Tipus de Coneixement: Ordinari, Mític, Filosòfic i Científic

Coneixement Ordinari

El coneixement ordinari és el coneixement del dia a dia, basat en el sentit comú, i s'anomena també saber vulgar, experiència quotidiana, tradició, saviesa popular.

Característiques del Coneixement Ordinari

• És espontani, pot aparèixer a partir d'observacions casuals.
• Es fonamenta en un conjunt de creences que poden ser a vegades justificables, a partir de testimonis directes, llibres de divulgació científica, la tradició, refranys, generalitzacions o contes populars.
• És pràctic i funcional, sempre té una utilitat concreta. Ens permet fer coses, però no explicar-les d'una manera racional i segura.
• És limitat a les observacions sensibles, subjectiu i poc rigorós, ja que fa servir el llenguatge natural i és tancat, perquè no permet ser modificat.
• Predomina més en les societats poc desenvolupades o precientífiques que en les més desenvolupades, on domina el coneixement científic.
• És asistemàtic, en el sentit que no té un mètode establert d'ampliació dels coneixements.

Coneixement Mític

El coneixement mític utilitza explicacions d'origen indeterminat i dubtós com són els mites. Els mites són narracions fabuloses, en part inventades, sobre fets humans o naturals on intervenen éssers o forces sobrenaturals, que serveixen per donar ordre al món, que es presenta davant dels antics humans com a caòtic i inexplicable.

Característiques del Coneixement Mític

• N'hi ha de diferents classes: cosmogònics (origen del cosmos), antropològics (origen de l'ésser humà), escatològics (destrucció), de providència o del destí, del renaixement i renovació (estacions), de memòria i oblit, de la naturalesa (origen del foc), d'herois portadors de la cultura (Prometeu), etc.
• Es diferencien de les llegendes per fer intervenir éssers o forces sobrenaturals.
• Acrítics: no es poden qüestionar. S'accepten o no per autoritat, sense justificacions possibles. Tenen un caràcter dogmàtic, de simple creença inqüestionable.
• Proporcionen una explicació senzilla i tranquil·litzadora.
• Serveixen de model per a l'acció i normalment justifiquen un ordre social establert.
• En la seva majoria són producte de la imaginació, sense basar-se en fets corroborats per l'experiència.

Coneixement Filosòfic

El coneixement filosòfic es pot entendre com un saber de la totalitat, perquè busca la raó última de tot, responent a la necessitat de donar un sentit a tot. Es presenta tot sovint com un far en la foscor. Entès d'aquesta manera, el coneixement filosòfic s'apropa molt al que anomenem coneixement científic. De fet, a occident, la filosofia i la ciència van aparèixer en el mateix moment a l'antiga Grècia, i no es van separar fins segles més tard. També és un coneixement crític de la realitat, i així ens ho diu B. Russell al seu llibre Els problemes de la filosofia: "La característica essencial de la filosofia, que fa d'ella un estudi diferent de la ciència, és la crítica."

Característiques del Coneixement Filosòfic

• El seu objecte d'estudi és il·limitat.
• Es divideix en diferents modalitats i escoles: metafísica (estudi de la totalitat del real, més enllà de la física), ontologia (estudi de l'ésser), epistemologia (estudi del coneixement), lògica (estudi de l'estructura del coneixement), antropologia, etc.; racionalisme, idealisme, empirisme, estructuralisme, positivisme, etc.
• Planteja problemes i qüestions amb la finalitat d'aclarir dubtes i alliberar el pensament dels discursos dogmàtics i ideològics. En aquest sentit, són més importants les preguntes que no pas les respostes que pugui proporcionar.
• És pràctic, perquè serveix d'orientació per anar per la vida i, com alguns han dit, és un instrument de defensa personal.
• És crític, en el sentit que ajuda a descobrir errors i fal·làcies (raonaments falsos, però que es presenten sota l'aparença de veritat).
• És fruit de la pròpia naturalesa humana, de la seva curiositat per les coses.

Coneixement Científic

El coneixement científic es presenta com un coneixement general o saber que pretén formular lleis i teories que expressin, el més objectivament possible, les regularitats dels fenòmens observats (ciències empíriques) o de la seva estructura interna (ciències formals), fent servir un mètode i un llenguatge rigorós i precís.

Malgrat tots els seus intents de donar un coneixement fiable i últim sobre la realitat, el coneixement científic, tal com exposa M. Bunge a La investigació científica, no pot subministrar un model únic de la realitat; la ciència és una reconstrucció parcial i infinita (no hi ha teories definitives) del món mitjançant lleis i teories: "Així, doncs, la investigació científica no acaba en un final únic, en una veritat completa, ni tampoc busca una fórmula única capaç d'abastar el món sencer."

Característiques del Coneixement Científic

• És una reconstrucció del món, inacabada i limitada.
• És sistemàtica, ja que fa servir un mètode d'investigació i justificació racional de les seves teories: el mètode hipotèticodeductiu (per a les ciències empíriques o positives: física, biologia, geologia, etc.) per tal de corroborar els seus resultats; i el mètode lògicodeductiu (per a les ciències formals: matemàtiques, lògica, etc.), que permet demostrar les seves deduccions.
• Exigeix objectivitat i universalitat, mantenint un esperit crític i revisable.
• Té com a objectiu el perfeccionament continu dels seus productes (teories) i mitjans (tècniques).
• Utilitza un llenguatge específic amb termes comuns establerts per la comunitat científica.
• Exposa els seus resultats formulant lleis (enunciats universals que expressen relacions uniformes i comprovades entre fenòmens) i teories (conjunt de lleis sobre un fenomen o aspecte de la realitat) que han de ser acceptades per la comunitat científica.
• És especialitzat i combina el coneixement pràctic amb el teòric.