L'Art Romànic: Arquitectura i Escultura

L'Art Romànic

Elements Decoratius

Les parets presenten una gran decoració, especialment a l'absis central. Les finestres són escasses i estretes, on hi penetra molt poca llum. La decoració escultòrica es concentra sobretot a les portalades i als capitells.

Al damunt de la porta hi sol haver una rosassa. Aquest és el cas de la Portalada de Santa Maria de Ripoll, un dels conjunts escultòrics més importants del romànic català.

Tipologia

Les principals construccions religioses són les catedrals, les esglésies i els monestirs, mentre que a l'arquitectura civil destaquen els castells (donjon), les muralles (muralles d'Àvila) i els ponts de pedra (com el pont de Besalú o d'Avinyó).

Escoles Regionals

França

El romànic presenta una gran varietat regional: a França destaquen la gran varietat i quantitat d'edificis romànics. En el nord, les esglésies en general no tenen decoració escultòrica. Els sostres són de fusta i les façanes estan flanquejades per torres (Catedral de Caen). Al sud-oest, la decoració tenia un caràcter bizantí, torres còniques recobertes amb escates, moltes escultures a les façanes i arcs cecs (església de Sant Pierre d'Angulema). Al sud, a la zona de Provença, els edificis són d'una gran simplicitat (església de Sant Tròfim d'Arle). Finalment, al nord-est, a Borgonya, cal destacar l'església de la Madeleine de Vezelay, convertida en un gran centre de pelegrinatge.

Itàlia

A Itàlia, presenta unes característiques comunes:

• La importància dels arcs cecs.
• La importància de les columnes com a elements decoratius.
• Substitueixen l'escultura per decorar les façanes per les pintures.
• Importància dels elements clàssics a les façanes, com per exemple l'ús de pòrtics.

Obres importants: cal destacar la Catedral de Parma i l'església de San Miniato al Monte. També destaca el conjunt de Pisa.

Alemanya

A Alemanya, l'art romànic es caracteritza pel seu colossalisme i la complexitat de les plantes (que tenen doble capçalera) amb un absis i un creuer a cada costat. Són uns bons exemples l'església de San Miquel de Hildesheim i la catedral de Worms.

Anglaterra

A Anglaterra s'observa una clara influència del romànic normand, amb naus llargues i un cimbori enorme (torre sobre el creuer). És un exemple la catedral de Durham.

Castella

A Castella, el camí compostel·là és ple de temples romànics notables: Sant Martí de Frómista i la mateixa Catedral de Santiago de Compostela.

Aragó

A l'Aragó les obres més importants són la catedral de Jaca i el castell de Loarre.

Catalunya

A Catalunya, l'arribada de l'art romànic coincideix amb l'etapa d'independència dels comtats catalans respecte a la monarquia franca, en la consolidació de la Catalunya Vella i en una intensa activitat repobladora.

Durant aquest període cal destacar el monestir de Sant Pere de Rodes, les esglésies de la Vall de Boí (Sant Climent de Taüll i Santa Maria de Taüll) i l'església de Sant Vicenç de Cardona.

En el segle XII, sota influència francesa, cal destacar les catedrals de Lleida i Tarragona i els monestirs de Sant Joan de les Abadesses i més tard de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges.

Escultura Romànica

Característiques:

1. L'escultura i la pintura estan subordinades al marc arquitectònic, la qual cosa tindrà com a conseqüència la deformació de les figures. A més, es tendeix a omplir tot l'espai disponible (horror vacui).
2. Es caracteritza pel seu antinaturalisme, expressivitat i caràcter simbòlic.
3. Les figures destaquen per la seva rigidesa i hieratisme. Malgrat tot, s'observa una evolució: en el segle XI l'escultura romànica es caracteritza per la rigidesa i les vestidures estàtiques; en el segle XII s'observa un dinamisme dels plecs, les figures cobren volum i apareixen els primers sentiments.
4. Els personatges se sotmeten a una ordenació jeràrquica. Importància de l'ús de la policromia.
5. Els principals temes eren religiosos: sobre la vida sagrada, la vida dels sants, etc., sempre amb un caràcter moral. L'escultura es concentra sobretot en els capitells i en les portalades.
6. Hi ha dos tipus d'escultures: els relleus i l'escultura exempta.

Portalades

A les portalades, el programa iconogràfic és senzill:

1. En el timpà es desenvolupa l'escena principal amb el pantocràtor envoltat sovint dels tetramorfs (quatre evangelistes) i els apòstols. Exemples: entre les portalades més importants cal destacar la de Saint-Sernin de Toulouse, la catedral de Santiago de Compostela, Sant Pierre de Moissac i el monestir de Santa Maria de Ripoll.
2. Per la seva banda, en els claustres es desenvolupen programes iconogràfics d'una gran varietat, perquè al costat d'escenes de la Bíblia hi trobem una gran varietat d'animals fantàstics, monstres i figures vegetals.
3. Dins l'escultura cal distingir els relleus i l'escultura exempta.

Escultura en Fusta

El material més habitual era la pedra, però també van sovintejar les escultures de fusta, aquestes se'n deien talles, ricament policromades, en què es podien distingir tres grups:

• La Mare de Déu amb Jesús assegut a la falda, aquest nom se'n diu "la Maria com a Sedes Sapientiae".
• La crucifixió, com la Majestat Batlló.
• El Davallament de la Creu.