Versos de casament en catala

Ideari de la reinaxença

Entenem per Renaixença el moviment cultural i nacionalista que va sorgir en el si de la burgesia a principis del Segle XIX i que es va proposar de recuperar la llengua i la literatura després de tres segles de poca activitat literària en el camp de la literatura culta. La Llengua i la Literatura van ser considerades per aquesta burgesia els símbols de la identitat del país. L’ideari de la reinaxença consistia en :- Reconstruir la història medieval (època d’esplendor nacional)- Descobrir i divulgar els càssics medievals (grecollatins,etc)- Recollir la tradició literària popular (rondalles, llegendes, romanços…)- Crear un model de llengua normativa i- Fer possible la normalització literària.- La creació d'institucions noves que empenyin la nova dinàmica literària (editorials, premsa…) i el reforçament de les institucions ja existents (Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona…). 
Jocs florals (1859)Un concurs literari de poesia. Durant la Renaixença es recupera una festa literària molt antiga que s’havia començat a celebrar al Segle XIV amb els trobadors. Recollia tres temes principals: la Pàtria, la fe i l’amor. Es donava un premi a la millor poesia patriòtica(Englantina), un altre a la millor poesia religiosa (Viola) i un tercer al millor poema d’amor (Flor natural). Si algun poeta guanyava tots tres premis en el mateix certamen o en certàmens diferents era proclamat Mestre en gai saber. Els tres guanyadors principals van ser: Àngel Guimerà al teatre, Jacint Verdaguer a la poesia, Narcís Oller a la narrativa.

Oda “la pàtria”Introducció:

La reinaxença comença amb la publicació d’aquesta Oda l’any 1833 a la revista El Vapor. S’expressen tots els ideals de la reinaxença. Està escrit per Bonaventura Carles Aribau i l’escriu al seu patró pel seu aniversari, els dos vivien a MadridEstructura:
Una Oda amb 6 octaves de versos Alexandrins amb rima ABBAACCA i és una rima consonant.

Contingut:

està formada en tres parts, les estrofes 1 i 2 són la introducció, les estrofes 3-4-5 són el nuç i la estrofa 6 és el final. Les dos primeres estrofes fan un elogi per la patria a través de la geografía (dir quines muntanyes i rius intervenen) i diu que una persona li costa viure igual que si un arbre s’hagués replantat.
Les estrofes tres quatre i cinc constaten que la patria la fa la llengua individual i col.Lectiva i també explica la reivindicació de la llengua catalana cultural. A la tres recorda anyorança i … En la quarta se sent orgullòs de poder parlar català perque havien parlat savis, reis, etc (gent important) i també emociona parlar la seva llengua en un lloc diferent. En la cinquena diu que el català és la llengua materna, la dels somnis i els sentiments i l’últim la llengua és sagrada i que li fa recordar a la seva infantesa i a l’última estrofa li canta l’aniversari en català.

Conclusió:

La Oda el que vol aconseguir és la reivindicació de la llengua com a símbol de la identitat d’un poble i també com a vehicle cultural i literari, és a dir, que es pot fer de tot amb aquesta llengua.la contraposició entre terra alta i terra baixa són un dels grans temes de l'obra "Terra baixa": mentre la terra baixa és la propia de la societat i, doncs, hi regnen la maldat i la corrupció, la terra alta és aquella on l'ésser humà és lliure i bo per naturalesa, perquè no està en contacte amb les baixeses humanes.
el triangle amorós que hi ha entre el Manelic, en Sebastià i na Marta. Desde un principi la Marta està amb en Sebastià, i més tard apareix en Manelic que es casa per conveniència amb la Marta, perquè en realitat la Marta no l'estima i tot és un muntatge d'en Sebastià. Poc a poc la Marta s'enadona dels sentiments del Manelici observa que són uns sentiments purs, la qual cosa la fa canviar de parell i pareix que comença a sentir algo per en Manelic. Per una altra banda, la Marta és sent com a obligada a estimar al Sebastià, pareix que encara que estigui amb ell no l'estima de veritat, en canvi ell si que l'estima a ella. Així doncs tots dos homes estimen la mateixa dona, l'un està cassat amb ella, i l'altre és el seu amant. 
Es dóna doncs en un moment de l'obra un triangle amorós on l'home casat es l'únic que desconeix la situació. Al final de l'obra, és quan desapareix aquest triangle amorós per una part perquè la Marta rebutja completament a Sebastià i demostra amor cap al seu marit, i per l'altre part perquè en Sebastià mor a mans de en Manelic.

A la segona meitat del Segle XIX, el Realisme va ser el corrent dominant a tota Europa i donà lloc a algunes de les novel.Les més importants de la literatura moderna. Va ser un moviment que va pretendre reflectir la societat del seu temps, enfront de l’evasió cap al passat. Característiques:--Recerca de l'objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels somnis. --Pretén fer una representació de la realitat el més acurada possible, sense embellir-la. --Els temes són contemporanis de la seva època, i solen mostrar una critica social. Autors importants: Balzac, Flaubert, Stendhal, Dostoievski, Tolstoi i, a la literatura castellana, Benito Pérez Galdós, i a la nostra literatura Narcís Oller.El romanticisme va donar lloc al Naturalisme creat per Émile Zola, a França. Pretén furgar en les causes biológiques i ambientals, del comportament humà. La novela realista i naturalista va tenir en Narcís Oller el seu màxim exponent en la llengua catalana.Característiques: --Pretén copsar la realitat de manera absolutament objectiva, per això sovint es diu que es una evolució del Realisme. Inclou aspectes de l'entorn que fins al moment no havien aparegut a les obres artístiques, classes socials desfavorides, problemes, malalties, temes sexuals... --Inclou un enfocament científic de la creació, pel qual l'autor ha d'observar allò que l'envolta, fer hipòtesis explicatives i plasmar cada detall amb distanciament. Així, els personatges es mouen dins d'un determinisme marcat per l'herència genètica i l'entorn educatiu. --L'estil s'adapta al registre lingüístic dels que parlen, l'ideal no és la bellesa sinó l'adequació a la realitat. L'escriptor, malgrat la pretesa objectivitat, intercala judicis i comentaris sobre l'acció que està narrant. Narcís Oller (Valls, 1846 - Barcelona, 1930). Orfe de pare i educat a la casa pairal de la seva família materna en un ambient molt liberal. Cursà estudis de Dret a la Universitat de Barcelona. Començà a escriure en castellà, però l'espectacle dels JocsFlorals de 1877 -els del triomf apoteòsic de Verdaguer i de Guimerà- i la influència del seu cosí, Josep Yxart, el varen decantar cap al conreu de les lletres catalanes. Amb La Febre d'Or (va ser publicada en tres volums del 1890- 1892) Oller assoleix el ple domini de les tècniques realistes-naturalistes. Podem considerar-la, doncs, aquesta novel•la com el punt culminant de la narrativa d'Oller i, per extensió, del Realisme català. La base històrica és real: la febre d'or que esclata a Barcelona entre el 1880 i el 1881. El protagonista, el menestral Gil Foix, deixa el seu ofici de fuster per esdevenir un ric burgès gràcies a la traça i astúcia que exhibeix en els seus moviments borsaris. Foll d'ambició, es lliura a una desenfrenada cursa vital, plena de riscos i extravagàncies per esdevenir un conspicu representant de l'alta burgesia barcelonina. La cosa, com ja preveuen els seus familiars més assenyats, acaba com havia d'acabar: amb el protagonista tornant al seu antic ofici de fuster i completament Arrúïnat. La bogeria (1898), una de les millors obres del autor, planteja una de les grans obsessions del Naturalisme: la discussió sobre les condicions hereditaries i ambientals que poden portar un home a acabar boig. Altres autors: la prosa catalana del sXIX s’inicià amb novel.Les ROMàntiques, com L’orfeneta de Menargues o Catalunya agonitzant, d’Antoní de Bofarull, o Julita, de Martí Genís i Aguilar o Emili Vilanova, que van reflectir la realitat del moment en textos breus i humorístics a mig camí de l’article periodístic i el conte. Pel que fa la novel.La realista, esmenta alguns autors, menors respecte Narcís Oller com Carles Bosch de la Trinxeria – L’hereu Noradell-, Josep Pin i Soler-La família dels Garrigas-, Dolors de Monserdà-La fabricanta- o Maríà Vayreda-La punyalada-, que en algun cas es van veure publicades les seves obres principals ja a l’entrada del Segle XX. 

