Salt de falla poesia

Josep pla

Va ser novel·lista narrador especialitzat en la crònica periodística, descripció paisatgista i retrat de personatges. Neix 1897 a Palafrugell, estudià dret a BCN i entrà en el mon del periodisme, col·laborant amb diaris i revistes. Des de 1928 va escriure al setmanari Destino, però en castellà. Mor a LLofriu 1981 als 84 anys. L’editorial Selecto era l’encarregada d’editar les seves publicacions, però 1966 es va decidir per l’editorial Destino, comença editant el quadern gris. Aquesta publicació s’inspirava en un dietari dels anys 20 ple de tot el que va aprendre durant la seva formació com a periodista. Tb va acostar-se al gènera novel·lístic amb el carrer estret, 1951, o retratant personatges el 1958 a la sèrie Homenots. Seus relats es centraven en retratar la realitat, transformant-la en un llenguatge subjectiu amb tons irònics.
Les característiques més importants de l'estil planià són la simplicitat, la ironia i la claredat. Extremadament pudorós i sensible al ridícul, detestava els artificis i la retòrica buida. Durant tota la seva vida literària, va romandre fidel a "la necessitat d'una escriptura clara, precisa i sòbria" i al seu desinterès per la ficció literària, conreant un estil sec, aparentment simple, pragmàtic i arrelat a les coses reals. Va ser un observador agut de la realitat i dels més petits detalls, i va donar un fidel testimoniatge de la societat del seu temps
Quadern gris 1966, Viatge a Catalunya(1934) Un senyor de Barcelona (1951) PER JOSEP PLA LA LITERATURA: PARTIDARI DEL Realisme POETIC,PERESCRIURE UN HA DE DOMINAR LA LLENGUA, L'ESCRITPOR ESCRIU PERQUE NOMORÍ LA LITERATURA, ENCERTAR ADJECTIUS HAN D'EXPRESSAR LA VERITAT, CONSISTEX A POSAR ARTICLE, SUBSTANTIU VERB I PREDICAT.

Salvador Espriu és un dels autors més personals de la literatura catalana. Fill d’un notari, Espriu va néixer el 1913 a Santa Coloma de Farners, va viure a Barcelona gairebé sempre. De jove va estar greument malalt un temps. Es llicencia en dret i en historia antiga i el 1933 s’embarca en un creuer pel Mediterrània, que sempre recorda com a mític. El triomf franquista el porten a la reclusió absoluta. L’èxit li arriba el 1960 amb el llibre de poemes La pell de brau, que passa a ser un emblema de la poesia de resistència antifranquista i del moviment conegut com “Realisme històric” Espriu va ser considerat l’escriptor nacional de Catalunya.
Mor el 1985 i va ser enterrat a Arenys per voluntat pròpia. En poesia cal remarcar Cementiri de Sinera (1946) obra que al·ludeix a la desfeta de la post-guerra. A la poesia espriuana hi predominen el vers lliure i el vers blanc d’art menor. En prosa cal citar les novel·les El doctor Rip (1931). En contes, “Ariadna al laberint grotesc (1935). Al camp teatral fa aportacions especialment importants: Antígona (1939, revisada el 1963) Com es pot veure, el món d’Espriu es especialment ric i complex, tot i que fira sempre a l’entorn de temes com la mort o la injustícia, tan aviat en un to freu com en un grotesc, en un llenguatge ric i sobri a lhora.

Joan Oliver (Pere Quart) Cal relacionar l’obra de Joan Oliver amb dos aspectes fonamentals: d’una banda,la tendència constant a la ironia, l’humor i la sàtira i de l’altra, el compromís sociopolític i l’adscripció, doncs, a un cert Realisme de denuncia. En el difícil context de la postguerra, la veu d’Oliver va ser sempre critica, i va continuar-ho essent encara els últims anys de la seva vida, ja en el context de democràcia.

