Teatre Català Renaixença: Sainet, Guimerà i Autors

El Teatre Català a la Renaixença

El teatre, a causa de la seva àmplia difusió popular, va esdevenir una eina fonamental en la consolidació de la Renaixença. Durant la primera meitat del segle XIX, el teatre en català va explotar a fons el gènere del sainet. En la segona meitat del segle, es va constituir progressivament un teatre culte, gràcies sobretot a l'obra d'Àngel Guimerà.

El Teatre de Tradició Popular: El Sainet

El sainet és una peça curta, de caràcter còmic, construïda a partir d'unes situacions escèniques esquemàtiques i d'uns personatges arquetípics. Va ser la forma teatral més característica del teatre popular. El perill del sainet, però, sobretot al País Valencià, era la reducció del teatre en català a un gènere exclusivament còmic, de caràcter local, que apareixia com a subsidiari del teatre en castellà.

Autors destacats del Sainet

Frederic Soler (Pitarra)

Cap al 1866, Frederic Soler va començar a estrenar drames romàntics com Les joies de la Roser. Anteriorment, va ser conegut per sainets com:

• Don Jaume el Conqueridor
• La botifarra de la llibertat

Josep Bernat i Baldoví (País Valencià)

Al País Valencià, el sainet té l'origen en els col·loquis del final del XVIII i es va consolidar com a gènere teatral a partir de l'obra de Josep Bernat i Baldoví (1809-1864). Bernat i Baldoví, que es va desvincular totalment de la Renaixença valenciana, va escriure un teatre que sovint presentava episodis de caràcter eròtic a partir d'uns diàlegs plens d'expressions populars ben gràfiques, com El virgo de Visanteta, o paròdies, com L'agüelo Pollastre del Don Juan Tenorio.

Eduard Escalante (País Valencià)

El representant més important del sainet valencià va ser Eduard Escalante. Mostra una gran destresa per a aconseguir efectes còmics i els personatges hi apareixen molt ben caracteritzats amb una gran economia de mitjans. Algunes de les seves obres són:

• L'escaleta del dimoni
• Bufar en caldo gelat
• Les xiques de l'entresuelo
• Tres forasters en Madrid

El Teatre Culte: Àngel Guimerà

Cap a mitjan segle XIX, el teatre català estava dominat per les obres populars de caràcter còmic. L'estrena de les primeres tragèdies d'Àngel Guimerà va actuar com un revulsiu. Guimerà és l'únic dramaturg català del segle XIX de renom internacional.

Etapes de l'obra de Guimerà

Inicis i plenitud

Les seves primeres obres de teatre inclouen Gal-la Placídia i Judith de Welp. Amb Mar i Cel va iniciar la seva etapa de plenitud. En aquesta primera etapa de la seva obra, Guimerà va crear unes constants temàtiques en què recorre sovint al plantejament d'uns conflictes passionals. Aquesta temàtica va trobar la millor expressió en els drames en prosa de la dècada dels noranta, sobretot en:

• Maria Rosa
• Terra Baixa
• La Filla del mar

En aquestes obres s'aproxima a la realitat contemporània. Els ambients i els diàlegs hi tenen una gran autenticitat.

Període final

El període final presenta una gran diversitat perquè Guimerà va sentir la necessitat de no perdre el favor del públic i d'adaptar-se al corrent modernista, però sense arribar a la força i a la qualitat de la producció anterior.