La Teoria de les Idees de Plató: Món Intel·ligible i Coneixement

El món intel·ligible: Idees invariables i eternes

En el món intel·ligible, però, no existeix el canvi, ni el moviment, ni el temps. No hi ha coses, sinó idees, les quals són invariables i eternes.

Aquest contrast evidencia el fet que les idees són superiors a les coses. Plató va una mica més enllà i afirma que les coses són còpies de les idees; és a dir, les coses existeixen perquè existeixen les idees de les coses.

Per exemple: les taules particulars del món sensible existeixen perquè existeix la idea de taula. Això significa que les coses depenen de les idees, i Plató sosté que les coses mantenen una relació de participació o imitació respecte a elles.

La jerarquia de les idees

En el món intel·ligible hi ha idees de diverses classes, les quals estan jerarquitzades:

• Idees de coses: (ex: taula).
• Idees matemàtiques: (ex: teorema de Pitàgores).
• Idees de valors: (ex: la idea de justícia).
• Idea de Bé: En el lloc més elevat, per sobre de totes les altres, hi ha la idea més important; la idea de Bé, que és la mare de la resta d'idees.

Com coneixem les idees?

Les idees són tan perfectes que escapen a la nostra percepció sensible. Per conèixer-les, Plató ens diu que hem d'ascendir pels quatre nivells de coneixement:

1. Els nivells de l'opinió (Doxa)

Aquests dos nivells se sustenten en la poca realitat del món sensible i proporcionen un saber poc fiable:

• Eikasia: Un coneixement molt limitat, basat exclusivament en l'observació sensible.
• Pistis: Implica una creença raonable, ja que intenta donar explicacions sobre els fenòmens, però es continua fonamentant en la realitat aparent.

2. El coneixement del món intel·ligible

Per desprendre'ns de la inseguretat del món sensible, hem d'ascendir al coneixement d'allò verdader, el món intel·ligible, quan assolim la dianoia o raonament.