Teatre d'Epidaure: anàlisi formal i funció

Teatre d'Epidaure: anàlisi formal

Estructura i parts

Teatre d'Epidaure. Situat sobre un pujol. Parts: càvea (graderia), orquestra, escena i prosceni. Al centre del teatre hi havia l'orquestra, molt gran i de forma circular, que era on es cantava i es ballava; al mig hi havia un altar dedicat a Dionís, el déu del vi i la festa grega. L’orquestra estava envoltada (en 2/3 parts) per la càvea i l'altre 1/3 part l'ocupava l'escena.

No es té cap constància de com era l'edifici de l'escena perquè no s'ha conservat, però podria ser que fos un pòrtic d'ordre jònic. Entre l’orquestra i l’escena hi havia el prosceni. El prosceni era un espai elevat on actuaven els actors i tenia un teló rudimentari per tal de variar els decorats. El mecanisme funcionava a l'inrevés dels telons moderns: és a dir, el teló pujava i no baixava.

Càvea i capacitat

La càvea tenia una capacitat d'entre 11.000 i 15.000 persones. Hi havia 13 escales repartides per tota la graderia que distribuïen la gent cap a les grades inferiors i 21 més que servien per distribuir la gent cap a les grades superiors.

Seients i accessos

Els seients per a la gent important eren de pedra, amb respatller i posabraços. Tenien una visibilitat i un so molt bons des de qualsevol punt.

S'hi entrava per dos accessos laterals que portaven a un passadís situat entre l'orquestra i l'escena; aquest passadís conduïa a la càvea a través de 13 escales.

Funció i significat

Funció i significat: A la ciutat d'Epidaure hi havia un temple molt famós en honor al déu de la medicina, Asclepi, per això la gent anava a la ciutat per demanar que els malalts es curessin. Per aquesta raó la ciutat tenia molts visitants i, per això, aquest teatre era el més gran. Tenia una acústica i una visibilitat perfectes des de tots els angles i racons de l'edifici, gràcies als càlculs matemàtics previs a la seva construcció.

Funció: Es tracta d’un edifici civil on la gent anava a veure teatre i, per tant, a entretenir-se; però també era, en part, religiós, ja que s’hi feien ofrenes al déu Dionís.

Model i influència

Mostra l'evolució de l'arquitectura clàssica cap a l'hel·lenisme, quan augmentava la càvea i s'alçava el prosceni. Fou el model a seguir per a teatres posteriors, tant grecs com romans, tot i que aquests van aportar avanços tècnics molt importants.

Context històric

El període hel·lenístic (últim terç del s. IV aC al s. I aC) va estar marcat per la irrupció d'Alexandre el Gran i les seves campanyes de conquesta per l'Orient Mitjà. Era el moment propici per a la difusió de la cultura hel·lenística fora de l'Hèl·lade; al mateix temps, la cultura grega es va impregnar de les concepcions estètiques d'aquestes civilitzacions. Es va imposar el colossalisme en les proporcions i un recarregament decoratiu als exteriors que reflecteix la barroquització de l'art grec en els seus segles finals.