Anàlisi de San Carlo alle Quattro Fontane: Obra Mestra del Barroc Romà de Borromini

San Carlo alle Quattro Fontane

1. Fitxa Tècnica

• Nom: San Carlo alle Quattro Fontane.
• Arquitecte: Francesco Borromini.
• Cronologia: Segle XVII (s.XVII).
• Localització: Roma, Itàlia.
• Estil: Barroc.
• Materials utilitzats: Maons i estuc.
• Sistema constructiu: Arquitravat i voltat.

2. Context Històric

L’Europa del segle XVII estava enfrontada ideològicament i políticament entre el nord, protestant i iniciant el parlamentarisme; i el sud, catòlic i absolutista. El màxim exponent d’aquestes monarquies absolutes serà la França de Lluís XIV.

A l’Anglaterra parlamentària hi haurà una certa revolució agrícola que posarà les bases per a la Revolució Industrial del segle XVIII, i contrastarà amb la resta d’Europa, on la població s’estancarà, hi haurà menys entrada d’or i plata i es produirà una davallada econòmica.

Els regnes hispànics van entrar en un període de decadència política i econòmica; i França s’endeutarà moltíssim degut a les creixents despeses en luxes de la Cort.

Tot això no es reflectirà en les arts i les lletres, ja que els segles XVII i XVIII són èpoques de grans pensadors com ara Newton, Descartes, Bacon, Kepler... i en l’art, els grans mecenes seran l’aristocràcia, la monarquia i Roma. Per això l’art del barroc serà un art recarregat i luxós i amb tendència a l’adoctrinament popular. Hi haurà diferents focus: a Roma tindrem un art exuberant lligat a la Contrareforma, i en canvi a Holanda tindrem un art més burgès.

El Rococó serà la culminació d’aquest art aristocràtic europeu, tot i que ja començaran a aparèixer obres i autors que indiquen un canvi d’etapa, més revolucionària, com és el cas de Goya a Espanya.

3. Anàlisi Formal

Elements de Suport i Suportat

L’edifici està suportat per murs i setze columnes d’ordre compost, que sostenen un entaulament i quatre voltes d’un quart d’esfera sobre petxines que cobreixen les capelles i el vestíbul. Les quatre petxines defineixen una cúpula ovalada, decorada amb cassetons de formes geomètriques que van disminuint de tamany a més alçada. A sobre, corona l’edifici un llanternó situat sobre la cúpula.

Interior i Exterior

L’església té una planta amb un espai central octogonal de costats ondulats on s’han afegit dos semicercle: el vestíbul i la capella major. La façana està estructurada en dos pisos, separats per un entaulament ondulat. Als dos cossos hi ha tres carrers verticals separats per quatre columnes gegants. La façana és ondulada i forma un joc d’ombres per les línies concaves i convexes. Està decorada amb figures, i entre elles al nínxol central hi ha la imatge de Sant Carles Borromeo sota unes ales. I al pis superior hi ha un medalló sostingut per àngels.

Estil

En aquesta obra observem les característiques tant barroques com el recarregament i el dinamisme que aquest estil va tenir a Itàlia.

4. Models i Influències

Borromini va agafar com a model el treball que Miquel Àngel va fer a la capella Sforza, però també té semblances amb la façana del temple romà a Petra d’el Deir. Els cassetons de la cúpula han agafat la idea del Panteó de Roma. Aquesta va ser la seva primera obra en solitari i la façana va ser l’última construcció de la seva carrera, per tant es veu en l’edifici tota la seva trajectòria.

5. Interpretació: Funció i Significat

L’església era anomenada popularment San Carlino, per les seves reduïdes dimensions. Va ser construïda per l’ordre espanyol dels Trinitaris Descalços, un grup monàstic, pobre i auster, que pretenien aconseguir diners per alliberar els cristians captius pels musulmans.

6. Integració Urbanística

L’església va ser construïda en un solar irregular i en un espai reduït, però ben aprofitat, a Roma. A les cantonades de la confluència dels carrers es van posar quatre fonts que són les que donen nom al lloc.