Tematització, rematització i interrogatives en català: guiat sintàctic

Remarques contrastives

Contrastives: Tenen una entonació específica (sempre llenguatge oral) motivada per la col·locació en posició de tema del constituent que l’interlocutor ha malentès. El predicat segueix l’element dislocat i el subjecte es col·loca al final (El testament, el va perdre en Pere!). En llenguatge escrit, es poden utilitzar amb el verb ser col·locat davant del constituent desplaçat a tema i reprès amb un relatiu o un que àton (És quan dormo que hi veig clar).

Optatives

Optatives: Expressen un desig del parlant (Tant de bo es perdés.). Porten el verb en subjuntiu i van introduïdes per la conjunció que o per locucions adverbials.

Casos especials

1. Interrogació retòrica: el parlant demana una confirmació de forma explícita o implícita, però no una informació (Que potser no us hem fet prou cas?).
2. Interrogatives eco: tenen l’element interrogatiu al final de l’oració. Sempre expressen estranyesa davant una informació ja rebuda (En Lluís ha comprat què?).
3. Preguntes de rèplica: també comporten estranyesa sobre una informació acabada de rebre, però la seva estructura és més lineal (Com que + oració, M’estàs dient que + oració).

Rematització

Rematització: L’utilització de la passiva reflexiva o dels verbs ergatius no comporta rematització del subjecte, ja que l’ordre natural d’aquestes formes és amb el subjecte postposat: S’ha estavellat un avió. Si s’altera l’ordre natural CD + CI, el CD queda rematitzat: Han donat a la Maria les gràcies.

La tematització

La tematització —la passiva és un mecanisme de tematització—: El lladre ha estat finalment detingut. La dislocació d’un complement verbal (CV) a l’esquerra comporta una tematització que connecta amb els coneixements previs dels interlocutors i es reprèn mitjançant un pronom feble amb la mateixa funció sintàctica.

Tot es pot tematitzar:

• verb: es repeteix la forma;
• no verb: pronom feble;
• subj.: res.

Efectes de la tematització

1. El subjecte en català es pot elidir si és temàtic, no si és remàtic.
2. L’elisió d’un constituent es pot fer si és temàtic.
3. L’aparició d’un pronom feble en el discurs està relacionada amb el seu valor temàtic.
4. Els sintagmes nominals introduïts per un quantificador o sense determinant poden no tenir un nucli realitzat lèxicament, i aquesta elisió correspondrà sempre obligatòriament a un element temàtic.

Falses relatives

Falses relatives: Algunes exclamatives quantificacionals prenen l’aparença d’una subordinada relativa. En aquests casos, la suposada relativa no es podrà elidir, pel fet de tractar-se d’un constituent inseparable d’aquesta quantificacional:

Si sabessis els esforços que ha fet per aconseguir el càrrec! *Si sabessis els esforços!

A més, el SN d’aquestes oracions pot anar introduït per quantificadors com quin, quant..., però això no pot passar en les relatives. Moltes d’aquestes oracions van encapçalades per verbs com saber, fixar-se, imaginar-se, etc.