Els dos campanars:

La forma, la mètrica, la rima i l’estructura:

El poema, escrit en vint-i-una estrofes de versos decasíl.Labs, amb rima consonant 10A/10B/10A/10A/10B, es pot dividir en tres parts :
- La primera, introductòria, ens descriu com els quatre priorats i monestirs han passat d’un ahir esplendoròs a un estat total d’abandonament i ruina, tal i com els va veure Verdaguer.
- La segona part, inicida amb el vers ‘’Una nit fosca..’’, comprèn onze estrofes, en què s’estableixen els diferents diàlegs entre els campanars de Sant Martí i Sant Miquel explican-se les grandeses passades i la devastació actual.
- La tercera part i ultima part abraçada les tres estrofes finals en que la veu poetica fa una mena de conclusió introduint-hi elements positius (muntanya,engallardida,nuvia de joiells guarnida a terra, que possibiliten la frase final : ’’Al Canigó no el tiraran a terra,/no esbrabançen l’altívol pirineu’’ com a afirmació de la inmortalitat del Març geografic que va permetre el naixement de la nació catalana. Els dos campanar (jacint verdaguer, Canigó 1885): Canigó és un poema èpic de 1886 escrit per Jacint Verdaguer que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana. Aquest poema (que és un llibre) conté una descripció geogràfica dels Pirineus catalans que es desenvolupa a través de la figura mítica del Comte Tallaferro, un valent i ferotge lluitador contra els sarraïns. El mite està basat en el personatge històric Bernat Tallaferro.Aquesta història, en la que apareixen també elements mitològics, està situada al Segle XI de l'Edat Mitjana, a l'època que els catalans patien invasions musulmanes.
ArgumentL'acció d'aquesta història passa en els Pirineus durant el s. XI. La història comença quan Gentil, fill del Comte Tallaferro, després de ser armat cavaller a l'Església de Sant Martí del Canigó, s'afegeix a l'exèrcit cristíà que està en missió de parar l'atac dels musulmans. Més tard, el noi que fa la guàrdia alcastell de Rià per evitar un atac dels àrabs, contempla el Canigó, mentrestant, el seu escuder li comença a parlar de les fades que hi viuen, i ell decideix de traslladar-s'hi.
Coneix Flordeneu (Griselda o Edelweiss), la reina de les fades. Allà és rebut per Flordeneu, la reina de les fades, però sota l'aparença de Griselda. Aquesta el sedueix i recorren tots dos junts els dominis pirinencs.
Ella el sedueix, i ell, encisat per ella, s'oblida de la batalla i l'acompanya en un vol pels Pirineus en una carrossa voladora mentre ella li ensenya la serralada i les seves llegendes. Guifré, l'oncle del cavaller, s'adona que l'exèrcit cristíà està perdent i ho atribueix a la deserció de Gentil. Guifré el sorprén quan està amb la fada i, llavors, dominat per la ira, mata el seu nebot estimbant-lo muntanya avall. Mentre el seu pare venç els àrabs, el cadàver de Gentil és dut a l'ermita de Sant Martí. Guifré es penedeix del seu crim, Tallaferro el perdona i decideix fer-se monjo. Quan Guifré es troba a les portes de la mort, demana que en el lloc on morí Gentil hi sigui plantada una creu.
Mètrica funcionalLa mètrica funcional de Canigó s'articula sobre tres eixos: - La poesia popular autòctona: la cançó, el romanç i les corrandes. - La tradició medieval: la Canço de gesta, el romanç heroic i la codolada. - L'èpica culta: l'estrofa "mistralenca", l'octava i les estrofes de cinc versos.
EstilEl poema té una gran diversitat de ritmes. L'autor juga molt amb contrast entre les escenes que parlen del tendre i encisador món de les fades i els ferrenys combats entre els guerrers catalans i els musulmans.