Plató: Teoria de les Idees i Epistemologia

Teoria de les Idees de Plató

Significat d'Idea i la seva Naturalesa

Per a Plató, una idea no és mai una cosa tangible. Existeix realment, no és un mer contingut mental, però només podem "veure-la" a través de la ment. És:

• El concepte universal d'una cosa (en la definició).
• L'essència (el que és per si mateix).
• L'ideal, el model, arquetip o forma pura d'una cosa.
• La causa, el perquè una cosa és com és.
• La finalitat, el sentit últim i superior d'una cosa.

Característiques de les Idees

Les Idees són:

• Objectives: Allò real en sentit ple, gaudeixen de totes les perfeccions de l'Ésser.
• Úniques: Per això podem parlar de La Veritat, El Bé...
• Eternes: No canvien amb el temps.
• Indivisibles: Són realitats absolutes.
• Immutables, jerarquitzades i objecte veritable de coneixement.

Exemples d'Idees: Bé, Idees morals, Bellesa, Justícia, Conceptes matemàtics (igualtat, unitat, dualitat), Idees d'objectes (cavall, etc.).

Al món intel·ligible, les Idees estan jerarquitzades, amb el Bé com a Idea suprema. Al món de les Idees hi ha un model de perfecció, una forma pura que els objectes del món material copien, imiten o participen d'una forma més o menys perfecta. Només hi pot haver ciència en el món intel·ligible.

Món Intel·ligible vs. Món Sensible

Món Intel·ligible

• Coneixement intel·lectual (raó, episteme).
• Captació d'estructures matemàtiques.
• Essències intel·ligibles i realitats permanents.
• Influència de Parmènides.
• Principi d'unitat.
• Éssers en si.
• Unitat, necessitat.
• Idees.

Món Sensible

• Coneixement sensible (imatges, opinió - doxa).
• Incapacitat de captar estructures matemàtiques.
• Éssers corruptibles i mutables.
• Influència d'Heràclit.
• Pluralitat i dispersió.
• Participació, imatge, còpia de les Idees.
• Multiplicitat, contingència.
• Coses tangibles.

Jerarquia de les Idees

Idea de Bé / Ideals morals (Justícia, Veritat, Bellesa) / Conceptes matemàtics / Idees d'objectes.

Problemes de la Teoria de les Idees

Aquesta teoria planteja els següents problemes:

• El món dels objectes sensibles no és la veritable realitat.
• La veritable realitat està formada per les Idees, que són objectes intel·ligibles.
• El coneixement d'aquests objectes no prové de l'aprehensió sensible.
• Les coses sensibles només són tals perquè s'assemblen a les Idees. Pel fet de ser concretes, mai poden realitzar-se plenament, i tenen diferents graus de perfecció segons s'hi assemblin més o menys.

Epistemologia de Plató

L'epistemologia està lligada a l'ontologia (dues realitats) i, per tant, estableix dues menes de coneixement:

• Doxa: Opinió, sensible.
• Episteme: Ciència, intel·ligible.

La Idea de quadrat és independent del món físic i el seu coneixement no s'obté per la sensació, sinó pel pensament (contemplació).

Graus de Coneixement

Eikasia, Pistis, Dianoia, Dialèctica.

El Coneixement com a Record

Reminiscència o anamnesi: Aspectes d'allò que l'ànima havia contemplat abans de la reencarnació, la veritable realitat. (Mite del carro alat).

El Coneixement com a Ascens cap al Bé

Mite de la caverna: Situació de l'home en relació amb el coneixement i el problema de la doble realitat. S'obté per la dialèctica: mètode d'ascensió del sensible cap a l'intel·ligible; del que és múltiple (coses) fins al que és u (el Bé). La dialèctica estableix la comunicació i el lligam entre les Idees. Però la dialèctica, procés estrictament intel·lectual, posseeix un important component emocional: l'amor o Eros.

L'Eros

De manera emocional, es passa dels cossos bells a la bellesa de l'ànima i fins a l'autèntica bellesa, causa última de totes les accions belles i justes (El Banquet).

La Dialèctica

Mètode filosòfic proposat per Plató per accedir al Món de les Idees. La noció de dialèctica té diversos sentits en la filosofia platònica, però els més importants són:

• Dialèctica com a mètode racional: S'identifica amb la filosofia i la ciència. És una activitat cognoscitiva, ja que consisteix en l'exercici de la raó. El seu objecte és el coneixement del Món Intel·ligible, de les relacions existents entre les Idees.
• Dialèctica com a impuls eròtic: És una activitat més emotiva i volitiva que intel·lectual, ja que compromet l'esfera del sentiment, de l'amor o desig de la Bellesa i del goig de posseir-la. L'objecte és la comprensió estètica del Món Intel·ligible. L'aspiració final és la comprensió estètica de la Idea de Bellesa.

Idees Polítiques de Plató

• Creador del primer assaig de teoria política.
• Crític amb la democràcia, en concret de l'atenenca, per la seva estructura fàcilment manipulable.
• Enemic del relativisme dels sofistes, ja que pretén escapar de la temporalitat.
• El model d'Estat, com el cosmos, es troba inscrit en el cel etern i immutable de les Idees.
• Desil·lusionat pels fracassos polítics a Sicília.
• Imagina una ciutat tancada sobre si mateixa i autosuficient per evitar la decadència històrica.
• Defensor del Dret: tot està legislat (el joc, l'estudi, la producció, etc.) per evitar els canvis.
• Precursor d'un Estat que vol escapar al temps i a l'esdevenir: sistema polític universal.