Tipus de mercats: competència perfecta, monopolística, oligopoli i monopoli

Mercat de competència perfecta

Un mercat de competència perfecta és aquell en què tots els béns i serveis s'intercanvien voluntàriament per diners al preu fixat pel mercat, com a conseqüència del lliure funcionament de les lleis d'oferta i demanda. En aquesta situació cap empresa té capacitat suficient per influir sobre el preu; totes les empreses competeixen igualment pel preu. Podem trobar exemples de competència perfecta, per exemple, als mercats o a les llotges de peix.

Característiques del mercat de competència perfecta

• Tenen llibertat d'entrada i sortida, ja que no hi ha restriccions legals per exercir l'activitat i les seves inversions són béns de producció.
• Hi ha moltes empreses; la llibertat d'entrada fa que moltes empreses arribin al mercat quan hi ha beneficis, però aquests són tan reduïts que cada empresa capta una quota molt petita del total.
• El mercat és homogeni: no hi ha diferències en la qualitat, el disseny o les prestacions dels productes de diferents empreses.
• Són empreses preu-acceptants: com que aquestes empreses són tan petites, cap pot influir en el preu; només poden decidir quina quantitat produir segons el preu que els consumidors accepten pagar.
• Tenen una competència forta: el producte no està diferenciada, és fàcil entrar al mercat i aconseguir quota, però també és fàcil perdre-la.
• Hi ha transparència en els preus: tant venedors com compradors tenen informació sobre els preus als quals es venen els productes.

L'evolució del mercat de competència perfecta

Creixement

Es produeix un creixement quan els venedors obtenen beneficis extraordinaris. Davant d'això entren al mercat nous productors o venedors que imiten les empreses ja establertes.

Saturació

Amb l'entrada de nous venedors augmenta l'oferta del bé. Com que es tracta de productes no diferenciats, es genera un excés d'oferta i els venedors abaixen els preus per donar sortida als excedents. En conseqüència, els beneficis inicials es redueixen.

Estancament

A causa de l'excés d'oferta, els beneficis extraordinaris desapareixen i algunes empreses abandonen el mercat per dedicar-se a altres activitats més rendibles. Les altres readapten els procediments productius o busquen noves fórmules que els permeten continuar en el mercat. Un cop més, les empreses s'imiten entre elles i els preus tornen a baixar.

Estabilització

Una vegada que diverses empreses abandonen el mercat, les poques supervivents recuperen la clientela i els beneficis a causa de la reducció de l'oferta i del final de les guerres de preus. Es parla llavors d'ingressos normals, que permeten un benefici mínim a l'empresari.

Competència monopolística

Un mercat de competència monopolística és aquell on hi ha moltes empreses que ofereixen productes similars amb la mateixa funció o utilitat. En aquest cas les empreses donen als seus productes una diferenciació específica, i per això disposen d'un cert marge per ajustar el preu.

Un exemple quotidià és el mercat dels detergents: moltes empreses venen productes similars però es diferencien mitjançant la marca, el logotip, l'envàs o les característiques d'ús. Les característiques de la competència monopolista són les següents:

• Hi ha moltes empreses, encara que la quota de mercat de cada empresa és petita comparada amb el mercat total; és superior a la que tenen les empreses de competència perfecta.
• Les empreses tenen un cert marge per pujar el preu sense perdre necessàriament quota de mercat respecte als altres.
• La diferenciació del producte és molt important: els productes satisfan la mateixa necessitat però no són substitutius perfectes, ja que poden variar quantitats, dissenys, marques, etc.
• Un exemple senzill serien els plàtans d'una regió concreta que es venen a un preu superior perquè presenten unes taques a la pell que els consumidores consideren valuoses; això els diferencia d'altres plàtans.

El funcionament d'aquests mercats passa, sovint, perquè a través de la publicitat les empreses diferencien els seus productes i el consumidor acaba pagant més del que pagaria per un producte no diferenciant.

Oligopoli

En els mercats d'oligopoli hi operen poques empreses, però aquestes poden incidir sobre el preu si alguna decideix variar la seva oferta. Podem trobar exemples al mercat del petroli o de les telefonies mòbils.

Les característiques d'aquest tipus de mercat són: poques empreses que es reparteixen la quota total del mercat; mercat que pot ser homogeni si satisfan les mateixes necessitats i són intercambiables entre si; fortes inversions de capital i tecnologia que només estan a l'abast de grans empreses.

El funcionament de l'oligopoli pot ser amb col·lusió o sense col·lusió:

• Sense col·lusió: les empreses intenten determinar els preus en funció del que esperen vendre i de les possibles reaccions dels competidors. Tenen diverses estratègies, com ara:
  • Polítiques comercials d'anticipació: cada empresa intenta endevinar les accions de les seves competidores per actuar en conseqüència.
  • Guerres de preus: una empresa redueix el preu i, si les altres no reaccionen, aquesta augmenta la seva quota del mercat a costa de les altres.
  • Lideratge de preus: l'empresa líder fixa el preu i les altres adapten les seves condicions d'oferta sense necessitat de negociació.
• Amb col·lusió: les empreses cooperen en lloc de competir; formen un càrtel, una agrupació informal que busca disminuir o eliminar la competència del mercat. El càrtel té dues formes principals:
  • Competència sense preus: les empreses competeixen en disseny, qualitat o quantitat però respecten un preu acordat conjuntament.
  • Repartiment de mercat: el mercat es pot dividir en parts i/o pactar quotes de producció per a cada empresa.

