Teories Ètiques: Materials, Formals, Teleologia i Deontologia

Teories Ètiques: Materials i Formals

Ètiques Materials (Teleològiques)

L'ètica ens ha de dir què hem de fer per a assolir allò que és bo, per a accedir al bé. Té un contingut concret consistent en una sèrie de normes que ens assenyalen què cal fer per assolir el bé o valor màxim (la felicitat, el plaer...).

Les ètiques materials són ètiques teleològiques: la correcció de les accions depèn de les conseqüències que se'n derivin. Una acció correcta és la que té conseqüències útils o bones, i una acció incorrecta és aquella que no proporciona cap bé ni utilitat.

Característiques de les Ètiques Teleològiques

• Tracten de determinar la finalitat (el 'sentit') de la vida humana.
• Defineixen continguts de normes ('fes X o Y').
• Es cerca la felicitat a través d’un càlcul de conseqüències (p. ex., l'utilitarisme).
• Representants principals: Aristòtil, Epicur i els utilitaristes (Bentham, Mill).

Ètiques Formals (Deontològiques)

L'ètica no ens ha de dir què hem de fer, sinó com hem de fer-ho; és a dir, no té contingut propi ni consisteix en una llista de normes. Només ens ha de dir com actuar per a comportar-nos correctament: només ha de determinar la forma de l'acció correcta.

Les ètiques formals són ÈTIQUES DEONTOLÒGIQUES: la correcció de les accions no depèn de les seves conseqüències. D'aquesta manera, una acció pot ser correcta encara que les seves conseqüències no siguin bones, i pot ser incorrecta encara que les seves conseqüències sí que ho siguin. Per tant, les accions i les normes són correctes per elles mateixes, independentment del que se'n derivi.

Característiques de les Ètiques Deontològiques

• Tracten de determinar amb caràcter universal els principis que han de regir l’acció.
• L’acció es realitza 'per deure' (principi universal).
• Defineixen la forma de les normes.
• Les representa bàsicament Kant.

Intel·lectualisme Moral: Sòcrates

• Conèixer el bé = fer el bé.
• El bé té existència objectiva i validesa universal, i a l’ésser humà li és possible accedir-hi.
• La moral és, doncs, un saber: només el savi pot ser bo, i només l’ignorant pot ser dolent.

Eudemonisme: Aristòtil

El terme Eudemonia significa felicitat, considerada la finalitat de la vida humana i el bé màxim. Però, què és la felicitat segons Aristòtil?

La Felicitat segons Aristòtil

• Tot tendeix a una finalitat, que és el seu bé.
• El bé suprem de l’ésser humà és la felicitat, que es busca per si mateixa.
• La felicitat consisteix en la realització de la funció que li és pròpia, que en el cas de l’ésser humà és la funció racional.
• La màxima felicitat s'assoleix mitjançant la saviesa i la vida contemplativa.

Estoïcisme

• L’ètica estoica considera que el cosmos està governat per una raó universal. L’ésser humà està limitat per un destí inexorable davant del qual només pot resignar-se.
• La conducta correcta és la vida tranquil·la, que s'assoleix mitjançant la impertorbabilitat de l’ànima (insensibilitat envers el plaer i el dolor). Això només és assolible en el coneixement i l’assumpció de la raó universal.
• Es consideren estoiques totes les doctrines que defensen la indiferència envers els plaers i dolors externs i l’austeritat en els propis desitjos.