Guia de Fonts de Finançament per a Empreses

Fonts de Finançament Pròpies

Les fonts de finançament pròpies inclouen:

• Capital social
• Beneficis no distribuïts
• Reserves
• Fons d'amortització
• Provisions: Són part del resultat de l'empresa que crea un fons per fer front a certes pèrdues que encara no s'han produït o bé futures despeses.

Lísing i Rènting

Definicions

Lísing

El lísing (o arrendament financer) és un sistema de finançament pel qual l'empresa pot incorporar algun element d'actiu no corrent a canvi d'unes quotes d'arrendament. Al final del contracte hi ha opció de compra.

Rènting

El rènting (o arrendament operatiu) és una modalitat que consisteix en el lloguer de béns immobles a llarg termini. L'arrendatari es compromet a pagar una renda fixa mensual durant un termini determinat, i l'empresa de rènting es compromet a prestar una sèrie de serveis.

Diferències Clau

1. En el lísing, el manteniment, la conservació i la reparació van a càrrec del client, mentre que en el rènting van a càrrec de l'empresa.
2. En el lísing, l'assegurança del bé va per compte del client, mentre que en el rènting l'assegurança és a tot risc.
3. En el lísing, quan finalitza el contracte hi ha opció de compra, mentre que en el rènting no n'hi ha.
4. En el lísing hi ha una durada mínima per a béns mobles de 2 anys i per a béns immobles de 10 anys, mentre que en el rènting no hi ha una durada mínima establerta.

Descompte d'Efectes i Facturatge

Definicions

Descompte d'Efectes

El descompte d'efectes és aquella operació financera que fonamentalment tracta d'anticipar la liquiditat d'un deute pertanyent a una empresa que encara no s'ha cobrat, i de l'import del qual es dedueix una quantitat com a compensació per aquesta dotació immediata.

Facturatge (Factoring)

El facturatge (o factoring) és una forma de finançament empresarial que consisteix en la venda de tots els drets de cobrament dels clients a una empresa denominada factor. Aquesta proporciona liquiditat immediata i evita a l'empresa problemes d'impagats i morosos, ja que, a diferència del descompte d'efectes, l'empresa cedent no respon de l'impagament dels seus clients (en la modalitat sense recurs). L'inconvenient principal és l'elevat cost d'interès i de comissió que representa.

Diferències Clau

1. Documentació base: En el facturatge, l'operació se suporta en una factura a cobrar per la venda de béns o la prestació de serveis. En el descompte d'efectes, l'operació se suporta en un efecte comercial no vençut (lletra de canvi, pagaré, rebut negociable).
2. Flexibilitat de la bestreta: En el facturatge, la bestreta és flexible tant en temps com en quantia.
3. Cobertura del risc d'impagament: El facturatge realitzat sota la modalitat sense recurs preveu la cobertura del risc d'impagament. El descompte comercial no preveu aquesta cobertura; en cas d'impagament de l'efecte comercial, aquest es carregarà en el compte de l'empresa que ha sol·licitat la bestreta.
4. Límit de finançament: En el facturatge, el límit es fixa en funció de la solvència del deutor (el client de l'empresa). En el descompte comercial, el límit s'estableix en funció de la solvència tant del lliurador (l'empresa que sol·licita el finançament) com del lliurat (el seu client).

Préstec vs. Línia de Crèdit

A continuació, es detallen les principals diferències entre un préstec i una línia de crèdit:

• Disposició dels fons:
  • Préstec: Es lliura l'import total pactat en el moment inicial.
  • Línia de crèdit: Només es disposa de la quantitat necessària a cada moment, fins a un límit màxim aprovat.
• Pagament d'interessos:
  • Préstec: Cal pagar interessos per la totalitat del capital lliurat des del primer moment.
  • Línia de crèdit: S'abonen interessos únicament sobre les quantitats disposades i durant el temps que se n'hagi disposat.
• Renovació i amortització:
  • Línia de crèdit: Es pot renovar diverses vegades al seu venciment.
  • Préstec: S'ha d'amortitzar (retornar) en el termini convingut mitjançant quotes periòdiques.
• Termini: El termini de la línia de crèdit sol ser inferior (sovint anual, renovable) al del préstec (que pot ser a mitjà o llarg termini).
• Tipus d'interès: Els tipus d'interès solen ser més alts en les línies de crèdit que en els préstecs.
• Usuaris i finalitat:
  • Línies de crèdit: Els usuaris habituals són autònoms i petites i mitjanes empreses (PIMES) que necessiten cobrir necessitats de liquiditat puntuals (desfasaments de tresoreria).
  • Préstecs: L'objectiu sol ser l'adquisició de béns d'alt valor (com ara vehicles o maquinària), el finançament de necessitats de capital a llarg termini o la posada en marxa d'una inversió d'una certa envergadura.

Emissió d'Obligacions (Emprèstit)

L'emissió d'obligacions, també coneguda com a emprèstit, és una forma de finançament per la qual una empresa o entitat acudeix al mercat de capitals per sol·licitar un préstec a un gran nombre d'inversors. Aquest deute es divideix en petites participacions anomenades títols o obligacions. Tots els títols d'una mateixa emissió comparteixen les mateixes característiques quant a valor nominal (import), tipus d'interès (remuneració), data de venciment, etc.