Anàlisi de 'Joc Brut': Personatges, Estructura i Tema

Tema de l'obra

El tema principal és la intriga.

Estructura de la novel·la

L'obra es divideix en tres parts: la primera, el plantejament (“Dos morts i un viatge”); la segona, el nus (“Embolica que fa fort”); i, finalment, la tercera, el desenllaç (“Esclata la violència o qui la fa la paga”).

Tipus de discurs

Narratiu: és un relat de fets de ficció, situats en un espai i un temps determinats i viscuts per uns personatges.

El discurs és directe, és a dir, reprodueix fidelment les paraules dels personatges a través de monòlegs i diàlegs.

Anàlisi dels personatges

Personatge principal

L'Enric Vidal: és l'heroi de la novel·la, tot i ser un brètol capaç de tot per diners. Sembla espavilat, però només el just per fer la feina. Altres característiques són:

• Ha fet la mili a l'Àfrica.
• Havia estat estudiant de farmàcia.
• Va robar productes químics d'una facultat (descripció indirecta).

Personatges secundaris

Senyor Batlle: comptable d'en Jaume Romagosa. Més viu del que sembla, és descrit com “el paio de la camisa de seda i la cartera de cuiro”. És un tipus elegant, amb cabell gris, olor de loció i manicura, detalls que li donen un aire d'importància (descripció indirecta).

Bebel Dupin (Isabelle): una noia atractiva, belga, rossa i turista. Viatjava fent autoestop cap a Itàlia. Era estudiant, havia viscut a Brussel·les en una cambra d'estudiant i tenia problemes econòmics (descripció directa).

Senyor Martí: secretari d'en Jaume Romagosa. Se les sap totes (descripció indirecta).

Senyora Núria: dispesera. És descrita com una dona molt xafardera, rondinaire, maternal i típicament barcelonina (descripció directa).

Joan Palou: periodista agosarat, “d'aquells que saben nedar i guardar la roba”. L'autor afegeix amb ironia: “Qualsevol semblança amb els professionals d'ara i d'aquí és totalment involuntària” (descripció directa).

Pere: obrer de la fàbrica d'en Jaume Romagosa (descripció directa).

Senyor Peris: home de confiança de Jaume Romagosa a Winterthur. És un pinxo amb donaire, però una mica ximple, que sap més del que diu. Se'l descriu com “una mena de bordegàs alt, prim, desmanyotat i llefiscós” (descripció directa).

Andreu Rodergues: descrit com un tipus baixet i gros, una mica calb, de mans suades i “ulls de garrí” darrere unes ulleres gruixudes.

• Estava separat i no es podia tornar a casar.
• Mantenia una amant.
• Havia dirigit un club amb drogues i joc.
• Vivia en un estudi de solter al barri de Gràcia.

(Descripció directa).

Esperança Rodergues: descrita com una dona rossa, alta, ben vestida, amb “cara de cavall” i una expressió estranya als ulls.

• Filla d'un home ric, es va casar amb un home sense diners.
• El seu pare la va desheretar en quedar-se embarassada.
• Estava separada del seu marit, l'Andreu Rodergues.

(Descripció directa).

Jaume Romagosa: un home gros i de cara vermella, d'uns seixanta anys, vestit amb esmòquing blanc, camisa amb farbalans i corbatí de seda. Tot i l'edat, es movia amb agilitat.

• Era l'amo del club Billy's.
• Home ric, havia heretat una fàbrica del seu pare.
• Era gerent i principal accionista d'una fàbrica metal·lúrgica.

(Descripció indirecta).

Júlia Vidal: germana d'en Jaume Romagosa.

• Va marxar de casa als 18 anys.
• Havia treballat en uns magatzems a Londres i en una companyia aèria a París.

(Descripció indirecta).

Xupa, Mitjorella, l'Andalús, Moreno i Ramis: un grup de pinxos de la vella escola (descripció directa).

Marc de l'acció: espai i temps

L'atmosfera del relat genera un estat de misteri, intriga, por i violència, amb una sensació constant d'inestabilitat, tot emmarcat en un context de negocis il·legals.

La majoria dels fets transcorren a Barcelona (la fàbrica, l'hotel, el despatx, la casa de la Júlia), però l'acció també segueix el viatge de l'Enric per diverses ciutats europees com Lió, Winterthur (on es troba amb el senyor Peris), Salzburg, Viena, Graz, Venècia, Milà i Gènova.

Encara que no s'especifica, l'època en què transcorre l'acció sembla situar-se al voltant dels anys setanta o vuitanta del segle XX.

El narrador de la història

El narrador és principalment extern, ja que es limita a contar la història en tercera persona. No obstant això, hi ha un canvi de perspectiva: a la primera part, el narrador és intern (l'Enric), mentre que a les dues últimes parts és extern.

Quan el narrador és extern, es pot qualificar d'omniscient, ja que posseeix un coneixement absolut dels fets i dels pensaments i sentiments dels personatges.