Quin és el tema del poema "Els dos campanars"?

El tema és l'enyorança d'una pàtria perduda i d'una cultura destruïda. El poeta desitja que aquella cultura torni a ressorgir de les seves pròpies cendres.

Quina és l'estructura del poema?

El poema es divideix en tres parts: el lament per la pàtria perduda (estrofes 1-8), el diàleg entre els dos campanars (estrofes 9-14) i l'encoratjament a les ruïnes (estrofes 15-21).

Quina forma mètrica té el poema?

Cada estrofa és un quintet de cinc versos decasíl·labs, amb rima consonant i esquema 10 A, 10 B, 10 A, 10 A, 10 B.

Anàlisi del poema "Els dos campanars" de Jacint Verdaguer: estructura, forma i figures

Resumen

El document analitza el poema "Els dos campanars" de Jacint Verdaguer, publicat a la 2a edició del Canigó, i en explica el tema, l'estructura en tres parts, la forma estròfica i les principals figures retòriques. També situa l'obra en el context de la Renaixença, el Romanticisme i el Naturalisme, i els Jocs Florals. Permet entendre el poema i el seu marc literari per a l'estudi.

Puntos clave

El poema tracta l'enyorança d'una pàtria i una cultura destruïdes, amb el tòpic ubi sunt?.
L'estructura es divideix en tres parts: lament inicial (estrofes 1-8), diàleg entre els campanars de Sant Martí i Sant Miquel (9-14) i encoratjament a les ruïnes (15-21).
Les estrofes són quintets de decasíl·labs amb rima consonant i esquema 10 A, 10 B, 10 A, 10 A, 10 B.
Les figures retòriques principals són la comparació, la metàfora, la personificació, el paral·lelisme, la sinestèsia i el polisíndeton.
La Renaixença va recuperar la llengua i la literatura catalanes després de tres segles de poca activitat literària culta.
Els Jocs Florals premiaven la poesia patriòtica (Englantina), religiosa (Viola) i d'amor (Flor Natural).

Ponte a prueba

Localització

Aquest poema es publica en la 2a edició del Canigó, després que Jacint Verdaguer el deixés fora de la 1a edició.

Tema

L'enyorança d'una pàtria perduda.

Estructura

Aquest llarg poema es divideix en tres parts:

1a part (estrofes 1-8): Explica l'enyorança d'una pàtria perduda i una cultura destruïda. Fa ús del tòpic ubi sunt? amb preguntes retòriques.
2a part (estrofes 9-14): Es basa principalment en el diàleg entre dos campanars que resten d'unes ruïnes (el de Sant Martí i el de Sant Miquel).
3a part (estrofes 15-21): L'autor anima les ruïnes recordant-los la grandesa que havien tingut en el passat. També els anima a no ser derrotats per cap element extern.

Forma

En aquest poema, la tipologia de l'estrofa és la d'un quintet, ja que cada estrofa té cinc versos decasíl·labs. D'aquesta manera, l'esquema mètric és: 10 A, 10 B, 10 A, 10 A, 10 B. La rima és consonant.

Figures retòriques

Comparació: Vers 26: “Com dos gegants d’una legió sagrada...”
Metàfora: Vers 28: “...són los monjos darrers de l’encontrada,...”
Personificació: Versos 41-42: “-Campanes ja no tinc- li responia lo ferreny campanar de Sant Martí-. ...”
Paral·lelisme: Versos 44-45: “Per tocar a morts pels monjos les voldria;
per tocar a morts pels monjos i per mi.”
Sinestèsia: Vers 65: “...no hi cantarà mai més dolces amors.”
Polisíndeton: Vers 80: “...i ossos i glòries i records se’ns ven.”

Conclusió

Tracta d'algú que enyora la seva pàtria i cultura catalana (ubi sunt?). Reflecteix el desig de tornar a veure aquella cultura destruïda, és a dir, que ressorgeixi de les seves pròpies cendres després de molt de temps.

Renaixença, Romanticisme i Naturalisme a la literatura catalana

Ideari de la Renaixença

Entenem per Renaixença el moviment cultural i nacionalista que va sorgir a principis del segle XIX amb l'objectiu de recuperar la llengua i la literatura després de tres segles de poca activitat literària culta. La llengua i la literatura van ser considerades per la burgesia com a símbols de la identitat del país. L’ideari de la Renaixença consistia en:

Reconstruir la història medieval (època d’esplendor nacional).
Descobrir i divulgar els clàssics medievals.
Recollir la tradició literària popular (rondalles, llegendes, romanços...).
Crear un model de llengua normativa.
Fer possible la normalització literària.
La creació d'institucions que impulsin la nova dinàmica literària (editorials, premsa…) i el reforçament de les institucions ja existents (Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona...).

Jocs Florals (1859)

Un concurs literari de poesia. Durant la Renaixença es recupera aquesta festa literària, que havia començat a celebrar-se al segle XIV amb els trobadors. Recollia tres temes principals: la pàtria, la fe i l'amor. Es donava un premi a la millor poesia patriòtica (Englantina), un altre a la millor poesia religiosa (Viola) i un tercer al millor poema d'amor (Flor Natural). Si un poeta guanyava els tres premis era proclamat Mestre en Gai Saber. Els tres guanyadors principals van ser: Àngel Guimerà (teatre), Jacint Verdaguer (poesia), Narcís Oller (narrativa).

Realisme i Naturalisme

A la segona meitat del segle XIX, el realisme va ser el corrent dominant a Europa. Va ser un moviment que va pretendre reflectir la societat del seu temps. El romanticisme va donar lloc al naturalisme, creat per Émile Zola. Pretenia furgar en les causes biológiques i ambientals del comportament humà. La novel·la realista i naturalista va tenir en Narcís Oller el seu màxim exponent en llengua catalana. Altres autors de la prosa catalana del segle XIX van ser Antoni de Bofarull, Martí Genís i Aguilar, Emili Vilanova, Carles Bosch de la Trinxeria, Josep Pin i Soler, Dolors Monserdà i Marià Vayreda.

Terra baixa

La contraposició entre terra alta i terra baixa és un dels grans temes de l'obra Terra baixa: mentre la terra baixa és la pròpia de la societat i, per tant, hi regnen la maldat i la corrupció, la terra alta és aquella on l'ésser humà és lliure i bo per naturalesa, perquè no està en contacte amb les baixeses humanes.