Terra Baixa: Anàlisi completa de l'obra d'Àngel Guimerà

Introducció

Terra Baixa és una obra d'Àngel Guimerà publicada l'any 1897. Pertany a la tradició literària del Realisme, perquè tracta sobre les vides d'uns personatges d'una classe social pobra, de treballadors “dominats” per un amo. Terra Baixa és un drama que pertany a la segona etapa (entre 1890 i 1900), un moment de plenitud per a Àngel Guimerà. En aquesta època va escriure tres grans drames realistes: Mar i Cel, Maria Rosa i Terra Baixa.

La trajectòria d’Àngel Guimerà es relaciona directament amb la consolidació del moviment polític i cultural de la Renaixença.

Creació i estrena

Es va estrenar a Madrid el 1896. L’autor explica el conflicte dramàtic, presenta les característiques dels seus personatges, planteja el final que després rebutjarà i també ofereix la possibilitat d’opinar sobre el títol en castellà.

Acció dramàtica

El protagonisme de l’acció dramàtica se centra en Manelic, representat com a pastor que viu a dalt de terra alta i l'única companyia que té és el seu ramat. És la imatge emotiva d’un innocent que cau en la trampa de l'amo de Terra Baixa, però al final del drama Manelic aconsegueix matar l’amo. Aquest drama té tres actes.

Conflicte dramàtic

El conflicte dramàtic és el tema central a Terra Baixa. Travessa l’obra de principi a final, i es relaciona amb els tres personatges principals: Manelic, Marta i Sebastià.

El símbol del llop

El símbol més destacat que apareix a l'obra és el símbol del llop. Manelic és la persona que fa servir aquest símbol. De bon començament, explica històries de com ell a la muntanya anava a la caça del llop perquè aquest es menjava les seves ovelles. El llop era vist com un signe dolent, malvat, un personatge animal amb maldat. El punt culminant d'aquest símbol, però, és al final de l'obra quan Manelic mata Sebastià tot cridant: “He mort el llop!”. D'aquesta manera és com vol dir que ha matat Sebastià, comparat pel seu comportament amb el llop. Sebastià és l'autèntic llop que es menjava les seves ovelles, que no deixa que Marta s'estimi Manelic. Es pot dir que parlava de Sebastià de manera metafòrica.

Personatges

Manelic

Manelic és originari de la Terra Alta. En tota la seva vida no ha vist més persones que els seus pares i en Tomàs, un ermità, i ha viscut sempre de les seves ovelles. És una persona innocent. Arriba de la terra alta, símbol de la puresa, la simplicitat i la tranquil·litat, a la terra baixa, tot el contrari, per casar-se amb Marta, la noia amb qui sempre havia somiat. El seu casament, però, és un engany, i de ser el que més desitjava en aquest món passa a ser una tortura que l'empeny a tornar a la Terra Alta. Així, els sentiments de Manelic cap al poble, Marta i la Terra Baixa canvien al llarg de l'obra fins arribar a un punt que són insostenibles per a ell.

Marta

Marta es pot considerar en certa manera també un personatge marginat. Els seus orígens són molt pobres, de demanar caritat amb un pare adoptiu al peu de les escales de les esglésies. Ella i el seu pare adoptiu van a parar per casualitat a la terra baixa d'en Sebastià, i són acollits pel poble, començant a treballar al molí. Molta de la gent de la terra baixa té certs prejudicis contra Marta, pels seus orígens, però Sebastià se n'enamora. Marta es deixa dur per Sebastià des de ben petita, quan arriba al poble, i davant d'ell es mostra feble. Sap ser amable i dòcil per una part, i agressiva per l'altra. Quan accepta casar-se amb Manelic es pensa que ell sap tota la trama que s'ha d'ocultar amb el casament, però ella també ha estat enganyada sense saber-ho per Sebastià. Els seus sentiments respecte a Manelic canvien al llarg de l'obra. Primer no l'aguanta i li fa fàstic, mentre que posteriorment, pel seu caràcter innocent i bondadós comparat al de Sebastià, se n'enamora, i vol fugir amb ell a la Terra Alta.

Sebastià

Sebastià és l'amo de tot. El poder el converteix en una persona egoista i que pensa solament per ell mateix. Es fa respectar pel caràcter que imposa. Estima Marta des que ella va arribar de nena a la granja, però no s'hi pot casar perquè està arruïnat i necessita una pubilla que li aporti una dot generosa. D'aquesta manera, busca algú de fora del poble que no hagi sentit a parlar del seu festeig amb Marta per enganyar-lo i fer-lo casar amb ella. Així troba Manelic i comença aquí un triangle amorós, en el qual Marta variarà els seus sentiments i Sebastià la perdrà, posant-se molt gelós i volent recuperar Marta al preu que sigui.

Tomàs

És l'ermità que casa Marta i Manelic, i no sap res de l'engany que es porta a terme. Té molta estima a Manelic, se'l sent com a fill, i per això sent molta ràbia quan s'adona de l'enredada de la qual se'n sent part culpable per no haver-se'n adonat abans. És innocent i savi, de molt coneixement. És una persona que sap escoltar i entendre els altres.

Nuri

Germana petita de les Perdigones. Té un caràcter similar al de Marta i és per això que la seva amistat és molt gran. Marta se l'estima molt i li fa de germana gran. És una persona bona i innocent, que veiem com canvia també el caràcter al llarg de l'obra, adonant-se de la realitat de la terra baixa, despertant, i començant a ser menys innocent.

Mossèn

Li diuen així perquè havia estudiat per ser mossèn, però en realitat no ho és. És el majordom de Sebastià, totalment obedient a ell. No podem dir massa del seu caràcter per l'escassetat d'intervencions.

Xeixa

Només surt al començament i té la importància de ser el que ens deixa veure que les coses al poble no van bé, que hi ha algun misteri del qual ningú vol parlar.