Resums de llibres en catala

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,51 KB

Joan ROÍS DE CORELLA Vida:


Va néixer a València o a Gandia el 1435, és el últim gran poeta de lEdat Mitjana. Amb ell, acaba el segle dOr. No es sap gaire de la seva vida, no es va casar mai, però per el que diu a les seves obres, sembla que va tenir alguna relació i desengany amorós. Va ser mestre en teologia, la seva obra profana la va escriure de jove, abans de ser nomenat sacerdot amb la maduresa i en aquesta etapa ja va escriure ja obres religioses.

Obra profana

Participa dun humanisme peculiar. Es basava en exemples mitològics dobres clàssiques per fer més rics els relats.Lamor és el tema central i la majoria dobres de la seva joventut són sentimentals. Els exemples mitològics estan extrets majoritàriament dOvidi.Destaca lobra breu Tragèdia de Caldesa. Corella mostra molta destresa escrivint poesia.

Obra religiosa:

Escrita a la maduresa, destil medieval i no té la mateixa originalitat que la seva obra de joventut. Loració a la sacratíssima Verge María.


Jaume ROIG I LESCOLA SATÍRICA VALENCIANA


Literatura satírica:

Tota literatura té un toc lúdic i humorístic (crítica, sàtira, insult). Durant el Segle XV un grup de poetes i amics, nobles i burgesos van fer de la literatura un simple joc i, amb una llengua i estil senzill, van buscar sobretot la diversió, lanomenada Escola Satírica Valenciana.A finals del s. XV i principis del XVI, gràcies a la impremta, les obre de la E.S.V. Es van fer molt conegudes i difoses. Lo procés de les olives, Lo somni de Joan Joan. Es reien de tot. LInici daquesta escola satírica es centra en Jaume Roig, amb lobra lEspill.

Jaume Roig

Neix a València a principis de s. XV. Va estudiar medicina. Es va quedar vidu dIsabel Pellicer amb que havia tingut 6 fills. Al 1460 es veu obligat a fugir de València per culpa de la pesta, i es refugia a casa dun nebot on es creu que va escriure lEspill.

LEspill:

Poema llarg de setze mil versos, dividit en 4 parts. Noves rimades amb versos tetrasíl·labs. Un protagonista masculí explica la seva vida en primera persona i les experiències que ha tingut amb dones amb les que sha casat. Molt Realisme, amb situacions divertides però que provoquen un profund pensament humà, una forma de veure la vida. Encara que està escrit amb un vers molt viu i àgil, es pot considerar una novel·la. Retrata costums, personatges, escenes de la vida quotidiana de llavors. Amb un Realisme i una picaresca que reflecteix la realitat tal com és. Tot ho fa amb un toc de gràcia i ironia.

ELS ORÍGENS DE LA FICCIÓ EN PROSA: Primeres novel·les:

Anomenades novel·les idealistes gregues, caracteritzades per levasió. Al segle II d.C. Llucià, escriptor grec, va començar a fer aquesta classe de literatura. La característica daquesta literatura és la lluita entre bons i dolents.

Tipus de novel·la medieval

Les primeres mostres de ficció son els romans francesos que recullen temes de la mitologia grega, amb una estructura similar a la de les novel·les gregues.La novel·la medieval també recull una sèrie de llegendes de tradició bretona sobre el rei Artús. Les novel·les bizantines, relacionades amb la literatura àrab, són una fusió de les novel·les de cavallers i la novel·la idealista grega.


FICCIÓ EN PROSA EN CATALÀ Naixement ficció literària


Ramón Llull abans del Segle XV ja havia escrit català ficció en prosa, en la vida de Blanquerna i el Llibre dEsbast. No es sap si questa intenció de Llull de transmetre una saviesa i creença o feia a consciència. Al s. XIII i XIV també es van escriure en català les quatre grans cròniques, que també contenen elements de ficció. Però la intenció documental i històrica, lallunyen de la novel·la. La característica principal de la ficció novel·lesca del s.XIV i de tot el XV és la influència humanista, que va introduir la visió sobre lhome. Les novel·letes exemplars, anònimes, no són religioses però busquen un ensenyament moral.

Llibres de cavalleria

Llegenda artúrica (s.XIV) data moltes traduccions fetes al català. El seu tema principal és lideal cavalleresc, presència delements meravellosos i extraordinaris. Totes les obres que incorporen aquests elements sanomenen llibres de cavalleria.
A Catalunya en destaca Tragèdia de Lançalot escrita per Lluís Gras.

Novel·les cavalleresques

Entenem per novel·les cavalleresques les novel·les que encara tractin el mite del rei Artús, i que no incorporen elements meravellosos.

EL CURIAL E GÜELFA Autoria del Curial

Lautor del curial no va indicar el se nom, costum del x. XV, per tant, és una novel·la anónima. Shan fet estudis per poder determinar lautor, però son hipòtesis. Tampoc es sap data exacta en que es va escriure, però es situa entre 1435 i 1462. Alguns estudiosos han dit que és una novel·la total cavalleresca.

Estructura i argument

La novel·la està dividida en tres llibres.

Primer llibre

Presenta el Curial, un jove sense fortuna i orfe de pare. Entra al servei del marquès de Montferrat, el qual lensenya coses. Curial, atreu latenció de la germana del marquès, Güelfa. Es una noia de 15 anys, vídua, dóna molts diners a canvi de fidelitat a en Curial per a que pugui ser un gran cavaller. Curial en la primera aventura seva com a cavaller senamora duna noia, però pensa que ha de ser fidel a la Güelfa, la qual sha tancat a un Monestir i ja no vol saber res d ell.

Segon llibre:

Güelfa dona un altre oportunitat a Curial, però uns ancians envejosos de la cort de Montferrat li diuen a la Güelfa que està enamorat de Laquesis i la Güelfa decideix no donar-li més diners i no en voldrà saber res més d ell si no aconsegueix que tota una cort de dames i cavallers li demanin públicament perdó.

Llibre tercer:

Curial sen va molt deprimit de Montferrat. Curial per culpa duna tempesta arriba a Trípolí i uns moros maten a tota la tripulació excepte ell i Galceran que són venuts al cavaller de Tunis. La filla daquest cavaller senamora de Curial, però el seus pares volen que es casi amb el rei de Tunis, així que la filla li diu a curial on hi ha un tresor amb diners per a que pugui marxar, i es suïcida. Curial torna cap a Montferrat, set anys després, però la Güelfa li diu que sen torni a anar. Aprofita els diners per viure bé i lluitar. Al final és proclamat millor cavaller. Li ordenen que demani un desig i ell prega que tothom cridi mercè perquè la Gúelfa el perdoni. I així és, el perdona i accepta casar-se amb ell. Els personatges masculins del Curial queden en un segon pla i en canvi les dones juguen un paper rellevant.

TIRANT LO BLANC
És considerada una obra precursora de la novel·la moderna, perquè representa un veritable trencament amb la narrativa anterior. És un reflex clar duna societat que ha canviat, que ha passat duna mentalitat medieval tancada a una nova mentalitat, la burgesa, més oberta.

Entradas relacionadas: