L'Al·legoria de la Caverna de Plató: Explicació i Anàlisi

Què és l'al·legoria de la caverna de Plató?

L'al·legoria de la caverna és una explicació metafòrica que el filòsof grec Plató va escriure al principi del llibre VII de La República. Hi tractava la situació de l'ésser humà respecte al coneixement i hi explica la seva teoria de com podem captar l'existència de dos mons: el món sensible (el que podem conèixer a través dels sentits) i el món intel·ligible (que només podem conèixer mitjançant la raó). A més a més, Plató volia explicar la situació dels homes dins la societat respecte a la veritat, escrivint-ho com un diàleg entre el seu germà, Glaucó, i el seu mentor, Sòcrates.

El concepte d'al·legoria

Abans de procedir a explicar què és l'al·legoria de la caverna, cal saber què és una al·legoria per entendre millor el concepte que ens volia transmetre Plató. Una al·legoria és un recurs literari que consisteix en una metàfora continuada: en un text, es substitueix un referent pel seu equivalent metafòric, i tots els temes lligats al referent tenen una metàfora equivalent. No hi ha exemple més clar que el que s'explica a continuació.

El relat de la caverna

Els presoners i les ombres

Tota vivència comença amb un viatge, i el de l'al·legoria de la caverna comença en una cova tenebrosa. Allà hi habitaven uns presoners que havien estat encadenats tota la seva vida, mirant cap a una paret blanca. En aquesta paret es veien reflectides diferents ombres, creades per unes persones que les projectaven amb l'ajuda d'una foguera per enganyar els presoners. Aquells presoners havien creat la seva pròpia realitat, interpretant les ombres de les figuretes (una taula, un cavall...) com si fossin els objectes reals. En aquesta imatge, els humans hi projectem allò que no sabem, els nostres interessos i les nostres pors.

L'alliberament i l'ascens cap a la llum

Un dia, un dels presoners (que representa el veritable filòsof) va ser alliberat i va sortir a explorar la cova per veure si podia sortir. Es va anar apropant a la llum, a la realitat. Va percebre que les ombres de la paret no constituïen la veritat. Ell va poder veure i percebre la forma veritable de la realitat, i no pas les simples ombres que observaven els altres presoners.

El retorn a la caverna i el rebuig

Quan va sortir a l'exterior, després de quedar enlluernat per la força de la llum, va observar els reflexos de les coses a les aigües d'un llac, els animals i tot el que l'envoltava. A poc a poc, va anar mirant directament les coses fins a poder mirar el sol, la font de tota llum. Un cop descoberta la realitat, va tornar a buscar els seus companys presoners per alliberar-los i ensenyar-los el camí de la veritat, allò que realment és i era bo per a ells. Tanmateix, quan va tornar, no el van entendre ni el van creure. El van prendre per boig i el van matar, cometent un acte amoral i immoral. La por de la veritat els va corrompre fins al punt de matar el filòsof que els anava a salvar.

La interpretació filosòfica

És, com hem dit, una al·legoria d'un procés progressiu pel qual el filòsof ascendeix cap a la veritat, cap a les realitats més essencials. Aquest ascens no es fa amb els sentits, sinó amb la intel·ligència i la raó. El seu viatge cap a la veritat va acabar tràgicament, en ser rebutjat per aquells a qui només volia portar el bé.