Factors que defineixen els mercats

• Número d'empreses. És el factor més rellevant en la mesura que condiciona la fixació dels preus.
• Influència sobre el preu. Aquesta característica està relacionada directament amb el nombre d'empreses: com més gran és el nombre d'empreses, menor és la influència que tenen sobre el preu, i viceversa.
• Diferenciació. Quan un producte posseeix alguna qualitat, tangible o no, que el fa diferent als ulls del consumidor, diem que està diferenciat, en contraposició a un producte homogeni. Per exemple, el mercat de la gasolina és bastant homogeni per al consumidor: sense informació, seria difícil saber quina companyia ha produït una determinada gasolina.
• Intensitat de la competència. Fa referència tant a la tensió amb què lluiten les empreses dins el mercat per vendre més, com a les diverses polítiques comercials que adopten: campanyes publicitàries, guerres de preus, imitació d'anuncis, ressaltar característiques pròpies, etc.
• Grau de transparència. És la quantitat d'informació que tenen tant venedors com compradors sobre els preus als quals es realitzen les transaccions d'un determinat producte.
• Llibertat d'entrada i sortida. Entrar o sortir d'un mercat no sempre resulta fàcil. Els obstacles que troba una empresa per accedir o per sortir d'un mercat s'anomenen barreres. Donada la importància d'aquest concepte, s'estudia amb més detall en apartats específics.

El monopoli

Un monopoli és el cas més extrem de la competència imperfecta i es caracteritza per l'absència de competència. Una única empresa produeix tot el bé o ofereix tot el servei, i per això té plena capacitat per influir sobre el preu o la quantitat a produir.

L'origen d'aquest mercat són les seves peculiars barreres d'entrada: accés en exclusiva a un recurs (és a dir, l'empresa que controla un factor de producció imprescindible serà l'única capaç d'oferir-lo). També existeixen drets legals, com les patents, que són un sistema de protecció legal pel qual es reconeix a qui ha ideat un nou invent. També hi ha concessions administratives, en les quals, a canvi d'un pagament i del compliment d'una sèrie de condicions, el sector públic cedeix temporalment l'explotació d'un dret.

Una altra causa del monopoli és la naturalesa del servei prestat: quan existeix una única empresa que redueix els costos d'un subministrament, parlem de monopoli natural. També hi ha avantatges en costos derivats d'economies d'escala; si una empresa produeix a un cost inferior al de les competidores, dominarà el mercat.

Errors del mercat

Els errors del mercat són conseqüències negatives del funcionament dels mercats i es produeixen quan el mercat no és eficient en l'assignació dels recursos disponibles. Aquests són alguns dels principals errors del mercat:

Inestabilitat dels cicles econòmics

Els cicles econòmics són fluctuacions de l'activitat econòmica en fases alternes d'expansió i recessió. La inestabilitat d'aquestes fases es denomina inestabilitat dels cicles econòmics. El sector públic pot no intervenir, confiïnt que el mercat surti per si sol de la crisi (perspectiva neoliberal) o intervenir, per exemple consumint o produint béns i serveis, estimulant artificialment l'activitat econòmica (perspectiva keynesiana). La política econòmica és el conjunt de mesures que utilitza l'Estat per intervenir en l'activitat econòmica i afavorir la marxa del país.

Existència de béns públics

La intervenció del sector públic es concreta mitjançant el subministrament de béns i serveis de diverses maneres: producció pròpia (per exemple, justícia, policia, educació), adquisició a empreses privades i distribució gratuïta entre la població (enllumenat, carreteres, ponts) o subvencionant parcialment la seva adquisició (sanitat, habitatges socials).

Externalitats

Les externalitats són les conseqüències derivades de l'activitat econòmica que afecten persones diferents de les que duen a terme l'activitat i que no tenen reflex en els preus dels béns i serveis produïts. Una externalitat negativa és el cost imposat a tercers per una activitat econòmica; una externalitat positiva és el benefici rebut per tercers.

El sector públic intervé amb política mediambiental: establint llindars màxims (límits de contaminació), imposts unitaris (pagament proporcional a la contaminació) i llicències d'emissió que especificen el límit d'emissió de contaminants.

La competència imperfecta

Avantatges de la llibertat de competència: estimulació de la innovació i del progrés tecnològic com a conseqüència de la recerca de mitjans més eficients per a produir; accés públic a un major nombre de béns i serveis gràcies a la reducció dels preus; augment dels salaris reals dels treballadors en abaixar els preus dels béns i serveis; i facilitació de l'accés al mercat a noves empreses, cosa que crea ocupació.

Intervenció de la CNC (Comissió Nacional de la Competència): funcions com la instrucció i resolució de procediments en matèria de defensa de la competència, arbitratge de competències, funcions consultives, promoció de la competència en els mercats, transparència de les seves actuacions, responsabilitat davant la societat i elaboració d'informes sobre la situació de la competència als mercats i anàlisi dels efectes de concessions públiques.

Distribució desigual de la renda

La redistribució de la renda és el procés mitjançant el qual l'Estat torna a distribuir segons el principi d'equitat fons que prèviament han estat generats pel mercat per ciutadans amb alta capacitat econòmica.