Utilitarisme de John Stuart Mill: Principi d'Utilitat i Sentiment Moral

1) El Principi d'Utilitat

1.1 La felicitat més gran per al nombre més gran

Jeremy Bentham va ser el primer a defensar de manera sistemàtica el principi d’utilitat i qui va fer famosa la sentència: "La felicitat més gran per al nombre més gran", com a criteri suprem de la moralitat i de la política.

James Mill va compartir l'esperit reformador d'aquestes idees, però va ser el seu fill, John Stuart Mill, qui va establir la formulació més reflexiva i matisada de l'Utilitarisme, un corrent de pensament que s'ha convertit en la referència del que molts consideren la filosofia de la democràcia. Mill associa el bé moral amb la felicitat. Abans d'extreure'n les conseqüències, però, li sembla imprescindible fonamentar aquest principi bàsic.

La Fonamentació del Principi d’Utilitat

Mill respon que tot allò que desitgem els humans està orientat a la consecució de la felicitat, i que no cal cap altre argument per provar que la felicitat és desitjable.

El Contingut de la Felicitat

No sembla cap despropòsit associar el bé moral amb la felicitat. Els problemes sorgeixen quan la felicitat s’associa al plaer.

Bentham havia proposat el càlcul de plaers. Existeix una jerarquia en els plaers, i el retret que Mill fa a Bentham és que cal tenir present la qualitat tant o més que la quantitat. Així, des d'un punt de vista qualitatiu, existeixen plaers superiors (intel·lectuals) i plaers inferiors (corporals). Només en el cas que aquests darrers se subordinin als primers podrem aspirar a una felicitat que sigui digna. Mill inclou entre els plaers superiors els que provenen del fet de contribuir a la felicitat col·lectiva.

2) La Construcció del Sentiment Moral

2.1 La Sociabilitat, fonamental de la moral

L'educació ha de construir el sentiment moral. Mill manté que la defensa de l'interès de tots respon al propi interès. Afirma que el sentiment favorable al bé dels altres també és dins nostre.

Sancions Internes i Externes

Tot sentiment moral és adquirit, però el principi utilitarista té un fonament en la sociabilitat natural humana. Aquest sentiment moral, un cop establert, esdevé una interiorització de la vigilància, una sanció interna de la conducta. Per més que el sentiment moral sigui la seva validació última, la força de qualsevol norma té molt a veure amb l'existència d'una sanció externa.

L’Associació entre el Bé i el Plaer

Mill recorre a les tesis de l'Associacionisme, segons el qual les associacions d'idees poden explicar els fenòmens de la ment. Insisteix en la necessitat d'establir una associació entre el bé i el plaer. Igualment, podem establir un lligam entre virtut i felicitat. Així, la voluntat ja no actuarà moguda pel desig, sinó per la influència del nou hàbit que fa que ens sentim bé quan actuem bé.