Teories de la veritat i tipus de proposicions en filosofia

Teories epistemològiques sobre el concepte de veritat

5. Quines són les principals teories epistemològiques relatives al concepte de veritat? Feu un resum de les principals idees de cadascuna. Quina creieu que explica millor el fet que una proposició sigui vertadera?

Les principals teories sobre la veritat són: la teoria de la correspondència, la concepció semàntica de la veritat, la teoria de la coherència i la teoria de la utilitat.

• 1) La teoria de la veritat com a correspondència: Afirma que una proposició és vertadera si es correspon amb els fets; és a dir, si hi ha una correspondència entre els fets i la proposició que els descriu o explica. La veritat és, doncs, la coincidència entre el pensament i la realitat.
• 2) La concepció semàntica de la veritat: Segons aquesta visió, una proposició vertadera és aquella que descriu com és efectivament la realitat.
• 3) La teoria de la veritat com a coherència: Afirma que la veritat d’una proposició resideix en la seva coherència o consistència amb altres proposicions relacionades dins d'un sistema.
• 4) La teoria de la utilitat: Aquesta concepció vincula la veritat de les proposicions amb la seva eficàcia i utilitat pràctica.

Proposicions analítiques i sintètiques: Exemples

12. Escriviu tres exemples de proposicions analítiques i tres de proposicions sintètiques. Indiqueu si són a priori o a posteriori i exposeu-ne les diferències.

Exemples de proposicions analítiques (enunciats a priori, ja que la seva veritat es coneix independentment de l'experiència):

• Enunciats o teoremes matemàtics: «3 + 5 = 16 : 2».
• Lògica formal: «(p → q) → (¬q → ¬p)».
• Tautologies en llenguatge natural: «Si dues coses són iguals a una tercera, llavors són iguals entre si».

Exemples de proposicions sintètiques (enunciats a posteriori, ja que depenen de l'observació de la realitat):

• Ciències fàctiques naturals: «Un cos submergit en un fluid és afectat per una força ascensional igual al pes del fluid desallotjat».
• Ciències socials: «Si augmenten els salaris, llavors augmenta la inflació».
• Vida quotidiana: «Hi ha un tren de rodalies cada deu minuts».

Identificació de proposicions analítiques

13. Indiqueu quines de les proposicions següents són analítiques i expliqueu per què.

Únicament són proposicions analítiques les següents:

• d) Tots els homes són humans.
• e) Cap cercle no és quadrat.
• f) Tots els quadrats són quadrilàters.
• i) Quan molta gent no té feina, llavors hi ha atur.
• j) El millor corredor és qui guanya una cursa.

En tots aquests casos, el predicat està inclòs en el subjecte; la proposició es dedica a explicitar-ho o evidenciar-ho. La proposició g) «Tots els quadrilàters són quadrats» és una proposició falsa (ja que no totes les figures de quatre costats són quadrats), però igualment es considera una proposició analítica per la seva estructura formal.

Relativisme i escepticisme davant la veritat

15. Expliqueu les teories del relativisme i de l’escepticisme; compareu-les i analitzeu si representen una amenaça per a la veritat.

El relativisme és la concepció del coneixement segons la qual la veritat és relativa; és a dir, depèn de cada comunitat cultural, grup social o època històrica. En conseqüència, la veritat està lligada al col·lectiu del qual emana i no existeix una veritat única i universal. L’escepticisme, en canvi, és la negació de la possibilitat de la veritat, ja que afirma que no es pot obtenir un coneixement indubtable.

Definicions clau: Veritat formal i veritat fàctica

7. Definiu els conceptes de proposició analítica, sintètica, a priori i a posteriori. Quina relació tenen amb la veritat formal i fàctica?

• Proposició analítica: És una proposició necessàriament vertadera per la seva pròpia estructura.
• Proposició sintètica: És una proposició no analítica que, en cas de ser vertadera, no ho és de manera necessària.

Totes les proposicions analítiques són a priori (conegudes sense recórrer a l'experiència). Les proposicions analítiques i a priori constitueixen les veritats formals. D'altra banda, les proposicions sintètiques a posteriori (que requereixen l'experiència per ser verificades) constitueixen les veritats fàctiques.