Comparativa Filosòfica: Mill (Utilitarisme) vs. Nietzsche (Moral)

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,53 KB

John Stuart Mill: L'Utilitarisme

Fonamentació de la Moral

L’utilitarisme és una ètica constructivista. Mill considera que podem fonamentar la moral sobre principis racionals, empíricament contrastats i avaluats.

  • Mètode: Inductiu.

Concepte de Plaer i Dolor

Mill rebutja el dolor, encara que a vegades sigui inevitable sentir-lo. La felicitat implica necessàriament el plaer.

Utilitat i Acció Moral

Allò útil és bo; per tant, la utilitat ens apropa a la felicitat, que és el fi de la moral. La rellevància moral es troba en l’acció i les seves conseqüències.

Tot i que l’utilitarisme de Mill contempla regles a l’hora de considerar les accions morals (com la dignitat humana o l’autodesenvolupament), la seva ètica se segueix fonamentant en el valor moral de les accions concretes i en els seus resultats.

Friedrich Nietzsche: La Genealogia de la Moral

Crítica i Fonamentació de la Moral

Nietzsche busca l’origen etimològic de les paraules bo i dolent per criticar i fonamentar la moral.

  • Mètode: Genealògic.

Concepte de Plaer i Dolor

Nietzsche no rebutja el dolor, perquè és part de la vida. Cal saber-ne treure l’energia de superació. Cita cèlebre: «Allò que no ens mata ens fa més forts».

Utilitat i Valoració de la Persona

Primer s'ha de qualificar la persona: si aquesta és bona, el que fa està bé.

Nietzsche critica l'utilitarisme perquè no importa si s’és egoista o no, sinó només el tipus d’acció. Distingeix entre:

  • L'Home Noble: Fa les coses espontàniament.
  • L'Home Esclau: És fred, calculador i preveu les conseqüències.

Considera que els utilitaristes són plebeus o esclaus perquè basen les seves teories en allò vulgar: el benefici que se’n treu d’una acció, l’automatisme i la passivitat, no en la capacitat creadora. Aquesta és la moral de l’últim home.

Apuntes de Gramàtica i Vocabulari

Ús dels Pronoms Relatius

  • Qui: S'utilitza per a persones, adjectius, substantius de relatiu sol, amb preposició, aquell + prep, prep + aquell + qui, Complement Indirecte (CI), Complement de Règim Verbal (CRV), Complement Adjectival (CAdj), Complement Circumstancial (CC).
  • On: S'utilitza per a llocs (Complement Circumstancial de Lloc).
  • El Qual / La Qual / Els Quals / Les Quals: S'utilitza per a coses, persones i adjectius.
  • La Qual Cosa / Cosa Que: S'utilitza per a adjectius, Subjecte (S), Complement Directe (CD), CRV, CC, CAdj.

Pronoms, Determinants i Adverbis Interrogatius

  • Pronoms Interrogatius: Què, Qui, Quant.
  • Determinants Interrogatius: Quant, Quin.
  • Adverbis Interrogatius: Quant, Quan, On, Com.

Sinònims i Vocabulari (Lèxic)

A continuació, es presenta un repertori de sinònims per a diversos termes:

  • Autor: Creador, inventor.
  • Vers: Sextet, rodolí.
  • Registre: Inventari, repertori.
  • Paràgraf: Apartat, bloc.
  • Paraula: Mot, terme.
  • Full: Foli, paper.
  • Llengua: Idioma, parla.
  • Deduir: Restar, sostreure.
  • Narrar: Relatar, explicar.
  • Ésser: Home, individu.
  • Dir: Manifestar, comunicar.
  • Recórrer: Explorar, caminar.
  • Fer: Confeccionar, realitzar.
  • Ressenya: Article, revista.
  • Personatge: Protagonista, personalitat.
  • Trobar: Topar, localitzar.
  • Destacar: Ressaltar, sobresortir.
  • Introducció: Prefaci, pròleg.
  • Nus: Lligam, unió.
  • Desenllaç: Conclusió, final.
  • Explicar: Interpretar, desenvolupar.
  • Pensar: Meditar, reflexionar.
  • Identificar: Distingir, conèixer.
  • Escriure: Redactar, compondre.
  • Perquè: Causa, raó.
  • Tema: Qüestió, assumpte.
  • Voler: Desitjar, cobejar.
  • Element: Principi, fonament.
  • Argument: Trama, motiu.
  • Recurs: Manera, mitjà.
  • Característica: Qualitat, tret.
  • Alternar: Canviar, combinar.
  • Verb: Acció, conjugació.
  • Línia: Traçat, ratlla.

Tipus de Condicionals en Anglès (Zero a Tres)

Estructura de les oracions condicionals més comunes:

  1. Tipus 0 (Fets generals): If + Subject + Present Simple, Subject + Present Simple.
  2. Tipus 1 (Futur possible): If + Subject + Present Simple, Subject + will + Infinitiu.
  3. Tipus 2 (Hipòtesi irreal present/futur): If + Subject + Past Simple, Subject + would + Infinitiu.
  4. Tipus 3 (Hipòtesi irreal passat): If + Subject + Past Perfect, Subject + would have + Participi Passat (III).