Friedrich Nietzsche: Guia de Conceptes i Moral

Any 2015: Construccions conceptuals i veritat

• L’home fa grans construccions conceptuals.
• No les fa perquè tingui una inclinació vers la veritat en si o el coneixement pur.
• Els nostres conceptes no descriuen com de fet és el món en si mateix, sinó que reflecteixen el que nosaltres mateixos hi posem.

Definicions fonamentals

Antropomòrfica: que reflecteix la natura o l’acció humana.

Metamorfosi: la transformació d’una cosa en una altra.

La metàfora de la catedral de conceptes

El caràcter inestable dels fonaments de la catedral de conceptes vol assenyalar que els nostres conceptes no descansen en fets objectius, sinó que reflecteixen la pròpia activitat humana. Aquesta explicació es vincula amb la negació nietzscheana de l’objectivitat:

• No hi ha inclinació vers la veritat pura; tota inclinació es vincula al plaer.
• El paper de les convencions socials en l’estipulació de les normes de la veritat.
• L’explicació genètica del llenguatge i el seu caràcter metafòric.

Setembre 2015: Moral noble i moral d’esclaus

Nietzsche descriu la contraposició entre la moral noble i la moral dels esclaus:

• La moral noble sorgeix espontàniament com l’afirmació d’un mateix.
• La moral dels esclaus sorgeix només com a reacció.
• Allò que provoca aquesta reacció és el ressentiment vers els nobles.

Conceptes clau

Ressentiment: sentiment hostil dirigit vers aquells que hom identifica com a culpables de la pròpia frustració.

Espontàniament: partint d’un mateix, i no com a reacció a les accions dels altres.

Gènesi de les nocions morals

Nietzsche explica la inversió dels valors "bo" i "dolent" a través de la revolta dels esclaus, impulsada pel ressentiment.

Juny 2013: La inversió dels valors

Es va produir una inversió de valors: els febles i desgraciats són els "bons", mentre que els nobles i poderosos són els "malvats". Aquesta inversió té l’origen en la cultura jueva i s’ha imposat a la cultura occidental.

Definicions de transvaloració

Transvaloració: procés pel qual allò considerat bo passa a ser dolent, i viceversa.

Esclaus: els grups d’individus més febles que es contraposen als nobles.

L’impacte del judaisme i el cristianisme

Nietzsche creu que la moral dels esclaus forma part de la cultura europea actual, actuant com a impulsora d’una moralitat que ja no percebem com a imposada. Els valors imperants avui dia són, en bona part, valors de la moral cristiana.

Setembre 2012: Veritat i convenció social

La veritat depèn de convencions i interessos socials. Sovint no en som conscients i acceptem una obligació moral cap a la veritat que respon a necessitats de l’ordre social.

Metàfores i propensió moral

Metàfores: ús d’una expressió per significar-ne una altra basada en una comparació.

Propensió moral cap a la veritat: sentiment d’obligació d’usar el llenguatge segons el que es considera vertader.

Setembre 2011: El concepte de bo i pervers

Nietzsche distingeix dues concepcions de "bo":

• Per a l’home noble, "bo" és la categoria fonamental i "dolent" és derivat.
• En la moral del ressentiment, "pervers" és la noció fonamental, i "bo" s’identifica per oposició.

Setembre 2009: L’ideal ascètic i el nihilisme

L’ideal ascètic nega el valor del món natural. Nietzsche proposa un nou ideal que eviti el nihilisme mitjançant un impuls creatiu.

El Superhome i la mort de Déu

La mort de Déu porta al col·lapse de l’ideal ascètic. El superhome apareix com el portador de nous valors que afirmen la vida i superen el buit del nihilisme.

Setembre 2007: La revolta dels esclaus

Es destaca la distinció entre l’acció noble i la reacció de l’esclau. El ressentiment esdevé un productor de valors que capgira l’actitud moral natural.

Juny 2006: Apol·lo, Dionís i la Genealogia

Nietzsche analitza el capgirament dels valors per la tradició judeocristiana. L’home noble és vital i poderós, mentre que el ressentiment defineix l’esclau.

Dionisíac vs. Apol·lini

• Visió dionisíaca: la realitat és canviant, caòtica i fosca; accepta el dolor i el plaer.
• Visió apol·línia: la realitat és estàtica, clara i ordenada; representa la raó sobre l’instint.

La cultura occidental ha matat la capacitat creativa en favor d’un món ordenat però antinatural. Nietzsche proposa certificar la mort de Déu per permetre l’aparició del superhome i la voluntat de poder.

Crítica a Plató i Sòcrates

La filosofia de Plató i Sòcrates és criticada per Nietzsche. El dualisme platònic (món de la pistis vs. món de l’episteme) és rebutjat en favor de l’únic món real: el físic. Per a Nietzsche, l’home "bo" és el superhome, que no obeeix cap altra norma que la seva pròpia voluntat, contrastant amb la repressió d’impulsos pròpia del cristianisme.