Què diu Nietzsche al respecte de que “tots els homes som iguals”?

Superhome: Bé, Nietzsche acusa Sòcrates d’haver imposat els valors de la raó (apol·linis) per sobre dels valors de la vida (Dionísíacs). Reivindica el paper dels valors Dionísíacs, de si a la vida, d’acceptar la vida tal i com és. En l’antiga Grècia aquests dos valors es trobaven en concordança i equilibri fins que va aparèixer Sòcrates i en va imposar un per damunt de l’altre. Així, Nietzsche vol tornar a la tragèdia grega. El primer pas que realitza per fer-ho és amb l’expressió “Déu ha mort”. Aquesta expressió la utilitza metafòricament per dir que hem acabat amb tots els ideals, l’idea de bé, de veritat, de bellesa... Ja que per a Nietzsche, Déu representa el mon suprasensible, el que seria el món de les Idees de Plató. Així, Nietzsche anuncia que Déu ha mort, i no vol dir que mai hagi existit, sinó que l’hem assassinat; ja no hi ha ideals, normes...Per sobre de nosaltres. Arribats a aquest punt, Nietzsche diu que nomes es pot triar entre dues opcions per fer front a la mort de Déu;

Així, considera que el seu temps es el temps del darrer home que viu el fi d’una civilització en la qual hi havia uns valors que ara ja son morts.

Ha caigut la mascara que dissimulava mentides mil·lenàries, i ara es el regne de l’home que es veu precipitat al Nihilisme, es a dir, al no res. El Nihilisme es un estat de l’home mancat d’objectius pels quals valgui la pena lluitar. L’home nou, el superhome, es l’ésser capaç d’estar a l’altura d’un acte tan immens com l’assassinat de Déu. Superhome = nou Déu terrenal. Donarà un nou sentit a la realitat, crearà nous valors, els valors de la vida que es fonamentaran en aquest món. Serà el sentit de la terra, esperit lliure que no cedirà davant res, però participarà de la innocència i espontaneïtat pròpies del nen.

Al llibre “així parlà Zaratustra” .Descriu 3 transformacions de l’home que es a punt de convertir-se en superhome:

- El camell: porta càrregues feixugues, representa home capaç aguantar el pes de la llei moral.
Simbolitza l’esperit que s’inclina davant allò que es sublim de la llei moral.

- El lleó: es desfà de les càrregues opressores i antinaturals: lluita contra el seuúltim Déu: la moral i els valors. Individu crea la seva llibertat dient NO, s’allibera dels seus jous.

- El nen: voluntat creadora i espontània, llibertat vertadera, no la llibertat que consisteix únicament a reaccionar contra alguna cosa. Simbolitza l’existència com a aventura i joc, natural i sincer SI A LA VIDA.

Nietzsche donava importància als valors Dionísíacs, i considera falsos els valors acceptats per la societat. Després d’haver escrit “així parlà Zaratrustra” tots els escrits posteriors van estar marcats per la idea de transmutació de valors, per la necessitat de destruir definitivament els vells ideals i crear-ne de nous. Per a ell, la vida és el fonament últim de qualsevol valor.
Segons Nietzsche, inicialment la primera moral que existia fou la moral del senyor, la qual lloa la força i la independència i es troba en l’origen de tota cultura. En aquesta, el que es bo es tot allò que va a favor de la vida (ser fort, noble, valent...), tot el que es basa en l’afirmació i l’acceptació de la vida. Dolent és tot el contrari.

Tanmateix, aquesta moral fou la primera que va existir i la que dominava, però a causa d’una rebel·lió dels esclaus, obra dels jueus i dels cristians, es produeix una inversió dels valors morals: el ressentiment acumulat pels antics oprimits fa que canviïn i s’evolucioni cap a una moral posterior, l’anomenada moral de l’esclau per a Nietzsche. Tots aquells que abans eren considerats dolents (els covards, dèbils,febles...) tenen enveja dels bons (forts, nobles, valents...) i astutament realitzen una guerra en forma de moral; inventen una segona moral (moral de l’esclau) on els valors que pertanyien a la moral del senyor queden invertits. El que abans era

dolent passa a ser bo, i el que abans era bo, passa a ser malvat, pervers. Aquesta inversió s’ha fet a traves de l’invent de Déu, els jueus, poble sacerdotal, poble d’esclaus, de degenerats, ja que ens han dut a una moral que va en contra de la vida, i després dels jueus el cristianisme va assumir aquesta inversió i la va donar com a vàlida. Bo és aquell que Déu estima, i malvat aquell que Déu condemna. Ja que el pitjor pecat és el pecat d’orgull. Per a Nietzsche ser bo és ser fort i valent, i per als jueus és ser humil i dèbil.