La Metafísica i Epistemologia d'Aristòtil: Substància, Canvi i Coneixement

Metafísica i Física

La Substància en la Filosofia Aristotèlica

Aristòtil manifesta clarament que l'individu és l'autèntica substància. Els individus seran anomenats substàncies primeres, mentre que les definicions o idees només podran considerar-se substància de manera secundària. Per això, les anomena substàncies segones.

El punt de partida han de ser necessàriament els individus en la seva realitat present i corpòria. És clar que quan classifiquem i definim, cerquem allò que hi ha de comú en les coses. Aristòtil en diu formes.

La Teoria Hilemòrfica: Matèria i Forma

La forma, la definició, només existeix en la matèria. Tot individu, tota substància primera, és un compost de matèria i forma. Aquesta és la tesi de l'anomenada teoria hilemòrfica.

Aquest plantejament afecta la constitució de l'ésser humà, un compost indissoluble de cos i ànima. L'ànima apareix com la forma substancial d'un ésser viu, inseparable del seu cos material, la qual cosa posa en qüestió la seva immortalitat.

Aristòtil considera que allò que fem no és recordar res, sinó que, mitjançant l'abstracció, som capaços de prescindir de la materialitat concreta de les coses individuals i de descobrir què tenen en comú i què permet incloure-les en una mateixa definició.

El Canvi: Substancial i Accidental

Per a Aristòtil, en el canvi, allò que roman és la matèria; allò que canvia és la forma. Hi ha diversos tipus de formes, perquè no tots els canvis són iguals.

Clarament, no és el mateix podar un arbre que tallar-lo:

• Canvi Accidental: En el primer cas (podar), només s'ha produït una variació accidental. Només són variacions accidentals en la definició allò que és un arbre. En aquest sentit, parlem de formes accidentals i de canvis accidentals.
• Canvi Substancial: Si tallem l'arbre, el procés culmina en la desaparició d'allò que és. La qüestió l'afecta com a individu, com a substància, i és en aquest sentit que Aristòtil parla de canvis substancials.

Potència i Acte

No és possible l'aparició d'allò que no era. Però en distingir entre matèria i forma no hem fet més que allunyar el problema: roman la matèria, apareix una nova forma. Caldrà distingir entre dues maneres en què es pot ser: entre ser en potència i ser en acte.

• Ser en Potència: Representa la capacitat d'arribar a ser alguna cosa.
• Ser en Acte: És la realitat actual present.

El canvi és el pas de l'ésser en potència a l'ésser en acte.

Coneixement, Física i Metafísica

El Coneixement de les Causes

L'expressió que feia servir Aristòtil es tradueix habitualment amb la paraula causa i fa referència als quatre factors que conformen l'explicació completa d'un fenomen. Podem parlar, doncs, dels quatre factors següents:

1. La Causa Material: El substrat del canvi.
2. La Causa Formal: La definició adquirida amb el canvi.
3. La Causa Eficient: L'agent impulsor del canvi.
4. La Causa Final: L'objectiu del canvi.

Matèria, forma, eficiència i finalitat són els quatre factors que hem de conèixer si realment volem tenir una explicació completa d'un fet.

Epistemologia i Felicitat

La Racionalitat com a Fi Humà

Nosaltres assolirem el repòs, en el nostre cas, la felicitat, si som capaços de realitzar allò que ens és propi com a humans. Per més elements comuns que tinguem amb la resta de la natura, només la racionalitat ens és pròpia i ens defineix.

L'activitat de la raó és l'única que pot satisfer de manera plena les exigències de la nostra naturalesa. Aristòtil ens recorda el desig de conèixer que compartim tots els humans i la satisfacció que ens aporta. A més, com més pura és l'activitat intel·lectual, més independent es fa. Aquest anhel de saviesa és un impuls intern, arrelat en la pròpia naturalesa humana.

Els Graus del Coneixement

El coneixement es desenvolupa en una jerarquia:

Coneixement Sensorial (Experiència)

En primer grau, tenim el coneixement sensorial, que inclou la sensació, aportada pels sentits. Aquest tipus de saber és l'experiència. En ella es troba l'origen de tot coneixement.

Coneixement Intel·lectual (Ciència)

El nivell superior de coneixement és l'intel·lectual, que sorgeix quan som capaços d'abstreure la forma universal, el concepte, d'aquelles imatges semblants subministrades per l'experiència. Amb aquests conceptes abstractes, l'enteniment realitza judicis i raonaments que donen lloc al saber tècnic i científic.

La Filosofia: El Saber Suprem

Però hi ha un coneixement superior a la ciència. La ciència té com a límit l'àmbit particular. La filosofia és el més elevat i el més digne dels sabers. Només la filosofia permet afirmar amb veritat que un coneix la realitat. Només ella satisfà les aspiracions humanes al saber i ens aporta la felicitat.