Llibertat i Determinisme: Conceptes Clau en Filosofia

La Llibertat i el Determinisme

Normalment s'utilitza el terme llibertat de dues maneres: En el primer cas, la podem definir com l'absència d'obstacles que ens impedeixen fer el que nosaltres desitgem, i en l'altre cas, ens referim a la capacitat d'escollir o voler una cosa o una altra. Per aquest motiu, es sol fer la distinció entre llibertat interna i externa.

Llibertat Externa o d'Acció

També anomenada llibertat d'acció, consisteix en l'absència de traves externes que dificultin l'acció; és a dir, consisteix a poder fer el que vulguem sense que res ni ningú ens ho impedeixi.

Llibertat Interna o Lliure Arbitri

També anomenada llibertat d'elecció o de lliure albir, consisteix en la capacitat o possibilitat de decidir o voler això o allò, quan aquesta decisió és indeterminada, o sigui, no causada.

Aquests dos tipus de llibertat no són una cosa completament diferent o aliena. Entre les dues hi ha una estreta i mútua relació. La llibertat externa es coneix també com a llibertat política o social, ja que són factors socials i polítics els que en permeten o n'impedeixen la presència. Ara bé, tot i que la llibertat externa pot donar-se o no, la seva existència no resulta problemàtica. La llibertat interna, en canvi, sí que resulta problemàtica, ja que en podem posar en dubte l'existència.

Considerem l'existència de llibertat una cosa de sentit comú, per tant, no acostumem a qüestionar-la. La convicció de que tenim llibertat no deixa de ser una creença i per això la podem posar en dubte.

El Determinisme: Negació de la Llibertat

El determinisme és una concepció filosòfica que afirma que tot està determinat, és a dir, inevitablement causat. Per tant, nega l'existència de llibertat. Per a fer-ho, es basa en el principi de causalitat. Segons això, tot esdeveniment està causat, també les accions estan determinades per factors en presència dels quals s'esdevenen inevitablement. Podríem dir que aquests factors som nosaltres mateixos.

Determinisme Físic i Mecanicisme

Afirma que tota la realitat està determinada i es pot explicar per lleis naturals. Segons aquesta concepció, el comportament de tots els éssers de l'univers, fins i tot dels éssers orgànics, es regeix per les lleis fixes i estables de la matèria. Això es basa en una visió mecanicista del món. El mecanicisme sosté que la realitat s'ha d'entendre com un gran mecanisme o màquina. Si l'univers sencer és comparable a una màquina, aleshores funciona d'una manera semblant a com ho fan les màquines, és a dir, tots els seus estats i accions de l'univers segueixen patrons fixos. Un dels defensors és Pierre Simon de Laplace.

Determinisme Genètic

S'acostuma a centrar en l'explicació del comportament dels éssers orgànics, en especial humans i animals. Segons el determinisme genètic, el comportament d'un ésser està determinat pel codi genètic que el defineix; no som més que la manifestació dels nostres gens que determinen la nostra constitució física. Richard Dawkins, el que Dawkins vol donar a entendre és que el comportament dels individus està determinat pels seus gens.

Determinisme Ambiental

Segons aquesta posició, no estem determinats pels gens, sinó pels factors ambientals. Per als defensors d'aquesta teoria, qualsevol acció pot entendre's com una resposta a condicions ambientals, i és possible modificar-la i canviar-la mitjançant l'aprenentatge. La manera de fer-ho és potenciar unes determinades accions mitjançant l'esforç positiu i d'altres el negatiu. Diuen que la conducta humana és permeable a l'aprenentatge.

Determinisme Econòmic

Aquesta teoria diu que són factors econòmics els que ens determinen. Diuen que tant en el pla social com individual, tot es pot comprendre si analitzem el funcionament de l'economia. La clau de les guerres, els canvis socials... rau en el desenvolupament de l'economia. També a petita escala, determina les circumstàncies econòmiques en les que es viu. Un dels corrents que recolza això és el marxisme.

Determinisme Teològic

Defensa l'existència de que hi ha algú que està per damunt de l'ésser humà i que en determina les accions. Tot el que fem està ja previst i fixat per un destí o per una divinitat. L'home no és amo dels seus actes, som titelles. Per a la teologia reformista, Déu és omniscient, és a dir, ho coneix tot, fins i tot el que encara no ha succeït.