Poema el Canigó, epíleg, los dos campanars

Oda “la pàtria”

Introducció: La reinaxença comença amb la publicació d’aquesta Oda l’any 1833 a la revista El Vapor. S’expressen tots els ideals de la reinaxença. Està escrit per Bonaventura Carles Aribau i l’escriu al seu patró pel seu aniversari, els dos vivien a Madrid
Estructura: Una Oda amb 6 octaves de versos Alexandrins amb rima ABBAACCA i és una rima consonant.
Contingut: està formada en tres parts, les estrofes 1 i 2 són la introducció, les estrofes 3-4-5 són el nuç i la estrofa 6 és el final. Les dos primeres estrofes fan un elogi per la patria a través de la geografía (dir quines muntanyes i rius intervenen) i diu que una persona li costa viure igual que si un arbre s’hagués replantat.
Les estrofes tres quatre i cinc constaten que la patria la fa la llengua individual i col.Lectiva i també explica la reivindicació de la llengua catalana cultural. A la tres recorda anyorança i … En la quarta se sent orgullòs de poder parlar català perque havien parlat savis, reis, etc (gent important) i també emociona parlar la seva llengua en un lloc diferent. En la cinquena diu que el català és la llengua materna, la dels somnis i els sentiments i l’últim la llengua és sagrada i que li fa recordar a la seva infantesa i a l’última estrofa li canta l’aniversari en català.
Conclusió: La Oda el que vol aconseguir és la reivindicació de la llengua com a símbol de la identitat d’un poble i també com a vehicle cultural i literari, és a dir, que es pot fer de tot amb aquesta llengua.

2-

Ideari de la reinaxença

Entenem per Renaixença el moviment cultural i nacionalista que va sorgir en el si de la burgesia a principis del Segle XIX i que es va proposar de recuperar la llengua i la literatura després de tres segles de poca activitat literària en el camp de la literatura culta. La Llengua i la Literatura van ser considerades per aquesta burgesia els símbols de la identitat del país. L’ideari de la reinaxença consistia en :
- Reconstruir la història medieval (època d’esplendor nacional)
- Descobrir i divulgar els càssics medievals (grecollatins,etc)
- Recollir la tradició literària popular (rondalles, llegendes, romanços…)
- Crear un model de llengua normativa i
- Fer possible la normalització literària.
- La creació d'institucions noves que empenyin la nova dinàmica literària (editorials, premsa…) i el reforçament de les institucions ja existents (Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona…). 

3-

Jocs florals (1859)

Un concurs literari de poesia. Durant la Renaixença es recupera una festa literària molt antiga que s’havia començat a celebrar al Segle XIV amb els trobadors. Recollia tres temes principals: la Pàtria, la fe i l’amor. Es donava un premi a la millor poesia patriòtica(Englantina), un altre a la millor poesia religiosa (Viola) i un tercer al millor poema d’amor (Flor natural). Si algun poeta guanyava tots tres premis en el mateix certamen o en certàmens diferents era proclamat Mestre en gai saber. Els tres guanyadors principals van ser: Àngel Guimerà al teatre, Jacint Verdaguer a la poesia, Narcís Oller a la narrativa.

La contraposició entre terra alta i terra baixa són un dels grans temes de l'obra "Terra baixa": mentre la terra baixa és la propia de la societat i, doncs, hi regnen la maldat i la corrupció, la terra alta és aquella on l'ésser humà és lliure i bo per naturalesa, perquè no està en contacte amb les baixeses humanes.

