Lírica trobadoresca, Ausiàs March i autors clau de la literatura catalana

Lírica Trobadoresca

Els trobadors van ser els primers poetes catalans en escriure en llengua occitana. La diferència entre poetes i trobadors és que els poetes feien poemes en llatí i de caire religiós, mentre que els trobadors feien cançons en llengua vulgar per interpretar davant d'un públic cortesà. Els trobadors tenien una formació sòlida (eren de gran prestigi i ben considerats per la societat) i musical (els poemes eren per ser cantats).

Ausiàs March

Ausiàs March va fer 128 composicions de tipus amorós i natural. Va ser el primer a fer servir la llengua catalana com a llengua literària, i té molta fidelitat a l'estructura de la cançó trobadoresca. Té com a influència la poesia amorosa; els trobadors feien un ús de senyals, composicions i temes. Les seves fonts eren els trobadors i l'escolàstica, tenien un pensament filosòfic. Petrarca, eren poemes sobre la mort de les seves dones.

Joan Roís de Corella

Joan Roís de Corella va fer una obra adreçada a un públic aristocràtic, i va utilitzar el vers i la prosa indistintament.

Jaume Roig

La seva primera publicació (1531) va ser Llibre de Consells, i la segona (1561) Llibre de les Dones.

Ramón Llull

Ramón Llull va compondre un sistema filosòfic (Art). Va exercir una labor missional de conversió dels pagans, i va sol·licitar al papa i als reis cristians la creació d'escoles per a predicadors missioners. Les cròniques tenen el seu origen en les cançons de gesta, amb la intenció de divulgar els fets històrics i enaltir les cases reials.

Crònica de Jaume I (Llibre dels Feits)

Va ser redactada entre 1244 i 1276. Jaume I va dictar el text als escrivents.

Crònica de Bernat Desclot

Va ser escrita per B. Escrivà entre 1283 i 1288, i va estar centrada en el regnat de Pere II el Gran, la conquesta de Sicília i la lluita contra financers.

Crònica de Ramón Muntaner

Va tenir un període comprès entre l'engendrament de Jaume I i la coronació d'Alfons III el Benigne.

Crònica de Pere III el Cerimoniós

És un llibre de memòries del regnat de Pere III i del seu pare Alfons III el Benigne. La seva forma autobiogràfica mostra el món personal i íntim. No utilitza ni llegendes, ni cançons de gesta, sinó un estil monòton i sec.

Jacint Verdaguer

El 1865 es va presentar als Jocs Florals on va guanyar dos premis. Representa la recuperació de la poesia culta en català, i la seva obra és de caire romàntic.

Poesia èpica: L'Atlàntida (1877)

Tracta sobre el descobriment d'Amèrica per Colom i l'enfonsament del continent de l'Atlàntida.

Poesia lírica: La Pàtria (1888)

Tracta sobre Catalunya.

Eugeni d'Ors

Eugeni d'Ors és un ideòleg del Noucentisme, i va fer una construcció d'una "Catalunya ideal" amb un arbitrarisme civilitzat i amb un classicisme.

Josep Carner

Josep Carner va col·laborar en diversos diaris i revistes, i va ser membre de l'IEC a partir de 1911. Va tenir quatre etapes de poesia:

Primera etapa d'iniciació (1896-1905)

Va estar influenciat pel Modernisme i Verdaguer. -> El llibre dels poetes

Segona etapa noucentista (1906-1924)

Es va consolidar com a poeta, figura del dandi i ironia. -> Els fruits saborosos.

Tercera etapa de crisi de l'estètica noucentista (1925-1939)

Va tenir un interès per les coses senzilles i per la contemplació filosòfica de l'existència. -> El cor quiet.

Quarta etapa metafísica (1940-1970)

-> Nabí.