Sòcrates: Biografia, Filosofia i el Mètode Socràtic

Sòcrates: Vida i Pensament

Sòcrates (s. V a.C., Atenes) era conegut per la seva aparença poc agraciada, comparada amb la d'un sàtir. Vivia de manera senzilla, sovint descalç i amb la mateixa roba. La seva idea clau era analitzar l'existència des d'un punt de vista lògic, on la suficiència és la clau de la llibertat. El seu pensament es coneix principalment a través dels escrits de Plató, el seu deixeble. Sòcrates creia en la importància del contacte visual per connectar amb la gent. Questionava les figures importants de la societat, tot i que el seu pare era carter. Sovint aprofitava el treball dels seus deixebles. Passava el temps a places i carrers, discutint i qüestionant idees. L'oracle de Delfos va revelar que era el més savi del món. Va lluitar per Atenes a la guerra del Peloponès i era conegut com l'"avispa ateniense". Es va casar als 40 anys amb una jove de 19. Va ser empresonat per corrompre la joventut, i fins i tot allà va continuar parlant de filosofia. Creia que la mort del cos significava la recuperació de l'ànima. Va morir bevent verí. Una de les seves frases més famoses és: "Només sé que no sé res".

El Mètode Socràtic: La Maièutica

La maièutica (l'art de les llevadores) consistia a interrogar l'interlocutor amb preguntes, sovint amb ironia i de caràcter ètic o moral, amb la finalitat que l'interlocutor realitzés una investigació seriosa sobre el tema en qüestió. A través d'aquest procés d'indagació, s'arribava a una definició inqüestionable.

Discurs Mític

El discurs mític es basa en els mites (relats sobre déus o éssers sobrenaturals), la història sagrada unida a la història humana. Això representa la realitat, el sentit, l'origen i la finalitat. Un dogma és una veritat indiscutible.

Mite i Màgia

La màgia és una altra forma de controlar forces sobrenaturals, similar a la tecnologia, ja que atorga poder sobre les persones. Aquells que coneixien la màgia també coneixien els mites i, per tant, tenien molt poder. Principis:

1. De semblança: les coses semblants són el mateix; es pot produir allò desitjat imitant-ho.
2. De contacte: tot el que ha estat en contacte sempre ho estarà.

Discurs Mític i Religiós

El discurs mític és un discurs dogmàtic, indiscutible i considerat 100% veritat. Creure en mites implica una experiència religiosa en la vida quotidiana. El mite conté elements que fan que la gent cregui, ja que la manca de creença comporta càstigs. El discurs religiós considera el destí com una relació amb els déus, un agregat de mites, ritus i prohibicions. Busca explicar l'univers i posseir la veritat.

Discurs Filosòfic

El discurs filosòfic passa del discurs nacional del mite a la raó. És un metadiscurs, ja que planteja crítiques sobre altres discursos. La filosofia és una activitat d'anàlisi conceptual i de reflexió crítica aplicada a qualsevol saber. El discurs filosòfic respon a la necessitat humana de preguntar-se sobre qüestions bàsiques. Davant d'un problema, sempre trobarem argumentacions lògiques sense creences.