Evolució Sociocultural i Comportament Humà

Evolució Sociocultural

L'ésser humà representa un canvi radical en l'evolució. A part dels caràcters heretats biològicament, també transmet l'experiència adquirida en grups socials. El llenguatge, les formes de vida i els coneixements passen d'una societat a una altra.

Evolució Biològica i Evolució Sociocultural

L'Homo sapiens no només experimenta una evolució biològica, sinó també sociocultural. En l'evolució biològica, la unitat d'informació són els gens i es transmeten verticalment. En l'evolució cultural, les unitats d'informació són els trets culturals i es transmeten verticalment i horitzontalment. L'evolució sociocultural implica canvi i adaptació social en un grup d'humans amb una manera pròpia d'entendre el món.

Mecanismes de l'Evolució Sociocultural

• Els mateixos membres del grup s'encarreguen de fer evolucionar les estructures i formes de vida de la seva societat. El nostre medi sociocultural canvia.
• Els grups i societats humans es relacionen entre si, intercanvien recursos i discuteixen.

Les societats i cultures que han sobreviscut disposaven de coneixements per superar les dificultats a què s'enfrontaven. L'evolució biològica deixa pas a l'evolució sociocultural (llenguatge, ciència, art, religió, etc.). La cultura millora contínuament. Els resultats de l'evolució sociocultural són fràgils, mentre que els de la biològica són duradors, incorporats al codi genètic.

El Futur de la Humanitat

La cultura permet als humans alliberar-se de la pressió selectiva del medi ambient, afrontar malalties, etc., però no ens deslliura de les condicions físiques de la Terra.

Naturalesa Humana i Cultura

La naturalesa humana és allò que se li dóna a l'ésser humà per herència genètica i és comú a tota l'espècie. Coincideix amb el patrimoni genètic de la humanitat. Sense això, no podríem caminar, fabricar o aprendre. El comportament humà no seria possible sense la cultura. La naturalesa crea la persona a través de la fecundació, i aquesta madura en un medi social. El resultat és una persona única.

Anàlisi del Comportament Humà

Els organismes vius es relacionen amb el món. El comportament és l'activitat de relació d'un animal amb el seu medi. Cada animal respon a les exigències del lloc on viu. Els comportaments poden ser innats o es poden aprendre d'altres.

Comportaments Innats

Tenen un origen hereditari. Els reflexos són respostes motrius innates causades per una estimulació sensitiva (plor, tos, etc.). Els instints són esquemes innats de comportament que, de vegades, apareixen amb el desenvolupament o la maduració dels individus d'una espècie. Els instints es diferencien dels reflexos per la seva complexitat. Els instints són condicionats per la influència social i cultural.

Comportaments Adquirits

Són fruit de l'experiència i s'obtenen per l'aprenentatge. L'aprenentatge és el procés pel qual l'animal adquireix informació i nous comportaments, ja sigui pel propi descobriment, per imitació, etc. Gràcies al cervell, aprenem ràpidament.

La Dimensió Social i Cultural del Comportament

Aristòtil defineix l'ésser humà com un animal social per naturalesa. Sols no podríem viure; necessitem la societat.

Sociabilitat i Societat

La sociabilitat és la tendència o inclinació natural dels humans a viure agrupats. La societat és el conjunt d'éssers humans que conviuen i es relacionen formant grups. Els humans podem crear i desenvolupar noves pautes de comportament, inventar conductes, normes, lleis, etc. Aristòtil diu que, amb el llenguatge, els humans classifiquem coses, diem què és perjudicial i què no, i construïm una forma de vida social superior a la de les altres espècies. La integració a grups ens fa ciutadans i, per tant, ens dóna drets i obligacions.

Societats i Cultures

Cada societat té la seva cultura. Marvin Harris va dir que la cultura és la forma socialment apresa de la vida que es troba en les societats humanes i que inclou tots els aspectes de la vida social. La cultura és una creació social, producte del cervell humà. Davant de l'innat, la cultura representa l'adquirit. Davant del natural, la cultura representa l'artifici. Davant del que és comú a la humanitat, la cultura representa el que és divers. Hi ha una cadena causal que va des de la biologia fins a la cultura. La cultura és l'herència social. La societat representa la base de difusió d'una cultura. Aquest procés de transmissió cultural és la socialització.

Diversitat Cultural

Hi ha una sola espècie humana, però moltes cultures: algunes d'extenses i influents, i d'altres que no ho són tant. La cultura occidental no és homogènia, sinó que inclou moltes subcultures. Aquestes es caracteritzen per unes creences i valors específics. Ara bé, la diversitat cultural està amenaçada per l'expansió de la cultura occidental, tecnològica i capitalista sobre les altres cultures, i també pel racisme (una modalitat de xenofòbia, que és el refús d'allò que és estrany a les formes de vida del propi grup).

L'Ésser Humà com a Animal Simbòlic

Quan parlem de la naturalesa humana, també ens podem referir als trets essencials que ens defineixen, a tot allò que tenim d'exclusiu i universal. Podríem dir que ens diferencia dels animals la capacitat per a crear cultures o la nostra sociabilitat, entre d'altres, però ens equivocaríem, ja que existeixen altres espècies socials molt més complexes que la nostra. El llenguatge seria la nostra diferència específica. L'ésser humà pot ser descrit com un animal simbòlic, és a dir, un animal capaç de crear símbols amb els quals pensar la realitat i comunicar-se. Un símbol és tot allò destinat a representar la idea d'alguna cosa amb la qual no té cap relació natural. El significat dels símbols s'ha d'aprendre, ja que la relació entre el símbol i el seu significat és arbitrària; és a dir, es podria haver establert qualsevol altre símbol. A vegades, els símbols i el seu significat s'estableixen per costum o per tradició; per això diem que els símbols són convencionals. Les llengües són sistemes de símbols, ja que, per mitjà de les paraules, que són símbols, podem representar la realitat.

Comunicació, Llenguatge i Llengua

En general, comunicar és transmetre informació. Els humans ens comuniquem per gestos, sons, carícies, etc., però, sobretot, ho fem a través de paraules. El llenguatge és la capacitat dels humans per a comunicar-se mitjançant paraules. Aquesta facultat ha donat lloc a una gran varietat de sistemes verbals o llengües. Cada llengua és un sistema particular de símbols verbals. El llenguatge és, per tant, una capacitat general dels humans, i la llengua és cadascuna de les formes particulars en què es concreta aquesta capacitat.

Característiques del Llenguatge Humà

El llenguatge humà és un conjunt de símbols per mitjà dels quals ens referim a les coses i als fets. Tanmateix, les paraules no representen la realitat directament, sinó per mitjà d'una idea mental. Ens formem idees de les coses i, un cop hem establert la relació idea-cosa, designem la idea amb una paraula amb la qual ens podem referir a les coses. La relació entre les paraules i el seu significat és arbitrària i convencional, ja que les paraules podrien ser-ne qualsevol altra, però la convenció estableix que siguin precisament aquestes. Una convenció és una norma o pràctica admesa tàcitament i que depèn del costum. A més a més de tot això, el llenguatge humà és un sistema, la qual cosa significa que els diversos elements que integren un llenguatge (fonemes i monemes) estan ordenats i mantenen relacions mútues. Les llengües humanes són sistemes il·limitats i oberts, la qual cosa significa que poden engendrar un nombre indefinit d'expressions diferents. També, el llenguatge humà té la propietat del desplaçament, és a dir, es pot referir a un context que no és el dels que parlen en el moment de la comunicació. Finalment, el llenguatge humà té la capacitat de referir-se a si mateix, és a dir, amb el llenguatge ens podem referir a les coses, però també a les paraules amb les quals designem les coses.

Llenguatge i Pensament

El pensament no és el mateix que el llenguatge, ja que a vegades pensem sense paraules i a vegades les paraules no aconsegueixen expressar el que pensem. Malgrat això, el llenguatge fa una funció cognoscitiva, que significa que ens ajuda a pensar i a reconèixer la realitat. Les paraules són una eina fabulosa per a fixar i delimitar les idees, ja que la imprecisió que sovint acompanya el pensament sol esvair-se quan aconseguim expressar-lo amb paraules i, sobretot, amb paraules exactes. Les paraules també ens permeten identificar coses i classificar-les. Així doncs, per mitjà de paraules descrivim la realitat i, com és evident, per a poder identificar coses i descriure-les necessitem paraules. I si no les tenim, caldrà cercar-les o inventar-les per a l'ocasió. A més d'això, la ment obté altres beneficis de la seva relació amb el llenguatge. Un, per exemple, és la possibilitat de crear mons ficticis, fets de paraules, que podem acabar creient que són reals. Per mitjà del llenguatge ens podem avançar en la realitat. Podem construir principis i normes, dissenyar conductes, etc. És tal la dependència entre el llenguatge, el pensament i la realitat que, sovint, creiem que el món és tal com el descrivim amb paraules. No hi ha cap dubte que l'estructura del nostre llenguatge condiciona la percepció que tenim de la realitat.

Regles del Diàleg Argumentatiu

• Principi cooperatiu: Contribueix a la conversa tal com ho exigeix el propòsit que li correspongui (reunió de delegats, dinar familiar, etc.).
• Obligacions:
  • Porta el pes de la prova quan et correspongui.
  • No facis que el teu interlocutor porti el pes de la prova si no li correspon.
  • No utilitzis premisses no admeses pels altres interlocutors per recolzar la teva conclusió.
  • Justifica i aclareix el significat dels termes sempre que t'ho demanin.
  • No forcis la clausura del diàleg.
• Regla de la quantitat: Dóna tota la informació necessària per mantenir el teu punt de vista.
• Regla de la qualitat: No diguis el que creguis que és fals ni cap opinió sense proves suficients.
• Regla de la rellevància: Centra les teves intervencions en el tema i no canviïs de tema sense motiu.
• Regla de mode: Explica't amb claredat, brevetat i ordenadament.

Eines del Diàleg Argumentatiu

• Termes asseguradors: S'utilitzen quan algú vol presentar com a segura una creença sense que l'interlocutor li demani raons. Per exemple: "Estudis científics recents han demostrat...", "És evident que...".
• Termes protectors: S'utilitzen per protegir les nostres afirmacions de les crítiques dels altres. Per exemple: "Probablement...", "Potser és cert que...". Utilitzar-los és correcte sempre que no tanquin la conversa. També es poden utilitzar de forma perversa per acusar sense proves. Per exemple: "Probablement ha guanyat fent trampes".
• Termes connotats: Algunes paraules tenen connotacions positives o negatives. Per exemple, en moltes expressions que usem hi ha connotacions racistes, sexistes, polítiques, religioses, etc. Per exemple: "Un ianqui".
• Definicions persuasives: Són definicions que es volen donar a un terme per donar-li prestigi o desprestigi. Per exemple, un parlant argumenta a favor de l'ús d'ordinadors i diu: "Els ordinadors són fidels als amos", i un altre parlant diu: "Els ordinadors són tirans que envien a l'atur a molta gent" (cap dels dos no dóna una definició veritable, sinó una valoració disfressada de definició).

La Generalització Precipitada

És una fal·làcia que passa d'una proposició particular com "alguns bisbalencs són X" a una proposició universal "tots els bisbalencs són X". Això podria estar bé, però com que és impossible la majoria de vegades comprovar tots els casos possibles, és una conclusió fal·laç.

Arguments Deductius Vàlids

1. Modus Ponens: Si p llavors q, p, per tant, q.
2. Modus Tollens: Si p llavors q, no q, per tant, no p.
3. Sil·logisme Hipotètic: Si p llavors q, si q llavors r, per tant, si p llavors r.
4. Sil·logisme Disjuntiu (exclusiu): p o q, no p, per tant, q.
5. Exemplificació de Generalitats: Tots els C són B, a és C, per tant, a és B.
6. Barbara: Tots els C són B, tots els A són C, per tant, tots els A són B.

Arguments Deductius no Vàlids - Fal·làcies Formals

1. Afirmació del Consegüent: Si p llavors q, q, per tant, p.
2. Negació de l'Antecedent: Si p llavors q, no p, per tant, no q.
3. Sil·logisme Disjuntiu (inclusiu): p o q, p, per tant, no q.
4. Alguns C són B, a és C, per tant, a és B.
5. Tots els B són C, tots els A són C, per tant, tots els A són B.

Característiques dels Arguments Deductius

Validesa (depèn de l'argument):

• Les premisses impliquen la conclusió.
• Els valors de veritat dels enunciats en totes les combinacions, menys VVF.
• És vàlid si no trobem cap contraexemple (és difícil trobar un contraexemple).

Solidesa (depèn de l'argument):

• Si és vàlid.
• Si els enunciats són tots veritables.

Característiques dels Arguments no Deductius

Validesa (depèn de l'argument):

• Les premisses impliquen probablement la conclusió.
• Els valors de veritat dels enunciats en totes les combinacions.

Solidesa (depèn de l'argument):

• Si és vàlid.
• Si els enunciats són tots veritables.

Tipus d'Oracions Enunciatives Segons Aristòtil

1a Figura: CB, AC = AB | 2a Figura: BC, AC = AB | 3a Figura: CB, CA = AB | 4a Figura: BC, CA = AB

A: Tots... són... | E: Cap... no és... | I: Alguns... són... | O: Alguns... no són...

La Validesa dels Sil·logismes Exigeix l'Observança de Diverses Regles

• Almenys una premissa ha de ser afirmativa.
• Si una premissa és negativa, la conclusió ha de ser negativa.
• El terme mitjà ha de ser universal almenys una vegada.
• Si un terme és universal en la conclusió, ho ha de ser també en la premissa corresponent.