Intermediaris Financers: Bancs, Asseguradores i Mercats de Valors

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,39 KB

Intermediaris Financers Bancaris

Són institucions especialitzades en la mediació entre els estalviadors i els inversors. Els bancaris (banca privada o caixes d'estalvi) ofereixen productes financers que s'accepten com a mitjà de pagament. Ex: dipòsits bancaris. Els no bancaris (companyies asseguradores o empreses de lísing) es diferencien dels anteriors perquè no poden oferir productes financers vàlids com ara diners o mitjans de canvi.

Banca Privada

Els bancs comercials necessiten captar fons amb els quals desenvolupar les seves activitats, obtenen finançament dels dipòsits del públic i mitjançant l'emissió de títols de renda fixa o variable. Mantenen una part dels fons en efectiu per a cobrir una possible retirada de dipòsits i concedeixen préstecs amb l'altra part a les famílies, les empreses i el sector públic.

Cooperatives de Crèdit

Cooperativa = Associació de persones físiques o jurídiques, amb necessitats i interessos comuns, que desenvolupen una activitat empresarial determinada, però els resultats econòmics (anomenats excedents, no beneficis) a diferència de les altres empreses, tenen com a prioritat l'atenció d'uns fons comunitaris prèviament pactats. Només es reparteix l'excedent entre els socis, després d'haver atès als fons. Creen un patrimoni comú sense ànim de lucre i amb limitacions pel que fa a la transmissibilitat. Funcionen com la banca privada tot i que canalitzen la concessió de préstecs cap al tipus d'activitats que duen a terme associats o cooperativistes.

Intermediaris Financers No Bancaris

Financeres de Consum: El pagament a terminis és l'opció escollida per a que les persones que no poden pagar al comptat.

Asseguradores

Pòlissa d'assegurances = Contracte pel qual l'assegurador s'obliga, a canvi de cobrar una prima i en cas que es produeixi un succés determinat, a indemnitzar, dins dels límits pactats, els danys que pateix l'assegurat.

Fons d'Inversió

Inverteixen en cistelles de valors, en lloc d'invertir en un únic valor per tal de diversificar el risc.

Fons de Pensions Privades

Complementen les pensions públiques de jubilació que paga la Seguretat Social. Durant la vida laboral, els associats de les mutualitats efectuen aportacions periòdiques, que s'acumulen, juntament amb els interessos pactats, en un fons que l'associat percebrà en jubilar-se.

Societats Mediadores en el Mercat del Diner

Actuen per compte aliè s'anomenen agències de valors (brokers) i quan ho fan per compte propi són societats de valors (dealers).

Borses de Valors

Valors de renda fixa i variable.

Valors de Societats de Capital Risc (SCR)

Aporten capital temporalment a empreses naixents, habitualment sectors tecnològics. Un cop aquestes empreses creixen i s'estabilitzen, les SCR es retiren a canvi de benefici.

Leasing

L'empresa de leasing lloga els equips a canvi d'una quota mensual, i al final del contracte ofereix a l'empresa arrendadora l'opció de comprar l'equip a un preu pactat des de l'inici.

Factoring

L'empresa de facturatge (factoring) compra la titularitat de les factures no venudes a altres empreses per un import inferior al nominal. Obté el benefici al cobrar l'import inferior al nominal de la factura arribant al venciment, tot i que ha de comptar amb cert percentatge d'impagats.

La Regulació del Sistema Financer

  • El Banc d'Espanya
  • La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV): supervisa el mercat de valors i els intermediaris financers que participen
  • La Direcció General d'Assegurances (DGS): supervisa l'activitat asseguradora

La Borsa de Valors

Borses de valors: Mercat especialitzats en la compravenda de productes financers, principalment bons i obligacions.

  • Renda fixa: classe de títols que representa un percentatge del préstec concedit a una empresa determinada a l'administració pública.

La remuneració és un interès fix que es va pactar en el moment que es va emetre. S'anomena bons, pagarés obligacions segons el termini de venciment.

