Altar de Zeus a Pèrgam: Anàlisi, Context Hel·lenístic i la Gigantomàquia

L'Altar de Zeus a Pèrgam: Context Històric

Període Hel·lenístic i l'Escola de Pèrgam

El període hel·lenístic va sorgir després de la mort d'Alexandre el Gran, quan el seu vast imperi es va fragmentar en petits regnes que, tanmateix, van continuar mantenint la cultura grega. Durant aquesta època, van aparèixer diferents escoles artístiques que van trencar amb la unitat clàssica. Molts d'aquests regnes es corresponien amb escoles artístiques, entre les quals destaca la de Pèrgam.

Construcció i Descobriment

L'altar es va construir durant el regnat d’Èumenes II, rei de Pèrgam (actual Bergama, Turquia), per ordre del propi monarca, per commemorar les seves victòries al Pont i a Bitínia.

Va ser descobert per l’enginyer alemany Carl Humann i el seu equip en unes excavacions arquitectòniques. El 1930 va ser desmuntat peça a peça i traslladat a Berlín.

Anàlisi Formal i Estilística de l'Altar

Materials i Estil

• Material: Marbre.
• Sistema: Arquitravat.
• Estil: Grec hel·lenístic, concretament de l’Escola de Pèrgam.

L'art grec presenta influències orientals, destacant el colossalisme. El podi colossal ja no és un edifici a mesura humana. Aquesta barreja de l’esperit clàssic amb influències orientals resulta en un marcat eclecticisme.

El Fris Escultòric

En el fris s’hi observa el treball d’uns 40 escultors diferents, tot i que amb un estil unificat, la qual cosa indica que seguien un únic projecte.

Elements Arquitectònics

Elements de Suport

• El gran podi massís, format pels murs de càrrega.
• La gran escala.
• Les columnes jòniques (a sobre del podi).

Elements Suportats

L’entaulament pla amb forma d'U.

Descripció Espacial: Exterior i Interior

Espai Exterior: El Gran Fris de la Gigantomàquia

Predomina la línia recta amb sensació d’horitzontalitat. L'element més destacat és el fris de les parets del podi, de 120 metres de llargada, ja que envoltava tot el podi.

El fris és un alt relleu amb una alçada de 2,5 metres. Tot el podi fa uns 7 metres d’alçada, i les figures sobresurten més de la meitat.

Característiques del Relleu

Les figures del fris són molt expressives i es mostren retorçades, amb:

• Molts plecs a la roba.
• Un ritme violent i convulsiu.
• Expressions facials torturades i en tensió.
• Vestidures desplegades en totes direccions.

Espai Interior

L'edifici era de planta rectangular. Només es conserva la façana, a través de la qual s’accedia a un pati interior tancat on hi havia l’altar pròpiament dit, destinat a fer sacrificis.

Actualment, a Turquia només queden els fonaments, mentre que a Berlín només hi ha la façana reconstruïda.

Entorn i Integració Urbanística

L'Altar de Zeus estava construït a la part superior de l'Acròpoli de Pèrgam, sobre una terrassa a la qual s'accedia a través d'un propileu.

La façana principal del monument, avui destruïda en part, es conserva al Pergamon Museum de Berlín, on també es pot veure una maqueta de tot el conjunt i l'entorn urbanístic original.

L'Altar de Zeus fou erigit sobre una terrassa de l'Acròpolis de Pèrgam, situat al sud del Temple d'Atenea, que es troba a un nivell inferior.

Funció i Significat (FUN SIG)

Doble Funció: Religiosa i Propagandística

Aquesta obra té una doble funció: és alhora religiosa i propagandística. Servia per al culte i com a recordatori d'agraïment a Zeus, alhora que exaltava el llinatge dels Atàlides, vinculant-los a déus i herois.

La Gigantomàquia com a Metàfora Política

El tema del fris no és casual. Permetia fer una extrapolació de la narració de la Gigantomàquia a la realitat del regne. El fris volia donar a entendre que, igual com els déus havien vençut els brutals gegants, els Atàlides també havien triomfat sobre la barbàrie dels invasors.

L'altar també és un símbol de la pretensió dels Reis de Pèrgam de proclamar-se hereus culturals de l'Atenes clàssica.