Resum i Anàlisi de Personatges a 'El Llibre de les Bèsties'

Resum d''El Llibre de les Bèsties'

Resum: Fèlix troba dos homes que li expliquen que en una plana els animals estan reunits. Al regne animal volen elegir un rei. Quasi tots volen que ho sigui el lleó, però hi ha una minoria que vol que ho sigui el cavall. Surt elegit rei el lleó. El lleó, en veure que ha de prendre decisions difícils, vol uns consellers. Tria el lleopard, l'ós, la pantera, el llop i la serp.

La rabosa vol que també la facin membre de la conselleria, amb el suport dels animals herbívors. El lleopard creu que la rabosa seria un perill. El lleó li fa cas i decideix que l'últim membre del consell sigui el gall. Com que la rabosa està enrabiada, li diu a l'elefant que ell podria arribar a ser rei, però primer ha de morir el rei. L'elefant accepta. Quan el lleopard i la pantera van tornar al regne de les bèsties, la rabosa els va explicar que el seu rei, el lleó, havia abandonat la seva dona i havia violat la lleoparda. La rabosa, quan aconsegueix formar part del consell, intenta que tots vagin en contra del lleó. Aquest s'enfada amb el lleopard. Ell mateix lluita i el mata.

La rabosa va proposar a l'elefant de matar el rei. L'estratègia era: després que el lleó s'hagués barallat amb el senglar, ell només havia d'anar a matar el rei, que estaria cansat pel combat. L'elefant no volia, però li va dir a la rabosa que acceptava. A l'hora que l'elefant havia de donar l'últim cop, va explicar-ho tot al rei i aquest va matar la rabosa i tot tornà a la tranquil·litat.

Personatges Principals

El Lleó

Ocupa el lloc que la tradició literària li ha atorgat: és el rei de tots els animals. Les causes d'aquest privilegi són naturals: la feresa, el coratge, la presència física i un cos equilibrat, l'orgull i la força. Llull sembla dubtar en alguns moments que aquestes qualitats siguin suficients per a un rei i per això pensa en una elecció democràtica, contrastant opinions d'altres animals —els herbívors—, la qual cosa donarà a l'elecció del rei una major solidesa. És l'element essencial per il·lustrar les febleses dels governants i també els perills en què poden incórrer si s'envolten de mals consellers, si cometen abusos de poder. La figura del lleó és indiscutible i inqüestionable sempre.

Na Renard (La Guineu)

Sense ella no hi hauria narració. És presentada com la més traïdora de totes les bèsties, seguint la tradició faulística. No destaca per les seves qualitats físiques, ja que és petita i poc corpulenta, sinó per les psíquiques: l'astúcia i l'habilitat mental. Somnia el favor del rei sense escatimar-hi males arts en el sentit més maquiavèlic. Pel que fa a la relació amb els altres animals, uns la temen, altres se l'escolten però en desconfien i altres l'odien. El rei no s'adona de les seves males intencions. Al final de l'obra paga amb la vida la traïció, tancant així el desenllaç de la trama. Alguns autors han vist en aquest personatge el símbol d'una nova classe social temuda per la noblesa medieval: la burgesia.

El Lleopard

Per les seves característiques físiques se'l pot considerar, juntament amb l'onça, un semblant del lleó. Ocupa un lloc privilegiat de conseller del rei, tot i que és víctima de la seva traïció, ja que, aprofitant la seva absència, cometrà adulteri amb la lleoparda. Podria substituir el rei, però és molt lleial i aquesta virtut li ho impedeix. És un fort enemic de Na Renard, que no dubtarà a apartar-lo de la cort aconseguint que sigui enviat al regne dels homes com a missatger. A la tornada, el lleopard començarà la lluita per la justícia i l'honor que el durà a batre's contra el rei (representat en la figura de l'onça); després de guanyar la batalla serà víctima de la ira del rei, que el matarà davant tots els súbdits en un acte d'arravatament per haver-lo gosat humiliar i reptar.

La Pantera

Es tracta d'una bèstia carnívora, fidel consellera del rei, juntament amb el lleopard. Tots dos són enviats al regne dels homes a oferir el ca i el gat per presentalles. En arribar, l'onça es bat amb el lleopard (en representació de l'honor del rei) i mor en el combat davant del lleó i els altres animals.

L'Elefant

És un animal herbívor que s'oposa activament a l'elecció del lleó com a rei, la qual cosa l'acosta a Na Renard. Llull mostra una ensenyança important a través de l'elefant: ser gros no vol dir ser valent; i, efectivament, l'elefant té por de ser rei malgrat la seva carcassa imponent. Consent en la traïció que la guineu vol fer al rei i, per tant, es comporta de manera ambigua. Al final actuarà amb lleialtat desteixint el complot contra el rei i vencent la guineu, malgrat l'hagi de trair per fer-ho.

El Gall

El seu paper és molt efímer dins l'obra. És proposat per l'ós i el lleopard com a conseller del rei en lloc de la guineu, esgrimint que aquesta au de corral té unes qualitats gairebé sorprenents: despertarà el rei a l'alba per pregar a Déu i li ensenyarà la manera com cal sotmetre la reina. Al final el rei l'accepta com a conseller. Aquest animal abandonarà el poder d'una manera cruenta: la guineu se'l menjarà en un acte d'afirmació de l'autoritat, d'aquesta manera podrà obtenir un graó més en l'escaló que el porti cap a la cort del lleó.