica de l'Administració de la Generalitat

L'estructura s'organitza en departaments amb competències sectorials i una classificació jerarquitzada d'òrgans.

Òrgans Centrals

a) Òrgans Superiors

• President de la Generalitat
• Govern
• Consellers
• Comissions de Govern

b) Alts Càrrecs

• Secretaris Generals
• Directors Generals
• Directors de Serveis
• Comissionats

c) Òrgans Actius Inferiors

• Subdireccions Generals
• Serveis
• Seccions
• Negociats

d) Òrgans Consultius

• Consells Assessors de caràcter Interdepartamental
• Òrgans d’Assessorament Jurídic dels diferents Departaments
• Comissió Jurídica Assessora del Govern de la Generalitat
• Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya
• Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC)