Glossari Essencial: Conceptes Clau en Antropologia i Filosofia

Aquest glossari recull definicions clau de termes fonamentals en els camps de l'antropologia, la filosofia i l'ètica. Una eina útil per comprendre conceptes complexos de manera clara i concisa.

Conceptes Antropològics i Culturals

Humanització

Aparició de les primeres espècies que es poden considerar pròpiament humanes (Homo sapiens neanderthalensis, Homo sapiens sapiens).

Neotènia

Es dona quan persisteixen unes característiques juvenils en l'estat adult. Els individus amb neotènia pateixen un retard en el desenvolupament somàtic, ja sigui de manera global o local.

Instint

Són esquemes innats de comportament que apareixen amb el desenvolupament biològic dels individus d'una espècie, de manera que es produeixen quan l'organisme està biològicament preparat i les condicions del medi així ho exigeixen.

Conducta Apresa

És una conducta individual, pròpia i exclusiva del subjecte que la realitza; és una conducta adquirida: encara que la capacitat d'aprendre sí que és innata (i està especialment desenvolupada en els humans), la conducta mateixa no ho és; és una conducta modificable: es pot desaprendre, encara que aquest procés invers pugui en ocasions ser complicat i a llarg termini.

Cultura Material

Artefactes, edificis i obres d'art, estris diversos, etc., és a dir, tot allò que posseeix una materialitat i una certa durada —en la seva materialitat— en el temps.

Cultura Espiritual

Idees més o menys elaborades, creences, valors, maneres (la moda, per exemple), etc., és a dir, allò que, no estant fixat en objectes materials, s'aprèn igualment pel fet de ser membre d'una societat determinada.

Enculturació

És una demanda social i l'aprenentatge és la manera de satisfer-la.

Etnocentrisme

L'etnocentrisme és l'acte d'entendre, jutjar o avaluar un altre grup ètnic i/o cultura i/o grup social d'acord amb els estàndards i valors de la cultura o grup propis. També sol tenir el significat "a priori" de considerar el propi grup superior als altres grups.

Relativisme Cultural

Actitud que considera que és impossible comparar o avaluar les característiques de les altres cultures des de les de la pròpia; segons el relativisme cultural qualsevol cultura té valor en ella mateixa, de manera que tots els elements que la formen s'expliquen per una lògica interna; també aquesta actitud, que en principi sembla fomentar la tolerància, té els seus límits, un en particular: la passivitat i la inacció davant comportaments aliens que des d'una altra òptica haurien de ser considerats vexatoris o inhumans.

Difusió Cultural

Adopció per part d'una cultura d'elements d'altres cultures com a propis, la qual cosa pot dur-se a terme de forma espontània (així, les tendències musicals nord-americanes adoptades per la nostra societat) o per la via de la imposició per part d'un poble colonitzador a un altre de colonitzat (en aquest cas podria arribar-se fins a la quasi total aculturació).

Judicis de Fet

Judicis pretesament neutres que es limiten a descriure un fet sense afegir-hi cap valoració.

Conceptes Ètics i Filosòfics

Llibertat Positiva

És la capacitat de dur a terme una acció perquè l'individu pot fer-la, ja que té els recursos i les capacitats necessàries (llibertat per a: facultat de prendre decisions que condueixin a l'acció).

Llibertat Negativa

És la llibertat respecte als constrenyiments, coaccions o impediments externs (llibertat de: absència d'obstacles en el camí de l'acció).

Autonomia Moral

Quan la norma que regeix l'acció moral deriva del propi individu que la va a executar.

Eudemonisme

És un concepte filosòfic d'origen grec que recull essencialment diverses teories ètiques. Té com a característica comuna ser una justificació de tot allò que serveix per aconseguir la felicitat.

Hedonisme

L'hedonisme és la doctrina filosòfica basada en la cerca del plaer i la supressió del dolor com a objectiu o raó de ser de la vida. És la doctrina que considera el plaer com la fi de la vida, per la qual cosa es dedueix que els éssers humans hauríem de dedicar-nos exclusivament a viure en la seva eterna cerca.

Emotivisme

És un corrent metaètic que sosté que els judicis de valor procedeixen de les emocions individuals i llavors la fi serà persuadir els altres perquè sentin com sentim nosaltres, i fins i tot tractar d'aconseguir que aquelles persones que pensen totalment diferent valorin de la mateixa manera que nosaltres les situacions.

Judicis de Valor

Judicis mitjançant els quals apreciem les coses o les accions; es tracta d'oracions normatives o avaluatives que estan condicionades pel sistema de valors assumits per qui les emet i n'hi ha de diverses classes: morals, estètiques, polítiques, religioses, etc.; solen expressar els nostres gustos o preferències, ideologies, etc.

Fets

Realitats, esdeveniments, successos, fins i tot accions, estats, dels quals se n'ocupen les ciències per tal com el que cal fer amb ells és descriure'ls i explicar-los; es limiten a "ser" i a "passar" i, en tot cas, serà la "nostra" descripció la que pot ser vertadera o falsa (no hi ha fets vertaders i fets falsos: l'encertem o ens equivoquem nosaltres, no pas els fets mateixos).

Valors

Qualitats que posseeixen algunes realitats, considerades com a béns, per les quals són estimables; a diferència dels fets, els valors tenen "polaritat": són positius o negatius, bons o dolents, bonics o lletjos, etc.; i també "jerarquia": n'hi ha de superiors i d'inferiors (recordeu les diferents ordenacions del clàssic "salut, diners i amor").