Guia d'Estudi: Ètica, Teories i Normes Morals

Conceptes fonamentals de l'examen de filosofia

Ètica: És una matèria normativa que descriu com s’ha de comportar l’ésser humà dins de la societat.

Moral: És la disciplina que s’ocupa d’examinar a partir de quin criteri cataloguem les accions en un sentit o en un altre.

Norma moral: És el valor o concepte de conducta que s’associa a la consciència moral, als valors i a la llibertat.

Valors: Són principis que ens permeten orientar el nostre comportament en funció de realitzar-nos com a persones.

Virtut: Plenitud de l’home; és el punt mig entre el bé i el mal.

Hedoné: Terme grec que significa plaer.

Ètica descriptiva: Aspira a fundar un principi moral que no estigui basat en la intenció, sinó que tingui validesa a través del discurs.

Raó universal: Determina un destí inexorable de tot allò que s'esdevé, tant a la natura com a l’ésser humà.

Just mig: És l’exercici de la moderació, afinat per l’experiència.

Eudemonisme: És l’ètica que considera la felicitat com a finalitat de la vida i el màxim bé al qual es pot aspirar.

Phrónesis: És la capacitat d’escollir el just mig, adequat a la nostra naturalesa, tal com és determinat per la raó i com podria determinar-lo el savi.

Ataràxia: Desfer-te de tot allò que et produeix dolor, i del dolor mateix.

Bé Comú: L’acte moralment correcte és aquell que proporciona major plaer o felicitat al màxim nombre de persones.

Imperatiu categòric: Actua de manera que la teva acció pugui convertir-se en norma d’una legislació universal.

Deure: Exigència establerta per la moral, la llei o l’autoritat.

Temes principals d'estudi

1. Les normes morals: dimensió social i personal

És el valor o precepte de conducta que la consciència moral considera obligatori. No hi ha norma moral sense llibertat, ja que no té sentit jutjar allò que no depèn de cap elecció.

Les normes morals tenen:

• Dimensió social: El codi de normes que regulen tota la comunitat, tant les explícites com les implícites.
• Dimensió personal: Les normes que cada subjecte tria des de la seva pròpia consciència moral.

2. L’origen occidental de l’ètica: Sofistes i Sòcrates

S’inicia amb els sofistes (del grec, savis), un grup de mestres dels segles V i IV a. C.

A causa dels seus múltiples viatges, van observar que la moral i la cultura no eren iguals a tot arreu, de manera que la moral només era una mena d’acord entre els membres d’una societat. Per aquest motiu, van negar els principis morals universals, ja que depenien de cada societat i eren diferents a cada lloc.

Va destacar Protàgores d’Abdera, que va formular una sentència afirmant que l’home té un pensament subjectiu i és ell mateix qui qualifica les coses com a bones o dolentes.

També va destacar Sòcrates, qui va dir que el coneixement del bé comporta la pràctica del bé buscant la virtut; i qui actua malament ho fa per ignorància.

3. Teories ètiques: Hedonisme, Estoïcisme i Utilitarisme

Els hedonistes consideren que la màxima felicitat s’aconsegueix amb la vida contemplativa. Hi ha diferents branques:

• Hedonisme: Prové del grec plaer. Aquest pensament identifica el plaer amb el bé.
• Estoïcisme: El món es troba governat per una llei o raó universal que determina el destí de tot allò que existeix, i només es pot mantenir sàviament una actitud d’acceptació.
• Utilitarisme: L’acte moralment correcte és aquell que proporciona plaer o felicitat al màxim nombre de persones. El plaer és un bé comú.

6. L’ètica aplicada: Bioètica, política i internet

S’encarrega d’analitzar i de donar resposta, a partir de les propostes de les diferents teories ètiques, a les qüestions concretes amb què ens anem trobant a la vida quotidiana, tant en l’àmbit personal com en el social. Es diferencien els següents tipus:

• Ètica normativa: Es dedica a enunciar els principis que han d’inspirar l’ètica de les persones.
• Ètica descriptiva: Estudia els actes que es consideren morals en les diferents cultures i societats per fer una teoria general sobre la conducta humana.
• Bioètica: S’ocupa dels dilemes morals sorgits pel desenvolupament de les teories mèdiques i biològiques aplicades als éssers vius en general i a l’ésser humà en particular.
• Ètica política: Una de les seves preocupacions és impedir o dificultar la possibilitat de corrupció en aquells que ostenten el govern. Avui en dia també tracta d’establir principis que regulin la bona pràctica de l’exercici del poder.
• Internet: Ha provocat nombroses discussions sobre quina seria la manera adequada d’enfocar els problemes ètics a la xarxa. La definició del que és ètic a internet requereix un tractament diferenciat del món "real", però tampoc no s’ha d’oblidar que són dos mons directament relacionats i que el que passa en un afecta directament l’altre.