  • Renda variable: accions = títols valor que representen un percentatge de propietat sobre el capital d'una societat.

Otorguen a qui els posseeix drets de gestió i econòmics, per exemple, el dividend. La quantia del dividend està subjecta a la bona marxa de l'empresa i el repartiment es decideix a la junta general d'accionistes.

La renda variable no garanteix rebre una renda en el futur però pot proporcionar un rendiment superior al de la renda fixa (més risc, més rendibilitat).

Les accions són títols representatius del percentatge de propietat d'una empresa que atorguen al seu posseïdor drets econòmics i de gestió.

Els Mercats de Valors

  • Tipus d'Interès → euribor

Els organismes públics com que són emissaris majoritaris de deute, fixen el tipus d'interès de les emissions pròpies. No ho fan lliurement, han de fer-ho a preus de mercat.

  • La Prima de Risc o Risc de País

És el sobrecost que se se li demana al deute sobirà en comparació amb el d'un altre, considerat el de menor risc del mercat. La Unió Europea ho fa respecte els bons alemanys. La prima de risc es calcula en punts per diferència entre la rendibilitat dels bons del país en qüestió i la rendibilitat dels bons alemanys. Per exemple, si la rendibilitat del bo alemanys és del 1'1% i la del bo espanyol és del 3'5% la prima de risc és de 240 punts (3,5% - 1,1% = 350 – 110 = 240).

Els Mercats d'Accions

  • Cotització de les Accions

Fluctua segons la llei de l'oferta i la demanda. Quan excés de demanda, els preus pugen, si hi ha excés d'oferta, els preus baixen. El mercat continu o SIBE (Sistema d'Interconnexió Borsari Espanyol) és un sistema d'interconnexió informàtic entre les quatre borses espanyoles (Madrid, Barcelona, Bilbao i València) que possibilita de certs valors a través de terminals d'ordinador en temps real.

  • Índexs Borsaris

Index borsari = indicador de l'evolució d'un mercat en funció del comportament de les cotitzacions dels títols més representatius, escollits segons el grau de liquiditat. A cada borsa es defineix un índex borsari que mesura l'evolució d'un conjunt de valors representatius, que es trien segons el grau de liquiditat. Un valor es considera molt líquid si molts títols canvien de mans cada sessió, és fàcil convertir en diners legals amb rapidesa. Al final de cada sessió l'índex borsari general indicarà si han prevalgut els desitjos de compra o els de venda. Un índex general borsari fa referència als valors més representatius d'una borsa determinada. A Espanya l'índex general borsari és l'Ibex 35, que representa les 35 empreses més importants de la borsa espanyola.

Finançament de les Empreses

  • Finançament propi: recursos més estables, ja que no s'han de tornar i no estan subjectes al pagament d'interessos:

Aportacions dels propietaris (o accionistes): s'accedeix a percentatges de propietat d'una empresa adquirint accions en mercats especialitzats com la borsa. A canvi, obté el dret a participar en la gestió empresarial (si reuneix el nombre suficient d'accions) i en el repartiment de beneficis (dividends). Reserves: beneficis no repartits que es queden a l'empresa, amb aquests fins reservats es poden efectuar noves inversions.

  • Finançament aliè:

- Crèdit comercial: finançament automàtic quan es deixa a deure les compres als proveïdors. - Préstecs: les empreses demanen préstecs als intermediaris financers bancaris per a poder finançar-se. Cal retornar els diners que reben en préstec amb els interessos corresponents segons les condicions establertes. Préstecs a curt termini (període de devolució igual o inferior a un any) o llarg termini (superior a l'any). - Emprèstits: d'obligacions i bons: es tracta de dividir l'import necessari en títols que són adquirits per molts estalviadors particulars i empreses. Al cap d'un temps, l'empresa tornarà els diners més els interessos segons les condicions pactades. - Fons espontanis: recursos els quals l'empresa disposa perquè encara no els ha utilitzat per a la fi prevista. Ex: les quantitats que l'empresa deu a l'Agència Tributària o a la Seguretat Social o els salaris pendents de pagar als treballadors.