Nascut a Sabadell el 1899, en el si d’una família de l’alta burgesia, va formar de jove l’anomenat Grup de Sabadell amb el novel·lista Francesc Trabal i el crític i poeta Armand Obiols entre d’altres. Aquest grup dirigeix el diari de Sabadell,. Oliver practica l’humor absurd i provocatiu que es reia de les convencions de la burgesia local.
Però amb la Guerra Civil tot canvia: es comprometé a fons amb la República, i va esdevenir president de l’Agrupació d’escriptors catalans i cap de publicacions de la conselleria de cultura de la generalitat, a mes d’encarregar-se de l’evacuació dels Intel·lectuals compromisos. Acabada la guerra s’exilia a França amb Trabal, va viure 8 anys. A Xile va dirigir la revista Germanor. De retorn a Barcelona el 1948, va ser detingut dos mesos i mig, i entra a treballar a l’editorial Montaner y Simón. Quan l’any 1960 pública el llibre de poemes Vacances pagades, passa a ser considerat un capdavanter de l’anomenat “Realisme històric”, corrent literari de caràcter polític i social. Detingut i multat en diverses ocasions per participar en actes antifranquistes, rebé el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1970. Amb l’arribada de la democràcia continua essent crític amb el poder, com ho demostra, per exemple, el fet que el 1982 rebutges la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. Morí a Barcelona el 1986 i se l’enterrà a Sabadell nadiu. L’obra d’Oliver compren tant aviat prosa narrativa “Una tragèdia a Lil.Lipit” com poesia o teatre. Per teatre va escriure “La fam” sobre la Guerra Civil. “Allò que tal vegada esdevingué” sàtira contra la institució familiar burgesa. Ball robat, nova critica al matrimoni burges. On té mes prestigiï s en la poesia, en el qual firma amb el pseudònim de Pere Quart. “Les decapitacions” “Bestiari” “l’oda a Barcelona” En conjunt l’obra i la personalitat de Joan Oliver suposen un exemple d’inconformisme i de coherència ètica; però també cal parar atenció a un llenguatge col·loquial i rigorós alhora, tal com es demostra en les seves traduccions, que van des de Molière fins a una versió lliure de Pigmalió, de Shaw.

Les avantguardes:

Son moviments artístics i literaris que sorgeixen a Europa cap a l’any 1905. Entre 1915 i 1925 és el moment amb més èxit.
L’origen bé de la crisi de valors culturals i ideològics que es va accentuar per la primera Guerra Mundial.

Trets generals:

Trencament amb la cultura tradicional. Recerca de noves formes d’expressió. Actitud de revolta (Obres sense regles) Vida efímera. Gran diversitat de moviments.
Principals moviments avantguardistes: Cubisme, Futurisme, Dadaisme i Surrealisme.

Cubisme:
(1907) Neix a París el 1907 i es caracteritza en la pintura per la descomposició geomètrica dels objectes. Potencia el collage i el salt de falla. George Braque, Pablo Picassó, Juan Gris (en pintura) Guillaume Afollinaire (literatura)

Futurisme

(1909) Manifest de Fillippo Tomasso Marinetti que dona importància a la guerra amb aventura i innovacions tecnològiques. Destrucció de sintaxis (Paraules soltes, sense correctors)

Dadaisme: (1916)

Origen de Suiza per Tristan Tzara, promou l’espontaniaitat l’atzar a l’hora de expressar-se sense tenir en conta els gustos ni la moral de l’època. En camp literari, invenció de l’escriptura automàtica (escriure sense cap sentit, com et surt)

Surrealisme

(1920) Es basa en la exploració dels somnis i el subconscient humà. Influeix en la poesia: Louis Arajon i Paül Euard. En la pintura, Salvado Dalí.
Expressionisme (1900) Exploració dels somnis i el subconscient humà. Catalans com Miró i Dalí.

Temàtica:

Maquinisme:

temes de vida industrial i que li incorpora del Futurisme (avions, telègrafs, cotxes…) i la velocitat.

Bel.Licisme

influencia futurista, potencia la figura del heroi poeta que reflecteix l’inconformisme social, la lluita i l’aventura. Es relacionen, lladres, aviadors, pirates…etc

Esports

La figura de l’esportista, nou heroi social

Subconscient

Món dels somnis, es una Font inesgotable per a l’experimentació literària.

Noves tècniques d’expressió literària:

-Collage:

consisteix a incorporar en el text elements com si fossin enganxats.

-Cal·ligrama

Composició poètica que expressa plàsticament per mitja de la escriptura o la tipografia el tema tractat pel poema. Aquesta tècnica ja feia segles que existia.

-Salt de falla

Origen cubista, designa talls de versos formant un esglaó._
-Supressió parcial dels signes de puntuació, espais en blanc.

-Paraules en llibertat:

tècnica futurista, consisteix en col·locar paraules en posicions estranyes.

Joan Salvat-Papasseit

Neix el 1894 en el si d’una família pobre el 16 de Maig a Barcelona. Als 6 anys queda orfe de pare que era el fogoner d’un vaixell. Es tallador de fusta entre altres oficis i entra a la llibreria de les galeries Laietanes més tard. Es pot dir que és autodidacta. S’afilia al partit socialista, adopta un pseudònim de “Gaudino” en els revister on escriu. Té tocs anarquistes. El 1918 s’hi troba malalt i canvia de casa a la Barceloneta, passa per diversos sanatoris fins el 1924 que mor de tuberculosi.

Utilitza un llenguatge fresc i no molt rebuscat, la temàtica va de la vida quotidiana, dels sentiments propis del home, l’amor, els treballs… Quant a l’estil formal és experimental i obert als nous corrents avantguardistes europeus

Llibres de poemes: Poemes en ondes hertzianes (1919) La gesta dels estels (1922) El poema de la rosa als llavis (1923) Osa menor (1925) Poemes que es reciten o cantes… Mester d’amor, Res no és mesquí i L’ofici que més m’agrada.