Nietzsche i la tragèdia: l'apol·lini i el dionisíac

El sorgiment de l’art dramàtic de la tragèdia

Nietzsche considera que la tragèdia, el nou art dramàtic de la civilització grega, persegueix posar de manifest l’existència d’aquests dos aspectes de l’existència en la vida i el dionisíac. La tragèdia sorgeix de les celebracions religioses que es feien en honor de Dionís.

Nietzsche troba en la tragèdia la unificació dels dos principis: l'apol·lini i el dionisíac. La tragèdia és imatge, ordre i il·lusions, però també és l’excitació de la música, el caos, la passió, les desesperances i la incomprensió. Malgrat l’oposició d’ambdues forces (el dionisíac i l'apol·lini) i dels dos principis, no poden existir l’un sense l’altre.

La realitat es manifesta com una aparença formada de fets individuals, ordenats i definits; però, alhora, tota aquesta aparença no és més que la manifestació d’una força unitària. Aquest fons unitari seria la força que representaria el principi dionisíac, i que Nietzsche també anomenarà voluntat de poder. Aquest saber expressar la necessitat d'unió d’aquests dos aspectes de la vida i de l’existència és, per a Nietzsche, el punt culminant del món grec.

La ruptura: el domini de l'apol·lini i la raó

Es deixarà de banda l’aspecte dionisíac i se seguirà només l'apol·lini, l’aspecte racional. El fenomen oposat a la visió tràgica de la vida és el socratisme, després continuat per Plató, i que quedarà establert de forma definitiva pel cristianisme. D'aquesta manera, s’iniciarà la visió racional i lògica del món i de la realitat.

Així es produeix un allunyament de l’aspecte més fosc i instintiu (el principi dionisíac). Començarà el desenvolupament d’uns principis i uns valors dins de la civilització europea que s’oposaran a la voluntat de poder i que negaran aquell aspecte més originari, més vital i més instintiu de l’ésser humà.

D’aquesta manera, s’anirà construint una realitat diferent que no serà més que ficció, però més acceptable; això portarà la civilització europea cap al seu acabament, cap al nihilisme.

La denúncia de Nietzsche

Nietzsche centrarà el seu treball a denunciar aquest error de la civilització europea.