La Literatura Catalana del Segle XV: El Segle d'Or

La normalitat de la llengua catalana al segle XV

El segle XV contempla la normalitat plena del català i assoleix l’únic àmbit d’ús d’on s’havia mantingut al marge: la poesia lírica. Els poetes van anar desprovençalitzant la llengua poètica de manera paulatina, no només la narrativa, sinó també la lírica de la mà d’autors com Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi.

D’altra banda, assistim a l’hegemonia econòmica, política i cultural de la ciutat de València. Les tensions polítiques i socials a Catalunya contrasten amb la prosperitat de la burgesia valenciana, que converteix València en una ciutat d’una intensíssima vida cultural on es construeixen magnífics edificis d’estil gòtic. S'hi estableixen les primeres impremtes i s'hi publica el primer llibre de la península Ibèrica. Com a conseqüència del que acabem d’exposar, els grans autors d’aquest segle són valencians. A finals del segle XV, assistim a la presència d’una literatura aristocràtica en castellà que anirà desplaçant l’excel·lent literatura catalana.

Ausiàs March: l'originalitat i la passió poètica

El fet d’abandonar el provençal, la voluntat d’expressar-se amb sinceritat, la fugida del retoricisme i la importància que dona als estats d’ànim converteixen Ausiàs March en un poeta original i modern que influirà en els poetes contemporanis. Nascut a València (1397) en el si d’una família aristocràtica, es casà amb Isabel Martorell i va enviudar un any més tard. Es tornà a casar amb Joana Escorna. Tingué quatre fills fora del matrimoni i morí a València el 1459.

Obra i caracterització de March

Obra: Consta de 128 poemes escrits entre els anys 1425 i 1459. Deixant de banda algunes poesies de circumstàncies, el gruix de la seua obra el formen els Cants d’amor, els Cants de mort i l’impressionant Cant espiritual.

Caracterització:

• Evita el retoricisme de la tradició poètica anterior i busca la senzillesa de l’expressió, tot i que reconeix les dificultats per expressar el que sent.
• Renuncia a escriure en provençal.

De la tradició trobadoresca, March conserva l’ús del senyal, les fórmules de tractament i respecte, la recerca de l’amor espiritual i la tendència a idealitzar l’estimada. Tanmateix, March no és un poeta fàcil de llegir. Convé destacar dos trets que el fan molt original respecte de la tradició anterior:

1. Estil expositiu: propi de qui vol ensenyar i moralitzar.
2. Presència del jo: un marcat intimisme.

Estructura i temàtica dels poemes

Els poemes tenen una estructura bastant fixa:

• Exposició d’una situació hipotètica o de la vida real.
• Explicació de l’exposat aplicant-ho al seu estat d’ànim.
• Conclusió.

Aquests trets estilístics contribueixen a transmetre la imatge d’un poeta incomprès i solitari en els seus sentiments, turmentat i adolorit per l’experiència amorosa, dotant la poesia de credibilitat i verisme.

Temes: Els temes dominants són l’amor, la dona i la mort. March teoritza i moralitza sobre l’amor, distingint-ne tres classes: amor fi, amor foll i venal. L’amor fi i l’amor foll provoquen un conflicte: el poeta vol amar finament però acaba caient en l’amor foll; el dolor de l’amor fi és insuportable, però el plaer carnal dura poc i no el satisfà.

La dona en March ja no és la figura tirànica medieval; la converteix en un ésser de carn i ossos, autèntica i real, encarnació de grans virtuts i origen dels vicis més grans. Pel que fa a la mort, la relació del poeta amb Déu és tortuosa. El Cant espiritual és punyent i impressionant, on trobem els millors versos del poeta. L'ús de versos estramps fa que la lectura no resulti tan complicada perquè la sintaxi és més fluida i coherent.

Tendències literàries i l'impacte de la impremta

Cal destacar la invenció de la impremta, que va revolucionar la vida literària. El llibre comença a ser un producte assequible, ja que es poden fer molts exemplars i el preu és a l’abast de més persones. Els grans autors s’aplegaven en grups literaris de gran vitalitat. Destaquen dos grups amb figures de gran prestigi:

• Joan Roís de Corella (Valenciana Prosa): un grup de petits aristòcrates que es reunien a casa de Berenguer Mercader. Amb una important formació humanística, conreaven un estil solemne, artificiós i classicitzant sobre temes mitològics i amorosos.
• Bernat Fenollar (Corrent satíric valencià): cap visible d’un grup d’escriptors d’extracció burgesa que s’aplegaven a casa seua. Feien una literatura de temàtica satírica i humorística amb un llenguatge planer i pintoresc.

A més, hi havia certàmens poètics de temàtica religiosa (mariana i hagiogràfica) de caràcter convencional on solien concórrer ambdós grups.

Jaume Roig i l'Espill: realisme i misogínia

Nascut a València al segle XV, Jaume Roig fou un famosíssim metge. Després de morir la seua muller, compongué l’obra L’Espill. Aquesta és una llarguíssima narració en vers que explica en primera persona l’ascensió social i econòmica d’en Grosser. Està estructurada en quatre llibres i les seues principals característiques són el medievalisme i la modernitat:

• El medievalisme: es caracteritza per la utilització de noves rimades (narració en vers a base de tetrasíl·labs apariats), la misogínia enfront de la tradició cortesana, el moralisme i el gènere satíric. Aquests dos últims són propis de la literatura del segle XIV.
• La modernitat: es caracteritza per la utilització de la primera persona, el narrador protagonista, el nou personatge de l’antiheroi i el realisme. Els dos primers són precedents de la literatura picaresca. El realisme destaca per l’ús del llenguatge col·loquial i dialectal, l’exposició de la vida real i la deformació de la realitat.

Joan Roís de Corella i la prosa poètica

Nascut a Gandia, Joan Roís de Corella fou el primogènit d’una família aristocràtica i es dedicà a l’Església. Tingué una intensa activitat amorosa, amb dos fills amb Isabel Martínez i altres amors. Corella se’ns presenta originalíssim en conrear l’anomenada prosa poètica, tan valorada actualment.

• Obra profana: Inclou obres en vers dedicades a Caldesa, com la famosa "Balada de la garsa i l’esmerla", i novel·les sentimentals de tema clàssic i mitològic en prosa.
• Obra religiosa: Obres en vers, normalment dedicades a la Verge Maria.

Corella feu servir la literatura amb intenció terapèutica, com una manera de solucionar conflictes personals. Els temes centrals de la seua producció són l’amor i la religió.