Règim local i relacions interadministratives: entitats locals, municipis i províncies

Administració Fiscalitzadora i Òrgans Territorials

Administració Fiscalitzadora

• Intervenció General.
• Intervenció Delegada.

Òrgans Territorials de l'Estat a Catalunya

Delegacions i subdelegacions territorials:

• Barcelona
• Tarragona
• Terres de l’Ebre
• Lleida
• Catalunya Central
• Alt Pirineu i Aran
• Girona

Relacions de l’Estat amb les Comunitats Autònomes (CCAA)

Principis de les Relacions Estat-CCAA

1. Principi de Lleialtat

   Suposa la lleialtat tant de les CCAA cap a l’Estat, com viceversa.

2. Principi de Coordinació

   Aplicable a les competències concurrents. Tècniques de coordinació: orgàniques i funcionals.

3. Principi de Cooperació i Col·laboració

   Prestació d’ajudes a competències d’una altra Entitat pública, incloent-hi la gestió directa d’aquestes.

L'Administració Local i el seu Règim d'Autonomia

L’Administració local disposa d’autonomia per a la gestió dels seus interessos (Art. 137 CE).

• Personalitat jurídica plena: Municipis (Art. 140 CE).
• Personalitat jurídica pròpia: Províncies (Art. 141 CE).

Definició d'Administració Local

L’Administració local és part de l’Administració pública i està integrada per ens polítics menors de caràcter territorial, els quals tenen prerrogatives i potestats pròpies.

Principis Organitzatius i Règim Jurídic

L'organització territorial de l'Estat es regula a la Constitució Espanyola (CE), Arts. 137 a 158 (i específicament 140 a 142 per a l'Administració local).

Ens Territorials i Autonomia (Art. 137 CE)

«L’Estat s’organitza territorialment en municipis, en províncies i en Comunitats Autònomes (CCAA)». A Catalunya també hi ha comarques.

Aquestes entitats tenen autonomia per a la gestió dels seus interessos. L’elecció dels membres de les corporacions locals es fa per elecció dels veïns del municipi.

Normativa Aplicable

• Administració Local Estatal: Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL).
• Règim Local Català: Decret Legislatiu 2/2003, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya.

Entitats que Componen l'Administració Local

Aquestes entitats són d'existència obligatòria (Arts. 137, 140 i 141 CE: garantia dels ens locals): municipis, províncies i illes.

Entitats d'Existència Obligatòria

1. Províncies

   Entitat local determinada per l'agrupació de municipis, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per a l’execució dels seus fins. Per un cantó és una entitat local i per l'altre forma part de la divisió perifèrica territorial de l'Estat.

   Organització provincial: Ple de la Diputació Provincial, President i Comissió de Govern.

   Competències: Regulades a l'Art. 26 de la Llei de Bases del Règim Local (LRBRL).

2. Illes

   Entitats locals territorials, titulars de potestats administratives i amb autonomia per a la gestió dels seus interessos respectius (Exemples: L’Arxipèlag Canari i les Illes Balears).

3. Municipis

   Entitat bàsica i primària de l'administració local, que forma part de l'organització territorial de l’Estat. Té personalitat jurídica i plena capacitat per a l’execució dels seus fins i constitueix el conducte immediat de participació ciutadana en els afers públics.

   Elements Característics del Municipi

   • Territori: El terme municipal, l'espai físic on el municipi exerceix les seves competències.
   • Població: Formada pels veïns del municipi (persones inscrites al padró municipal).
   • Organització: Correspon al Consell Obert o a l'Ajuntament.

   Organització Municipal

   No tots els municipis tenen Comissió de Govern, però sí que tenen Ple i Alcalde.

   • Als municipis de més de 5.000 habitants existeix la Comissió de Govern, formada per l'Alcalde i un nombre de regidors no superior a la tercera part del nombre total de regidors.
   • Els municipis de Barcelona i Madrid tenen lleis complexes d'organització pròpies.

   Competències: Es troben a l'Art. 25 de la LRBRL (Exemples: urbanisme, protecció de l'habitatge, etc.). Els ens locals tenen capacitat de dictar ordenances.

Altres Entitats i Règims Especials

• Règims Especials: Àlaba, Guipúscoa i Biscaia; les CCAA uniprovincials i la foral de Navarra.
• Municipis en Règim Especial: De muntanya, turístics, historicoartístics, industrials, etc.
• Comarques (Àmbit Català): Ens territorial necessari a Catalunya, diferent de la província, que és una agrupació de municipis. (Organització comarcal a Catalunya: Decret 2/2003 i Estatut d'Autonomia de Catalunya).

Entitats d’Existència Possible (Facultativa)

Regulades a l'Art. 3.2 de la Llei de Bases de Règim Local:

1. Ens d’Àmbit Territorial Inferior al Municipi (EATIM)

   Anomenades entitats locals menors (veïnats, barris, llogarets, parròquies, consells i altres d’anàlegs). Se'ls reconeix personalitat jurídica pública, amb certa autonomia per a la gestió de serveis, dins del municipi en què es troben situats.

2. Àrees metropolitanes.

3. Mancomunitats de Municipis

   Entitats municipals institucionals, constituïdes per l’associació voluntària de municipis per a l’execució en comú d’obres i serveis de la seva competència.

4. Comarques que agrupin diversos municipis (fora del règim català, on són necessàries).

Relacions entre les Entitats Locals i les Administracions Estatal i Autonòmica

Característiques de les Relacions Interadministratives

• Caràcter Bifront de l'Administració Local

  Les relacions de les Entitats locals es donen no només amb l’Administració de l’Estat, sinó també amb l’Administració autonòmica corresponent.

• Principis d'Actuació Ordinària

  L’actuació ordinària es basa en els principis de col·laboració, coordinació i cooperació.

• Control Judicialitzat

  Els controls ordinaris de l’activitat de les Entitats locals s’han judicialitzat i no resideixen en les Administracions superiors, sinó en els Tribunals.

El Tribunal de Comptes intervé per fiscalitzar la despesa de les pròpies Entitats locals.