El triangle amorós que hi ha entre el Manelic, en Sebastià i na Marta. Desde un principi la Marta està amb en Sebastià, i més tard apareix en Manelic que es casa per conveniència amb la Marta, perquè en realitat la Marta no l'estima i tot és un muntatge d'en Sebastià. Poc a poc la Marta s'enadona dels sentiments del Manelici observa que són uns sentiments purs, la qual cosa la fa canviar de parell i pareix que comença a sentir algo per en Manelic. Per una altra banda, la Marta és sent com a obligada a estimar al Sebastià, pareix que encara que estigui amb ell no l'estima de veritat, en canvi ell si que l'estima a ella. Així doncs tots dos homes estimen la mateixa dona, l'un està cassat amb ella, i l'altre és el seu amant. 
Es dóna doncs en un moment de l'obra un triangle amorós on l'home casat es l'únic que desconeix la situació. Al final de l'obra, és quan desapareix aquest triangle amorós per una part perquè la Marta rebutja completament a Sebastià i demostra amor cap al seu marit, i per l'altre part perquè en Sebastià mor a mans de en Manelic.

Los dos campanars

Localització:
Aquest poema es publicat en la 2ª edició del “Canigó” després de que Jacint Verdaguer el deixi fora de la 1ª edició.
Determinació del tema:
L’enyorança d’una pàtria perduda.
Estructura:
Aquest llarg poema es divideix en tres parts:
La 1ª part (estrofes 1-8): Explica la enyorança d’una pàtria perduda i una cultura destruïda. Fa ús del tòpic “ubi sunt?” amb preguntes retòriques observables.
La 2ª part (estrofes 9-14): Es basa principalment en el diàleg entre dos campanars que resten d’unes ruïnes (el de Sant Martí i el de Sant Miquel).
La 3ª part (estrofes 15-21): En aquesta part l’autor anima a les ruïnes recordant-li la grandesa que havien tingut en el passat. També els anima a no ser derrotats per cap element extern.
Los dos campanars
Forma:
En aquest poema, la tipologia de l’estrofa és la d’un quintet, ja que cada estrofa té cinc versos i aquests són decasíl·labs. D’aquesta manera, el esquema mètric és: 10 A, 10 B, 10 A, 10 A, 10 B. Pel que fa a la rima, és consonant.
Algunes de les figures retòriques són:
Comparació: Al vers 26: “Com dos gegants d’una legió sagrada...”
Metàfora: Al vers 28: “...Són los monjos darrers de l’encontrada,...”
Personificació: Al vers 41-42: “-Campanes ja no tinc- li responia lo ferreny campanar de Sant Martí-. ...”
Paral·lelisme: Al vers 44-45: “Per tocar a morts pels monjos les voldria;
per tocar a morts pels monjos i per mi.”
Sinestèsia: Al vers 65: “...No hi cantarà mai més dolces amors.”
Polisíndeton: Al vers 80: “...I ossos i glòries i records se’ns ven.”
Los dos campanars
Conclusió:
Tracta d’algú que enyora la seva pàtria i cultura catalana (ubi sunt?).
Reflecteix el desig de tornar a veure aquella cultura destruïda, és a dir, que
ressorgeixi de les seves pròpies cendres després de molt de temps.

La forma, la mètrica, la rima i l’estructura:
El poema, escrit en vint-i-una estrofes de versos decasíl.Labs, amb rima consonant 10A/10B/10A/10A/10B, es pot dividir en tres parts :
- La primera, introductòria, ens descriu com els quatre priorats i monestirs han passat d’un ahir esplendoròs a un estat total d’abandonament i ruina, tal i com els va veure Verdaguer.
- La segona part, inicida amb el vers ‘’Una nit fosca..’’, comprèn onze estrofes, en què s’estableixen els diferents diàlegs entre els campanars de Sant Martí i Sant Miquel explican-se les grandeses passades i la devastació actual.
- La tercera part i ultima part abraçada les tres estrofes finals en que la veu poetica fa una mena de conclusió introduint-hi elements positius (muntanya,engallardida,nuvia de joiells guarnida a terra, que possibiliten la frase final : ’’Al Canigó no el tiraran a terra,/no esbrabançen l’altívol pirineu’’ com a afirmació de la inmortalitat del Març geografic que va permetre el naixement de la nació catalana.